Què millor per encarar la “tornada a l'escola” que un festival casolà i prop de casa? El Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) ha fet que un públic intergeneracional hagi pogut gaudir d'aquest tastet de vacances que, per alguns, ja fa setmanes que han acabat. Després d’un dia plujós, la programació ha continuat com estava prevista, amb un retard màxim d’una hora. El temps ha estat protagonista i Dan, el cantant de Dan Peralbo i el Comboi ha encetat el vespre fent una picada d’ullet i satisfet per poder fer l’espectacle: ”Encara teniu l'aplicació del temps oberta? Joder quin patir”.
Els concerts al teatre i l’auditori de l’Atlàntida han continuat tal com estaven previstos: la pianista Clara Peya ha preestrenat el seu 13è disc, Corsé, publicat la matinada anterior. Peya ha creat dalt l’escenari un espectacle magistral sonor i lumínic, on el piano ha semblat que prenia vida i amb un missatge molt clar: una denuncia a la violència de la perfecció, a aquelles cotilles que encotillen i una defensa política radical a la imperfecció; tot portant, la protagonista mateixa, una cotilla.
Una altra pianista també ha fet parada al MMVV; és el cas de Meritxell Neddermann, la qual també està a punt de llançar el seu segon disc en solitari, Suelta, i hem pogut escoltar algun avançament d’aquest nou treball, com la cançó Amiga, un tema dur dedicat a una amiga ficada dins una relació tòxica, o T’esperaré una mica més, que ja va ser publicada fa uns mesos. La boy band lleidatana del moment, Sexenni, també ha presentat el nou disc publicat fa tan sols una setmana: Supernova. El grup ha fet vibrar tot el públic i ha omplert la carpa de l’Atlàntida de Vic de bon rotllo i sí, estiu, amb cançons conegudes com El puma i noves com Antipánico.
Peya ha creat dalt l’escenari un magistral espectacle sonor i lumínic, on el piano ha semblat que prenia vida
Al MMVV no hi ha pogut faltar La Ludwig Band. El grup ho ha tornat a fer i ha fet aixecar tot el públic al teatre, amb una facilitat i quotidianitat que només ells tenen de fer ballar tota la sala amb El Fill del Rei. S’han fet seu l’escenari amb les intervencions i un públic fidel els ha seguit. La banda també ha presentat cançons del nou disc que sortirà d’aquí un mes: Gràcies per venir. Cada persona té una cançó de l’estiu i per mi ha sigut del segon millor grup d’Espolla, així que veure’ls en directe i que hagin tocat des de 30 monedes passant per El meu amor se n’ha anat de vacances i Manela, no vull currar per vostè, fa que aquest setembre tingui una millor cara.
I la veritat és que no estic exagerant quan dic que per un moment semblava estiu, només ha calgut veure l’escenari del Sucre Estrella Damm ple a vessar per veure The Tyets i poder cantar el disc sencer d’Èpic Solete: Olívia, Bailoteo i antics hits com Amics, tiets i coneguts. Algun castell i bengales de foc també s’han pogut veure, i no ha pogut faltar la tradicional sardana amb Coti x Coti per tancar el concert i la nit. Ben bé que els concerts d’aquesta nit han estat plens de novetats i de discos recent publicats o al forn. Els concerts s’han fet curts i ens han deixat amb ganes de més, igual que l’estiu.