La 57a edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges ha arrencat aquest dijous amb la projecció de l'última pel·lícula del cineasta nord-americà Steven Soderbergh, Presence, un thriller psicològic entre el gènere de cases encantades i el cinema de fantasmes.
L'única manera de fer-ho
“Ajuntar tantes persones en una sala per veure una mateixa cosa és màgic”, ha declarat el reputat cineasta nord-americà abans de la projecció matutina de Presence davant un públic majoritàriament format per la premsa que cobreix el festival. La pel·lícula ha causat una diferència d'opinions entre els assistents i, en general, certa decepció davant la primera incursió en el gènere fantàstic de Soderbergh, director de pel·lícules com Sexe, mentides i cintes de vídeo, Ocean's Eleven, Traffic o Erin Brockovich.
Seguint les pautes més clàssiques del gènere, Presence, que, amb un repartiment on figuren noms com Lucy Liu i Chris Sullivan, es va estrenar amb èxit al festival de Sundance, segueix una família que es muda a una casa als afores de la ciutat. Allà, una presència sobrenatural i fantasmagòrica va afectant el conjunt dels seus membres, amb una especial atenció a la seva filla, Chloe, una adolescent, rebutjada per la seva mare i el seu germà i marcada per la mort de dues amigues companyes d'institut. Sense recórrer a grans efectes especials, Soderbergh construeix un thriller psicològic en què juga un paper determinant la càmera, convertida en els ulls d'aquesta presència misteriosa i invisible.
Sense recórrer a grans efectes especials, Soderbergh construeix un thriller psicològic en què juga un paper determinant la càmera, convertida en els ulls d'aquesta presència misteriosa i invisible
Soderbergh, que en contra de la tradició de Sitges, no ha ofert una conferència de premsa, ja va expressar a Sundance els seus dubtes davant del punt de vista adoptat: "Tenia seriosos dubtes sobre l'elecció, perquè la realitat virtual en primera persona no funciona, mai no funcionarà com a narrativa", però al final va arribar a la conclusió que "era l'única manera de fer-ho".
Filmada amb una lent ultra gran angular de 14 mil·límetres, l'espectador observa una distorsió notable de l'espai quan la mirada es desplaça per la casa, especialment a les grans sales comunes (cuina, sala i menjador), on es reuneix aquesta família a punt de descompondre's. Al contrari que experiments similars anteriors, en el cas de Presence juga a favor seu que, actualment, el públic més jove consumeix cada vegada menys cinema i televisió. Narratives amb guions tradicionals. Contràriament, passa molt més temps jugant a videojocs, jocs de rol en primera persona o veient vídeos gravats amb càmeres de telèfons mòbils.