Després de passar l'any passat per la secció Zabaltegi-Tabakalera amb el curtmetratge Heltzear, Mikel Gurrea (Sant Sebastià, 1985) torna al Festival de Sant Sebastià per la porta gran amb Suro, òpera prima que competeix per la Concha d'Or. La pel·lícula, rodada en català, narra la història d'una parella –que interpreten Vicky Luengo i Pol López- que deixa la ciutat i es trasllada viure enmig del bosc per reactivar una explotació de suro. La història explora les dificultats de les generacions joves, preocupades per l'ecologisme, la llibertat i la tolerància, per viure segons els seus ideals. "És molt difícil viure segons les creences, hem d'aprendre a conviure amb contradiccions", opina Gurrea.
La necessitat de contradir-se
La pel·lícula, rodada entre els municipis empordanesos de Darnius, Agullana, Maçanet de Cabrenys i Figueres i amb una desena d'actors no professionals, explora les contradiccions de les noves generacions de joves, que es debaten sobre si viure o no a una ciutat, si tenir fills, com i on treballar, com practicar l'ecologisme, la tolerància o la llibertat. L'argument pivota també en la tensió entre allò local i el que és de fora, entre el que es pensa i el que es fa, en definitiva, segons el director, la contradicció "entre allò que som i allò que voldríem ser". Quan acullen a casa un treballador en situació irregular, posa a prova el seu sentit de la solidaritat i la tolerància. Gurrea explica que l'embrió de la pel·lícula neix d'una experiència personal, sumat a una exploració de les seves pròpies contradiccions. La tensió entre els ideals i la dificultat de dur-los a la pràctica es troba en la gènesi de l'argument, personificat en una parella que intenta refundar-se posant en marxa una explotació surera.
La tensió entre els ideals i la dificultat de dur-los a la pràctica es troba en la gènesi de l'argument
Pel director, la contradicció és "necessària" i creu que "qüestionar-se és necessari per fer-ho millor". "L'Helena i l'Ivan fan errors perquè són humans. Hem de viure amb les contradiccions", remarca. En la fugida per deixar el context i la comunitat amb l'objectiu "d'aïllar-se per crear una utopia", la situació els porta a "desconnectar-se més que a connectar-se". L'actriu protagonista, Vicky Luengo, també considera que és difícil viure segons l'ètica individual perquè la "vida canvia" i un no es pot exigir "ser el mateix que fa deu anys". "Com que tots necessitem ser estimats, no ens atrevim a seguir les creences perquè vols l'aprovació de qui tens davant", afegeix. En aquest sentit, la crisi de la parella considera que té més a veure amb el fet que creixin en direccions "oposades" i no tant en que l'amor s'hagi acabat.
Com que tots necessitem ser estimats, no ens atrevim a seguir les creences perquè vols l'aprovació de qui tens davant
Luengo qualifica els protagonistes com una "parella de resistència". Així, creu que l'amor és també la "lluita" –"no el patiment", afegeix- i sosté que les relacions de parella passen "per molts llocs i no tots són fàcils". "Molt sovint, l'amor està en com et separes. Molta gent ensenya com estima quan se separa, en el conflicte es mostra com s'estima", conclou. La producció, de Lastor Media i Malmo Pictures amb col·laboració amb Irusoin i el suport de l'ICEC, ICAA, EiTB i Europa Creativa Media, s'estrenarà als cinemes el 2 de desembre.