“Simple can be harder than complex: You have to work hard to get your thinking clean to make it simple. But it’s worth it in the end because once you get there, you can move mountains”. Steve Jobs, 1955 – 2011
Tot el que necessites saber de Steve Jobs, que avui faria 66 anys, és que va transformar de soca-rel quatre indústries —informàtica, mitjans, continguts i telecomunicacions— amb cinc dispositius (Apple II, Macintosh, iPod, iPhone, iPad), un estudi de cinema (Pixar) i una botiga (AppStore). Amb una sola d'aquestes creacions, que defineixen categories senceres de productes i negocis, en tindria prou per ser etern.
La part més oblidada —i rendible— del seu llegat és la AppStore. La clau és aquesta: l'excel·lència a Internet té un preu. Dit d'una altra manera, només qui paga obtindrà continguts i serveis de qualitat.
Sembla obvi. No ho era el món digital quan Jobs va morir, el 2011. Llavors eren populars uns altres dos models de negoci. Gurus i geeks promocionaven l'open-source: tot pot fer-se en col·laboració de forma gratuïta. D'altres, Amazon al capdavant, asseguraven —i asseguren— que la resposta sempre és ser més barat. Apple era l'alternativa: es pot vendre a bon preu sense condemnar-se a un nínxol o desaprofitar les possibilitats d'internet. Al contrari. Una empresa així pot definir les pautes de consum i convertir-se en el model que tots volen imitar. En morir Jobs, Apple era l'empresa més gran per capitalització borsària de món. Una de les empreses més creïbles del planeta.
Jobs presenta l'iPhone, gener del 2007 (Blake Patterson)
Jobs ho va veure abans que molts: el repte dels negocis digitals consisteix a desenvolupar models de pagament a la Xarxa. La resta són especulacions. Jobs es va plantejar les preguntes adients: Podia mantenir la qualitat dels seus productes regalant-los? Podia garantir-se de franc els millors proveïdors?
Avui, una cosa ja és segura: a la Xarxa només guanyen diners els qui cobren. Tots els que es basen en arcanes teories sobre noves economies (la de l'enllaç, de l'abundància, de les relacions...), en el Tot De Franc & Tot Obert & Tot Lliure... ni tan sols han aconseguit explicar com rendibilitzar aquests entorns i menys encara com sostenir aquests negocis. Ho tenen molt difícil: aquestes economies sense costos són tan falses com una moneda de plom.
Pagar o desaparèixer
Coneix un altre sistema fora del pagament que comprometi el client i el proveïdor; que els faci compartir responsabilitats i complir obligacions protegides per la llei i la justícia; que permeti al proveïdor millorar els seus productes i serveis? Jobs tampoc. Ho va demostrar àmpliament en el negoci de la venda de música. Va rescatar al sector de la seva postració, va estimular la creativitat dels artistes i els va alliberar del domini de les majors. Així ha passat en una altra categoria, les aplicacions per a mòbils, siguin publicacions, jocs o altre programari.
Val la pena encarar el llegat de Steve Jobs amb una mirada més llarga. Potser el model Apple pugui resoldre la desacceleració de la innovació que afecta molts sectors crucials, on el ritme de canvi va lent: els avions no són gaire diferents als de fa 50 anys, ni tampoc els cotxes, les fonts d'energia, els electrodomèstics, les cases, les ciutats, els procediments i tècniques mèdiques... Això té una solució. Parafrasejant al Che Guevara: "Crear dos, tres... molts Steve Jobs".