La millor forma d’introduir Succession és a través de la seva mateixa introducció. Imatges antigues de la família Roy on s’observen les seves dinàmiques de poder combinades amb les dels alts edificis de l’enorme conglomerat de comunicació que ara posseeixen. De fons, la majestuosa melodia de piano acompanyat per tota una orquestra en una peça que és impossible treure’s del cap. Una de les millors introduccions de la història de la televisió per una de les millors sèries del moment.

Ara, el piano i l’orquestra ja tornen a sonar a HBO, amb l’estrena del primer capítol de la tercera temporada aquest dilluns passat. Un retorn esperadíssim després de la bomba que la sèrie havia deixat anar al final de la segona temporada, prometent-nos una tercera de pura guerra civil familiar.

Batalla a camp obert

El conflicte del qual parteix la nova temporada no és nou: la lluita entre el vell líder de l’empresa, Logan Roy, i el seu acomplexat fill Kendall. Però si abans era un combat a casa o a les oficines de l’empresa, ara és una batalla a camp obert, i tota la resta de peces - els altres fills de Logan: Roman, Shiv i Connor - hauran de trobar el seu lloc. I sí, aquesta guerra ja l’hem vist, i l’havia guanyat Logan, però ara Kendall té més armes que mai, tot i tenir també molts deliris de grandesa i una gran capacitat autodestructiva que el pot fer caure en un pou on ja l’hem vist enfonsar-se més d’una vegada.

La pregunta, doncs, és si el fill rebel serà capaç d’aguantar la pressió no només dels mitjans sinó, sobretot, del seu pare. Perquè ningú té una major capacitat de debilitar, destruir i aniquilar il·lusions que el monstre Logan Roy. Ara bé, la seva salut segueix en constant declivi, seguirà sent capaç d’intimidar si es fa pipí a sobre?

Monstres interpretatius

Els interrogants que ens planteja el creador Jesse Armstrong i el seu brillant equip de guionistes són molt intrigants, però l’expectativa per la batalla entre Logan i Kendall s’eleva encara més quan tenim en compte els monstres interpretatius que els hi donen vida. Brian Cox, home d’una extensa carrera amb grans papers secundaris a Braveheart o Zodiac, inspira tota la por que ha de transmetre el personatge de Logan fins al punt que no m’atreviria a dirigir-li una paraula ni al mateix actor.

I Jeremy Strong, que ha tingut bons papers a La gran apuesta o El juicio de los 7 de Chicago, s’ha destapat com un actor capaç de generar rebuig i empatia a parts iguals gràcies a Succession. Guanyador de l’Emmy per la seva actuació a la segona temporada, en aquesta tindrà l’oportunitat de brillar tant o més. També cal destacar el magnífic paper de Sarah Snook i Kieran Culkin com a Shiv i Roman Roy, respectivament, i el vessant humorístic tan característic de la sèrie que aporten Nicholas Braun i Matheu Macfayden en els rols de Greg i Tom.

I quan un repartiment tan extraordinari està al servei d’un guió shakespearià capaç de crear tensió, fer riure i explorar grans temàtiques sobre el poder i l’ambició, el resultat és l’excel·lent obra que tants van considerar la millor sèrie de fa dos anys. És d’hora per dir si també ho serà aquest any amb la tercera temporada, però Succession torna a tenir totes les paperetes.