Ni la Laia ni en Carles no van pensar mai en guanyar-se la vida dibuixant. La primera perquè fins començar el grau de Belles Arts ho veia com un passatemps i no sabia que era una cosa a què es podia dedicar professionalment. El segon perquè pensava que la idea de dibuixar era massa complicada per a ell. Ells són Laia López i Carles Dalmau, dos joves il·lustradors catalans que s'han fet un forat destacat en el món de la il·lustració, el còmic i el manga, i que aquest any són dos dels artistes convidats al Saló del Manga de Barcelona al costat de noms internacionals com Nakaba Suzuki, Shun Umezawa o Yoko Takahashi, cantant coneguda per posar la veu en l'opening de Neon Genesis Evangelion. El saló preveu aquest any arribar a xifres prepandèmiques i superar les 152.000 entrades que es van vendre el 2019. És una festivitat ambiciosa que arriba a la seva 28a edició sacsejant-se els estereotips i apostant per un talent local que cada vegada competeix més i millor amb els dibuixants que arriben des del país del sol naixent, encara que sovint no se'ls hagi reivindicat com a tal. La prova és que des d'aquestes jornades aposten cada vegada més per les zones de fanzines i artist alley, un espai amb preus d'estands més assequibles, i que més editorials comptin amb autors i autores de manga autòctons.
🌸 Saló del Manga Barcelona 2023: tots els detalls de l'esdeveniment
De fet, a la Laia la van trucar de l'editorial Random House un any després de començar a col·laborar amb una empresa de còmic i il·lustració de Barcelona on passava a llapis els esbossos d'un company i on va acabar passant a net algunes il·lustracions de Mattel o Disney. La primera vegada que va veure una cosa seva publicada va ser a les cobertes de la sèrie de llibres El Club de las Canguro, i va continuar treballant amb l'editorial en altres sèries com La Diversión de Martina. Al cap de poc, altres editorials, com Norma Editorial, Planeta o RBA van contactar amb ella, i ara ja té un parell de novel·les il·lustrades publicades: Strawberry Moon i Royalty Witches. Però no és or tot el que lluu. "No és fàcil guanyar-se la vida sent il·lustradora a Espanya, ara puc permetre'm el luxe d'escollir quins projectes fer i quins no, però quan vaig començar moltes nits em quedava treballant fins les 4 del matí, il·lustrant 4 llibres alhora, perquè el que m'oferien per projecte era poquíssim", explica.
El discurs d'en Carles va una mica en la mateixa direcció. Ell també s'ha mogut molt, ha saltat d'un costat a l'altre especialitzant-se en còmic, il·lustració editorial i concept art de videojocs, sèries i animació, va dissenyar el cartell del Saló del Manga de l'any passat, té un Art Book publicat amb Norma Editorial, ha col·laborat amb Wacom o Clip Studio, amb entitats, i ara mateix està en 3 projectes d'animació, en un d'ells com a director d'art. Fa cosa d'any i mig va començar a treballar amb Massive Monsters, els creadors del reeixit videojoc Cult of the Lamb, que són britànics, i explica que la part editorial o de còmic la fa més per amor a l'art que per una altra cosa. "Tinc un peu dins i un peu fora perquè fora cobro més. Si a Catalunya o Espanya poden pagar-te entre 20 i 40 euros per una pàgina de còmic, a Amèrica te'n poden pagar entre 200 i 600", conclou en Carles.
Carles Dalmau: "Tinc un peu dins i un peu fora perquè fora cobro més. Si a Catalunya o Espanya poden pagar-te entre 20 i 40 euros per una pàgina de còmic, a Amèrica te'n poden pagar entre 200 i 600"
Catalunya ha estat històricament un dels territoris europeus que més han apostat per la cultura manga i l'anime. L'exportació d'aquest gènere es va colar a la graella de TV3 i el Club Súper 3, que van fer una clara aposta pels dibuixos d'origen japonès traduint al català sèries ja mítiques com Doraemon, El detectiu Conan, Ranma 1/2 o Bola de Drac, un fenomen generacional de masses que en alguns casos segueix vigent (la songokumanía perdura des de fa ja més de 30 anys) i el gènere del qual ara ara torna a ser una aposta clara del nou SX3. "Hem passat per una època de sequera d'anime en català que ha estat bastant perjudicial, però sembla ser que ara s'han posat les piles i el nou canal juvenil torna a apostar per aquest gènere", remarca Meritxell Puig, directora del Saló del Manga, que aquest any se celebra del 8 a l'11 de desembre en la Fira Barcelona Gran Via. No sap exactament quin percentatge d'artistes catalans hi ha en aquesta edició del saló, però assegura que cada vegada el certamen ha anat posant més èmfasi en mostrar i valorar la bona ploma que hi ha al costat de casa, això sí, buscant un equilibri entre artistes coneguts, participants amb propostes interessants i temes amb un toc d'actualitat que apropin la cultura japonesa als diferents públics.
Xarxes socials com a aparador i precarietat com a norma
Internet i l'impacte de les xarxes socials és un punt a favor per donar a conèixer nous talents centrats en la il·lustració, el còmic i el manga, per exposar el portafoli i pescar noves oportunitats. Instagram és una de les plataformes més proclius per als perfils creatius o enfocats a feines gràfiques o plàstiques, i per això és un dels punts neuràlgics actuals on es mouen aquest tipus de perfils. La Laia pot presumir de ser un cas excepcional: té més d'1 milió de seguidors en aquesta xarxa social, un número que ha aconseguit poc a poc a base de compartir no només les seves il·lustracions, si no també els seus gustos sobre sèries, música o pel·lícules. També un número que ha aconseguit després que artistes com Justin Bieber, Ariana Grande o Kylie Jenner compartissin les il·lustracions que la il·lustradora feia d'ells. Tanmateix, la Laia no es pressiona per actualitzar les seves publicacions ni per pujar contingut de manera obsessiva per complir l'algoritme, si no que se centra més en conservar la il·lusió i les ganes de continuar alimentant un hobby que s'ha convertit en la seva feina. "Les xarxes socials m'han ajudat molt a donar-me a conèixer, però no vull arribar al punt que sembli que tenen molt més control que jo sobre la meva pròpia feina", explica, i afegeix que, per a ella, les xarxes socials són un focus no només per compartir el que fa, si no per conèixer altres artistes que la inspiren.
En Carles té una actitud menys amable amb les xarxes socials. "Les odio a mort", diu. Ell sí que s'obliga a publicar contingut d'una forma gairebé militar, estructurant el poc temps que té entre penco i penco, sense que li surti de manera natural. Preferiria dedicar-se només a dibuixar sense tenir l'alè d'Instagram constantment al seu clatell, però és conscient que en el dia d'avui és gairebé obligatori tenir un perfil a xarxes per viure d'això. També, malgrat detestar aquest model hiperproductiu de la dictadura de la immediatesa i del like, agraeix tot el suport que rep dels seus més de 600 mil seguidors. Va començar a compartir contingut perquè era una manera d'obligar-se a ser constant per a si mateix, i els pocs likes van fer un boom entre 2019 i 2021, encara que per a ell aquesta exposició no és important. Aquest il·lustrador de 25 anys valora per damunt de tot la importància de tenir un bon portfoli. Per a ell, i sobretot, triomfar a les xarxes és qüestió de sort. "Veig il·lustracions meves d'abans que considero dolentes, que no tenen ni punt de comparació amb dibuixos d'il·lustradors que no tenen ni un quart de la meitat de likes que tenia jo en aquella època. I no és perquè jo ho fes millor, és perquè Instagram donava prioritat als meus dibuixos a l'hora d'arribar a més gent; l'algoritme és pura sort i no és mèrit meu", sentencia. Laia López també comparteix que hi ha certa sort a les xarxes.
Meritxell Puig, directora del Saló del Manga: "Hem passat per una època de sequera d'anime en català que ha estat bastant perjudicial, però sembla ser que el nou canal de TV3 s'ha posat les piles"
Però el suport que es troben a les plataformes no és el mateix amb el qual topen els artistes d'aquest gènere a nivell institucional. L'administració pública no garantitza prou foment ni empara, fent que la promoció de la il·lustració, el manga o l'anime sigui gairebé testimonial. Així ho creu la directora del Saló del Manga. "Potser passa perquè es considera que és un producte estranger i que per això no necessita ajuts, però qui llicencia els mangues i els animes que venen del Japó, les editorials i distribuïdores que paguen les edicions físiques i les traduccions, són d'aquí". En Carles creu que es promociona bastant però de manera superficial i només de cara al consumidor, encara que sense tenir en compte l'artista treballador precaritzat, que no té sindicats i que no compta amb una normativa concreta que reguli el seu treball. "Jo tinc la sort de ser conegut en aquest món i de poder trobar millors condicions i feines fora de Catalunya i d'Espanya, però el que em dol és veure que hi ha molta gent que conec i que per ser menys coneguda públicament només troba feines precàries".
La Laia també creu que l'art i la cultura al país estan bastant deixats de la mà de déu, i que molta gent menysprea el còmic com un gènere menor. Però igual que diu això, diu que cada vegada més persones estan deixant de veure el món de l'anime i del manga com a una cosa friki, i es mostra esperançada amb aquest canvi de rasant. "L'anime o l'animació en general no és una cosa només enfocada a un públic infantil, hi ha moltíssimes històries increïbles i moltíssims artistes i autors amb estils de dibuix preciosos que inspiren a molta gent, i el fet que hi hagi més gent que s'estigui adonant d'això i decideixin donar suport a les sèries i donar-los més visibilitat, és una cosa molt bona per als autors i perquè futurs joves autors rebin tot aquest suport", assegura. També posa de relleu el talent que hi ha a Catalunya i que ha pogut comprovar amb els seus propis ulls en diferents esdeveniments de manga o anime en què ha participat, però lamenta que es menyspreï tant. "És una pena que hàgim de buscar feina fora i després se'ns retregui que tots els artistes acaben anant-se'n".
Laia López: "Les xarxes socials m'han ajudat molt a donar-me a conèixer, però no vull arribar al punt que sembli que tenen molt més control que jo sobre la meva feina"
Sense voler, en Carles i ella gairebé es parafrasegen amb les seves conclusions. També quan parlen de la sort de poder teixir xarxes de suport i difusió entre ells per compartir dubtes sobre contractes, sobre ser autònom, sobre paperassa legal o sobre el món de l'art. La Laia diu que moltes vegades li han escrit demanant-li consell i que ella està encantada de poder ajudar amb el que sap. A en Carles també li encanta fer xerrades i conèixer gent que vol dedicar-se a aquest submon a qui pot donar un cop de mà o donar-los el seu feedback. "M'agrada passar-los el meu correu per si tenen algun dubte i puc ajudar-los en alguna cosa, perquè hi ha molt pocs referents que guiïn les noves generacions." I és que la il·lustració és un camp en el qual Catalunya té moltes veus interessants de què poder presumir, encara que per poder presumir abans cal invertir.