Donato Ndongo (Niefang, Guinea Equatorial, 1950) és un dels autors africans en llengua castellana de més anomenada. El 1977 es va donar a conèixer amb un assaig, la Historia y tragedia de Guinea Ecuatorial, que obria noves vies de recerca en l'àmbit dels estudis sobre Guinea Equatorial, en trencar amb la història colonial. El 1984 va publicar la primera edició de Las tinieblas de tu memoria negra, la història d'un nen de la seva generació escindit entre el nacional-catolicisme franquista i la tradició africana. Aquesta obra, per a molts, és considerada la millor novel·la africana escrita en espanyol. Però Ndongo no és un autor prolífic. En els darrers anys tan sols ha publicat dues novel·les: Los poderes de la tempestad i El metro. Ara l'editorial Verbum publica dues antologies de la seva obra: una dels seus contes, El sueño y otros relatos, i una altra de la seva poesia, Olvidos (les dues editades per Inmaculada Díaz Narbona). En aquests volums es combinen textos recents amb escrits de fa molts anys i constitueixen una autèntica visió en perspectiva de tota la seva obra.
Donato Ndongo. Foto: captura de vídeo de Vimeo de Tabakalera.
El precursor
Donato Ndongo va publicar el seu primer conte el 1973 a Papeles de Son Armadans. Es tractava de "El sueño", el text que dóna títol a aquesta antologia. En aquell temps ningú no parlava de pasteres, ni d'immigració il·legal. Però "El sueño" era, ja, una denúncia de la situació dels africans que es desplaçaven a Europa sense papers; una denúncia sense gens d'idealisme, on també es posava de manifest la insolidaritat en el si de la comunitat negra. El protagonista d'aquesta narració, com el de la novel·la El metro, és un africà que no és guineà: Ndongo va ser dels primers guineans en defensar i practicar el panafricanisme. L'antologia també inclou un relat sobre el tràfic d'esclaus escrit als anys setantes: "La travesía". Ndongo, aquí, també denuncia les divisions en el si de la societat africana que acaben beneficiant als traficants. Potser, en el fons, aquest conte, escrit en ple macisme, també reflecteix, en certa mesura, l'explotació patida pels guineans durant la dictadura de Francisco Macías.
Denúncia d'un règim
Els altres contes de El sueño són narracions que fan referència a la situació actual de la Guinea Equatorial. Són històries que entronquen amb la "literatura de dictador llatinoamericana". Aquests textos situen com a protagonistes al dictador i a la seva gent, en contraposició als seus súbdits. Una Guinea de contrastos, entre opressors i oprimits, entre rics i pobres, entre els qui viuen en el luxe i els que estan immersos quotidianament en la humiliació... Històries en els que, inevitablement, acaben xocant els que gaudeixen d'impunitat i els que pateixen abusos continus. Una literatura consagrada, òbviament, a la denúncia.
Olvidos, la poesia
La veu de la dignitat
Donato Ndongo tenia 18 anys quan va acabar el batxillerat, va obtenir una beca i va arribar a Espanya per estudiar Periodisme. Però d'immediat les coses es van complicar. A Guinea es va implantar la dictadura de Francisco Macías Nguema. Aquest tenia els intel·lectuals i els estudiants com els seus principals enemics. Es va negar a renovar els passaports dels becaris i els va pressionar perquè tornessin a Guinea: alguns dels que van fer-ho van ser assassinats. Donato Ndongo va preferir quedar-se a l'exili, com a apàtrida. Va combinar diverses feinetes (com fer de cambrer, amb barretina, a un restaurant típic català de Barcelona) amb l'activisme polític i la dinamització cultural. Va ser un dels líders destacats de l'oposició al règim. El 1979, després del cop d'Estat d'Obiang, va tornar al seu país, en un intent de dinamitzar una societat profundament enfonsada pels 11 anys de brutal dictadura. Però el 1994, després de diversos xocs amb les autoritats guineanes, Donato Ndongo es veia empés a un segon exili. En un principi va estar per diversos països africans, i més tard va instal·lar-se a Espanya. Durant molt de temps va estar estretament vinculat a l'opositor Partido del Progreso, dirigit per Severo Moto.
Activista cultural
A més de realitzar la seva pròpia tasca creativa, Ndongo ha estat un dinàmic activista cultural, i s'ha convertit en el principal ambaixador de la cultura guineana al món. En temps de Macías va propiciar que l'oposició realitzés algunes publicacions de caràcter literari. Més endavant, el 1984, va publicar una Antología de la literatura guineana que marcaria l'inici d'una "literatura nacional" guineana. A Malabo, als anys vuitanta, Ndongo dirigiria una institució dedicada a la recuperació cultural del país, el Centro Cultural Hispano-Guineano, i crearia una revista cultural anomenada África 2000. A l'exili, no va abandonar el seu compromís amb la cultura guineana: va integrar-se al Centro de Estudios Africanos de la Universitat de Múrcia, i col·labora habitualment en els actes culturals i acadèmics sobre Guinea Equatorial.
Des d'una altra òptica
El sueño és un viatge ràpid però sorprenent per una Àfrica terriblement propera en algunes coses, i absolutament desconeguda en d'altres. Ndongo defuig tòpics, planteja qüestions incòmodes, destapa temàtiques amagades... Llegir El sueño és una possibilitat d'endinsar-se en la realitat de Guinea Equatorial, però, alhora, és una ocasió de gaudir d'una narrativa rica, precisa, fluïda, punyent... I pels que ja hagin llegit Las tinieblas de tu memoria negra o Los poderes de la tempestad, un magnífic epíleg a aquestes lectures.