Eduard Buch, David Marcé, Jordi Rico i Marc Rodríguez són els quatre actors de El Favor, escrit per Susanna Garachana i dirigit per Xavier Ricart. Garachana fins ara havia fet d’actriu i de professora, i amb aquesta obra fa el pas a la dramatúrgia. Ens hem interessat per aquest canvi, si ha estat difícil i què l’ha motivat. Ens preguntem també per la salut de la comèdia a casa nostra, dels models a seguir, de la televisió o de la presència de produccions en castellà a la cartellera. El Favor és una comèdia, com la majoria d’obres que es programen al Teatre Goya. Aquesta però, situa quatre personatges “normals, inclús podríem dir-ne moderns”. En un àpat comú, en el qual van arribant els personatges, un d’ells demanarà un favor: inseminar la seva parella. Aquest és el motor de l’obra. La paternitat, l’honestedat o la confiança són temes claus de l’obra que ha escrit Susanna Garachana.
Pot ser que la gent et conegui per ser “la dona de Lluís Villanueva”?
M’ho trobo molt. Amb unes amigues som “senyores de”. No passa res. No em sap greu que la gent em conegui per ser la dona del meu home: m’agrada molt! El que passa és que només em coneixen per ser la dona del Lluís, quan tu ja tens una carrera o una feina. Anar dient sempre “la dona del Paul Auster” no té cap sentit, es diu Siri Hustvedt i és novel·lista. Li hem de dir pel seu nom, i això no hauria de passar.
En el teu cas, has fet sempre d’actriu i majoritàriament secundària.
I de comèdies. I en papers no protagonistes. Estic absolutament d’acord amb la idea que no hi ha papers grans ni petits. Perquè, de vegades, hi ha un personatge bombó: el que llueix i el més agraït no és el protagonista. Perquè el protagonista està remant tota la funció i el secundari s’endú tots els aplaudiments, i és agraït. Segurament, quan un té vint anys, és important ser protagonista. A la meva edat, això no em preocupa. Vull fer personatges que m’agradin.
T’ha estat difícil que et programin?
Gens. Un amic, actor, s’ho va llegir i em va dir que ho havíem de fer. Ho vaig fer arribar a diversos productors que conec, entre ells Focus. Em diuen que s’ho miraran, i només per aquesta resposta ja estava contenta. Com a mínim no m’havien dit: “ara t’has posat a escriure, tu també?”. Em va tractar com una autora de tota la vida.
Sempre se’ns ha dit a les dones que som complicades i que tenim unes relacions d’amistat més complexes i accentuades
Has escrit una obra amb quatre actors, homes.
Sí. Jo volia posar aquests homes en aquesta situació. Que s’hagin de mullar. Sempre se’ns ha dit a les dones que som complicades i que tenim unes relacions d’amistat més complexes i accentuades. I sempre han dit que els homes es relacionen diferent. No són quatre homes antics o masclistes, són quatre homes moníssims, i fas que es mullin.
Hem de parlar d’una comèdia de gag? De situació?
Crec que és una comèdia de paraula. Hi ha una gran situació. M’agraden molt els jocs de paraules, allà on la llengua té el pes. Tenim grans actors de comèdia. I també actrius! Hi ha gent que té el do de la comèdia. Han estat uns assajos cansats, perquè l’obra demana molt d’entrenament. Estan a dalt de tot, tota l’estona. I serveixen molt bé els gags. Jo que em sé i he vist l’obra moltes i moltes vegades, em fan riure molt. Aquests dies de prèvies hem ajustat coses amb el públic, canvis subtils.
La direcció és del Xavi Ricart.
Sí, la direcció és molt encertada. Ell sempre ha buscat la veritat, i així fa riure. S’ha envoltat d’un equip meravellós. I ara veig persones que sé identificar perfectament. I ells són molt enginyosos, i això fa riure molt.
Ets una experta de la comèdia.
Això em ve d’haver treballat a molts llocs. Bàsicament he fet comèdies. He vist molt el que fa riure i el que no. Algunes eren més o menys elaborades. He treballat al Condal, a l’Apolo, al Borràs, a la Vilarroel, al Romea. He fet molta comèdia de Paral·lel, que en dic jo. He après a entendre com funciona la paraula en la comèdia. I m’agraden molt els Monty Paython, el cinema francès i Friends. Les sitcoms!
La llengua. Hi poses molt d’accent.
Sí. He tingut molta cura del llenguatge. Si puc fer servir la paraula catalana, ho faig. I si hi ha alguna paraula no catalana és per algun motiu concret. Si escric pijo és perquè no té el mateix significat, en l’espectador, que dir alguna paraula com 'pixapí' o 'llepafils'. No he trobat la paraula, potser existeix i no ho sé. Per exemple, hi ha un moment que un personatge diu: “això és molt raro”. Sí, li faig dir això. Però s’han passat tota l’estona dient 'estrany' i necessitava en aquest context que digués raro. Era important i fet a propòsit.
Defenses una forma de fer humor.
És humor català perquè jo soc catalana. I punt. Hi ha un humor català que, com a mínim, en el teatre perdura. No et sé respondre si en la televisió s’està perdent. No ho sé. Sento gent que ho defensa. No he vist les noves produccions i, per tant, no et sé respondre. Al programa de mà hi he posat una dita catalana, també, per entroncar amb un humor de tradició. Els autors tenim una responsabilitat amb la llengua.
Els autors tenim una responsabilitat amb la llengua
La sensació és que la majoria d’humor, en aquesta ciutat, és en castellà?
Tens aquesta sensació? Ostres. Potser visc tan desconnectada... A veure, jo el que sí que percebo és que surt molt més econòmic tenir sis dies una producció de Madrid, i d’aquestes n’hi ha moltes. Però no tinc la sensació que des del teatre d'aquí s’inverteixi en teatre fet en castellà. Potser m’equivoco. En qualsevol cas, l’altre dia a la roda de premsa vam veure que en totes les cartelleres de teatres de Focus hi ha autors catalans. És molt fort que la dramatúrgia catalana estigui en tots els teatres de Focus. Crec que Focus, essent privats, fan una aposta claríssima pels autors catalans.
Escrius? Podràs viure de només escriure?
D’escriure i d’actuar es cobra poc. Però perquè tenim un mal endèmic, que és que la gent no ve al teatre, i altres coses passen com a prioritat. Hi ha una qüestió de que tenim poca feina. La clau és treballar regularment. I també és cert que hi ha productes que paguen molt bé i d’altres que escanyen molt. També hi ha el teatre que paga molt bé i d’altres que no. Escric, tinc llibretes, i vull seguir escrivint.
