No és com anar a cegues, però gairebé. Més encara, en una formació que canvia tant i que a cada disc, planteja una aventura i un repte indesxifrable. Tanmateix, aquesta por gairebé real del buit, al desconegut, es transforma en al·licient. I és que, el decàleg de Tarta Relena és tan ampli i tan generós, que fer conjectures prèvies és tasca inútil. La seva mesura, i el seu secret, com el de la pasta, està en el punt de cocció, i en les seves derivades no se sap mai si el pastís sortirà dolç o salat. O bé, la combinació d'ambdues coses. O alta cuina amb elaboracions impossibles, que és cap a on elles van. Per exemple, si entres a la cuina d'El Celler de Can Roca (o en la de qualsevol cuiner d'aquesta categoria), no pretenguis entendre i analitzar cada plat, cada sabor. Si vas per allà, et perdràs en un laberint sense respostes.
És més, camí ja de L'Auditori, com no m'havia entretingut a mirar en quina sala seria l'espectacle, m'entren els dubtes. Aleshores sí, efectivament, m'adono que el recital serà a la gran. Quina envergadura i quin creixement, el seu. És merescut; són moltes hores de treball, és no deixar mai d'investigar, de saber i conèixer. No en va, el seu últim llançament, És pregunta, entre unes coses i altres, han estat dos anys de batalla. Aquest èxit es tradueix en caos a l'entrada, hi ha cua ja abans del concert al lloc de marxandatge, on no aconsegueixo endevinar si ja tenen el nou disc. Certa confusió per recollir l'entrada i després, una vegada dins, per trobar el seient. Els acomodadors no donen a vast. Tot són presses, som a la frontera entre l'hora del berenar i la del sopar. No estem acostumats, falta ubicar-se en temps i en espai.
Llum i color
Entre tantes coses, Tarta Relena és llum i és color (preponderants el roig i el morat). I també, no ho oblidem, és so. Aquí, i ja sense distincions, tot va unit, són capes que se superposen unes amb les altres. Conviuen, i sense friccions, el barroc, el folklore, l'asiàtic, la clàssica contemporània, els arranjaments àrabs, l'experimentació. Aquest i d'altres, són el seu terreny; el trepitgen fermes i convençudes. Les veus, fortes i cristal·lines, són el pilar. L'altre sorgeix del més enllà. Així mateix, en aquest tauler, el paper inestimable de la naturalesa. Sens dubte, forma part de l'ecosistema: aigua i aire, boira i tempestes. Alhora, estructures sintètiques i percussions que són la seva base sonora. És el terreny sobre el qual, en essència, graviten les cançons. Absolutament, Tarta Relena és fred i calent. Allà juguen elles, és una emoció a la qual arribes pel teu propi peu, cada un per un camí i segons la voluntat. Elles no ho escullen, ets tu qui busques el buit i el moment. No hi ha un contracte o una clàusula que et lligui a aquesta decisió. Són les normes lliures de la creació.
Conviuen, i sense friccions, el barroc, el folklore, els sons asiàtics, la música clàssica contemporània, els arranjaments àrabs, l'experimentació
Per tant, a Tarta Relena hi ha cubs sencers plens d'exigència. El projecte ho demana. No només ara, ha estat així sempre. Confien en l'oracle i que aquell futur incert se sostindrà per la força del destí. Aquest que, misteriosament, ens ha portat fins a una butaca com la de L'Auditori. És igual l'altura, o la proximitat. Segurament, hi havia altres opcions de lleure, però aquell dia, i a aquella hora, estaves allà. Amb Marta Torrella i Helena Ros. Encara que ho neguin, elles ho han elegit. La fotografia és la d'un Auditori fins als topalls. No hi ha dubtes, ni queixes, només admiració. I màgia, i fantasia. N'hi ha tres (o quatre, o més), instants d'hipnosi. I aquesta és col·lectiva. Allà on els discos són poesia i puresa, aquí són foc. I pirotècnia. Aquesta és part de la transformació: la música urgeix i crema. I insisteixo, no fa falta entendre res, la idea és la de deixar-se portar.
Allà on els discos són poesia i puresa, aquí són foc. I pirotècnia. Aquesta és part de la transformació: la música urgeix i crema.
Tarta Relena són dos, però no, són més. Són infinitat d'estils i unes 6.000 llengües que les embolcallen. I encara més: és un equip. Per aquesta raó, en finalitzar el concert, convoquen a desfilar tots els involucrats: és tan important el que dissenya els vestits com l'encarregat a escollir els llums. Cada peça de la maquinària importa. Fins i tot el públic que aplaudeix d'allò més. Encara que no tots sàpiguen (sapiguem) el perquè.