“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow, obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.
“M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística convertida en el documental Surveilled: bajo escucha, que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein. Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que principalment venen a governs, i que participen d'una indústria multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur d'aquestes tecnologies.
M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i activistes
Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo, treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que, fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo, troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental, també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa israeliana Candiru.
És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi, crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del consulat saudí a Istambul.
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España ha fet de Pegasus
El dit a la nafra espanyola
En la seva investigació, Farrow posa el dit a la nafra espanyola, mostrant un moment tan impactant com el d'Elies Campo fent la diagnosi del telèfon de la seva germana, dient-li amb un evident nus a la gola que tot el que hi ha al seu mòbil ha estat espiat. O quan explica que els seus pares, metges investigadors, han vist exposades dades tan delicades com els historials i les patologies dels seus pacients, més enllà de fotografies i converses privades. L'escandalós cas català apareix constantment en el documental, i el periodista deixa clar, per si algun espectador s'ho pregunta, que el govern espanyol no va respondre les nostres peticions per comentar el tema”.
L'escandalós cas català apareix constantment en el documental, i el periodista deixa clar, per si algun espectador s'ho pregunta, que el govern espanyol no va respondre les nostres peticions per comentar el tema
Abans, Ronan Farrow s'ha entrevistat amb responsables i treballadors de la corporació israeliana NSO, que diuen allò que podem esperar: “És igual el què diguin els titulars, fem del món un lloc millor. No entenen que no vigilem les masses, no infringim l'intimitat de gent innocent”, diu una. “Ens molesta l'ús inadequat d'aquest sistema, però ens importa el cost que podria tenir no entrar en el mòbil d'un criminal, d'un assassí o d'un pedòfil”, diu un altre. Tocar el violí i justificar el que no té justificació per motius més grans que la vida.
Una altra cosa és el que confessa un extreballador d'NSO disposat a parlar sense permís de l'empresa, això sí, sense mostrar la cara i amb la veu distorsionada. Ves qui el pot culpar, per voler mantenir el seu anonimat. Recorda que va marxar d'allà, com d'altres companys, després de l'assassinat de Jamal Kashoggi. I quan el periodista li pregunta pels governs que són clients de Pegasus, el primer que cita és... bingo! Espanya. Però també es parla d'Itàlia, dels Països Baixos i, fora d'Europa, dels Emirats Àrabs, Kuwait, l'Aràbia Saudita, i uns quants països africans.
60 minuts són més que suficients per denunciar al món una conclusió clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I Espanya s'ha apuntat a la festa
Posant el focus en els Estats Units, el documental navega en la idea que l'administració Biden està preocupada per l'ús que es pugui fer d'una tecnologia estrangera, pels perills interns que pot suposar. No tant per si la seva utilització atempta o no contra els drets humans. “Necessitem que els nostres experts sàpiguen què passa fora dels Estats Units. No ens oposem al fet que l'FBI compri la tecnologia per estudiar-la. La qüestió és si volem que la facin servir. Hem de garantir que les autoritats l'utilitzin de manera coherent amb les nostres llibertats civils”, apunta el congressista Jim Himes: “Hi ha una eina espectacular que podria caure en mans d'iranians, nord-coreans o xinesos, i seria irresponsable no deixar que l'FBI la faci servir. Segurament de tant en tant se n'abusarà, però no podem permetre que els dolents es quedin amb una tecnologia que nosaltres no volem. Si ho pensem, fa por”.
Si li volem posar algun però al, d'altra banda apassionant documental Surveilled: bajo escucha, és la seva minsa durada. Però 60 minuts són més que suficients per denunciar al món una conclusió clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I Espanya s'ha apuntat a la festa.