Suu: "M'he casat amb la música pop"

Suu diu que és com en Harry Potter, que l'hem vist créixer en públic. Té 25 anys i ja ha publicat 4 discos, el darrer, Material sensible, aparegut pocs dies enrere. Un treball -que presentarà en directe el 28 de març a la sala Razzmatazz de Barcelona i l'11 d'abril al Teatre Municipal de Girona dins del festival Strenes- dibuixat dins de les tonalitats que ofereix el pantone de la música pop. Melòdic teló de fons sonor d'unes lletres que tenen l'amor i el desamor com el seu eix rotor. "No he viscut una altra cosa", explica la cantautora barcelonina, amb qui hem quedat a les oficines de la seva discogràfica, Halley Records. "Fa set o vuit anys que visc de la música. No sé què seria viure d'una altra manera. Ja estic acostumada a aquesta exposició, forma per al meu dia a dia. Però és bonic, perquè sento que el públic també està creixent molt amb mi. Tinc públic de totes les edats. Algú de 50 anys pot ser fan meu i és increïble, però hi ha molta gent que em va començar a escoltar quan tenia 18 anys i que ara té 25 i se segueix sentint reflectida en la meva música. És una mica com el Harry Potter, que cada llibre està fet per l'edat que té el mateix protagonista. Doncs sento que una mica al meu públic també li està passant això. I em sembla maquíssim estar creixent alhora". Podeu veure l'entrevista sencera en el vídeo enllaçat.

Pop amb condiments

Material sensible és un disc de pop. Podeu afegir altres prefixos i sufixos, però, bàsicament i principal, és un disc de pop. "M'he casat amb la música pop", admet una cantant que fins ara era una tastaolletes sònica, provant i jugant amb estils en els àlbums anteriors fins que ha acabat trobant la seva veu. "Aquí em consolido com a amant del pop. Això sí, un pop amb molts condiments. A vegades és pop-rock, a vegades és indie-pop, a vegades és bedroom-pop de baixa fidelitat. És pop amb moltes capes". Definició i estilització de la seva personalitat artística que no és sinònim d'estancament en l'experimentació. "Vull seguir provant coses. No m'imagino fent música urbana, però sí que vull provar nous sons".

Vull seguir provant coses. No m'imagino fent música urbana, però sí que vull provar nous sons

Nous sons i velles referències i influències. Suu cita Dua Lipa entre les artistes que més l'han marcat recentment, tot i que les seves propostes tenen poc a veure, però insisteix que si hi ha un nom que l'ha acompanyat al llarg dels anys, aquest ha estat el dels Beatles. Ja ho diuen que els clàssics mai no passen de moda. "Però per aquest disc m'he obsessionat amb el pop dels noranta de noms com Calamaro, Julieta Venegas i Coti, tots ells cantautors que amplifiquen la seva proposta amb una banda". 

Amor, desamor i altres problemes

Material sensible viu una interessant paradoxa, rere l'embolcall pop de les melodies s'amaguen unes lletres que, com en el 99% dels casos de les cançons pop, parlen d'amor. I com en el 99,9% de les cançons pop que parlen d'amor, aquest amor és, més aviat, desamor. "En aquest sentit, no he sorprès a ningú", admet entre rialles. "Sí, encara parlo d'amor i de desamor, però des d'un prisma diferent. He deixat de romantitzar enamorar-me d'algú i que això eclipsi tota la meva vida. He descobert que a l'amor hi ha molts matisos. És un disc on em faig moltes preguntes". Suu no ha madurat, perquè maduren les fruites, però sí que suma més experiències. "Vas aprenent, cert. I la teràpia també m'ha ajudat molt. Ara intento trobar l'amor des d'un lloc una mica més tranquil".

El futur que ens espera fa por, sobretot perquè no sabem on viurem ni de què viurem

L'amor i les seves vicissituds no és l'únic tema que flueix en les lletres de Material sensible. Gratant en les seves rimes també et trobes amb l'exposició de molts dels problemes amb què topen els de la seva generació actualment. Començant per l'habitatge. "El futur que ens espera fa por, sobretot perquè no sabem on viurem ni de què viurem ni si podrem ser pares o mares. No em plantejo ser mare, bàsicament i sobretot, per un tema econòmic, perquè pagar un lloguer ara mateix d'un pis de dues habitacions és una barbaritat a Barcelona. Ens volen fer fora de la nostra ciutat. El futur a mi em fa moltíssima por, la veritat. Crec que em veig vivint a la muntanya o a algun poble a prop del mar". Fins ara Suu vivia en parella. Des de fa un temps viu sola... en un pis de 30 metres. "I pago el mateix que pagaven els meus pares quan jo vaig néixer per un pis de quatre habitacions". De la precarietat en fem (per força) virtut i Suu diu que quan vivia en parella li costava molt més escriure cançons, però que des que està sola, compon molt més. "Clar, estic sola. Em passo el dia amb la guitarra a sobre o amb el tecladet. Tinc un casiotone del meu pare i surten coses que em fascinen. M'encanta viure sola. Tant de bo pugui fer-ho durant molt de temps".