La música catalana viu un moment d’efervescència immillorable. Des de fa uns anys, s’està vivint una renovació generacional en la qual el talent, el treball i una visió completament nova de la nostra cultura ho està guanyant tot. I a més, n'hi ha per tothom. Necessites una nova súper estrella del pop? Tenim la Julieta. Omplir la copa i no parar de lligar? La Mushkaa et guanya tant que ha aconseguit que Bad Gyal torni a cantar en català. Ets més otaku? Maria Hein és la teva artista. T’agradaria haver viscut l’ebullició del Balearic? Vola amb Maria Jaume. Et vols marcar un triple i parlar de hyper-reggaeton? Prova amb el nou disc d’Asra3. I si encara et fan gràcia els beefs, sempre pots tirar del retorn d’Oques Grasses. Així que sí, podem afirmar, amb la boca ben gran, que Catalunya està més viva que mai. I ja no es tracta només de ser bons en la nostra petita casa de somnis i il·lusions, sinó que ara toca travessar fronteres. Així que dit i fet.
El passat dimecres, el duet barceloní Tarta Relena va debutar al programa Tiny Desk de de la NPR Music, sent així les primeres arribades des de Catalunya en cantar en català durant el famós xou de la radio pública dels Estats Units. El món ens mira, però aquest cop de veritat. Marta Torrella i Helena Ros van oferir un concert d’uns vint minuts a propòsit del Tiny Desk x globalFEST, un context que des de 2021 serveix per descobrir i promocionar talent internacional. En el mateix espai on ja han cantat artistes com Taylor Swift, Karol G, Harry Styles, Sting, BTS, Ivy Queen o Dua Lipa, el seu concert va ser descrit per Felix Contreras, presentador de la mateixa cadena, com “un recordatori que la veu humana pot ser l'instrument musical més antic de la humanitat”. I és que el seu directe posava la pell de gallina a qualsevol que les escoltés.
Tarta Relena és un projecte que es va iniciar al 2016 posant en el centre el treball vocal; ambdues venen del cant coral, barrejat amb un acurat univers ambient sacre, que en alguns mitjans es va anomenar d’arrels gregorianes, tot i que d'aquestes la seva música en tingui poc. Una proposta experimental que reinterpreta la tradició des del seu primer disc Ora Pro Nobis (Indian Runners, 2019), i que evoluciona cap a un univers més electrònic, però igual de solemne, a Fiat Lux (La Castanya /Indian Runners, 2021). Després d’haver passat per festivals com el Primavera Sound o el Sónar, i de tocar al Palau de la Música, tenen molt clar com captar, no només la nostra atenció, sinó també la del públic internacional.
Van mostrar als anglosaxons, i a tots aquells que féssin clic al seu video, que es pot cantar en llatí, grec clàssic, castellà i català i transmetre més enllà del llenguatge
Durant la seva aparició a la NPR, on damunt la taula es podien identificar elements tan icònics com un caganer, van interpretar cinc cançons dels seus diferents treballs: Me Yelassan, Tota Pulchra, El Suïcidi i el Cant, Safo i Las Alamedas, l’adaptació cantada d’un poema de Federico García Lorca. Gràcies a aquest repertori, van mostrar als anglosaxons, i a tots aquells que féssin clic al seu vídeo, que es pot cantar en llatí, grec clàssic, castellà i català i transmetre més enllà del llenguatge. Tot i no ser exactament les primeres en cantar en la nostra llengua —el 2019, l’artista Lau Noah, resident a Nova York, ja va interpretar una cançó en la llengua predilecta de Pompeu Fabra—, sí que han estat les primeres en fer-ho havent creat el seu material a Catalunya. Això va fer embogir d'eufòria Twitter Catalunya. Es pot cantar en català, i en un parell de llengües en desús, i arribar a un programa d’impacte global! Hem cantat, hem guanyat! Des de filòsofs a humoristes, passant per periodistes i el teu tuitaire problemàtic preferit, es van posar d’acord per afirmar que estàvem davant d’un moment històric.
Però, ¿per què ha resultat una fita tan important cantar en català a Tiny Desk, en un món on tothom pot penjar la seva música a Internet i tenir la possibilitat d’arribar a qualsevol indret? Des de l’esclat de la pandèmia, formats com les Bizarrap Sessions, Colors Berlin, les Gallery Sessions —fetes des Barcelona—, o el mateix Tiny Desk, s’han popularitats com els aparadors més eficients per promocionar la música dels artistes, tant dels de renom com de talents emergents, en un món on treure una cançó és tan fàcil com tenir un telèfon mòbil. Si amb Bizarrap es grava en la seva suposada habitació, a les Gallery és literalment un aparador de Poblenou, i en el cas de Tarta Relena, les pròpies oficines de la NPR. Un format de vídeo on artistes poden testejar les seves cançons en directe en un escenari que es repeteix al llarg dels vídeos, donant així una certa sensació d’igualtat entre propostes i la mateixa projecció internacional.
Actualment els mitjans especialitzats, que eren els encarregats de fer cribratge i trobar el talent allà on ningú havia posat encara l’orella, cada cop perden més terreny. Un clar exemple ha estat la reestructuració i acomiadaments de la revista online Pitchfork o bé el blog propi de Bandcamp. És per això que aquests programes online s’han convertit en nous prescriptors culturals que ajuden a destriar en el mar de sobreproducció que és Internet, on val la pena dedicar el nostre temps. Els espectadors confien en aquestes plataformes per trobar nous artistes, ja que confien en el gust que projecta la seva identitat. Un contrapunt que permet a propostes, potser menys comercials, trobar el seu públic, a diferència de la incessant demanda de plataformes com Tik Tok o la radio fórmula d’aconseguir vitalitat de manera immediata.
Per això, veure que un projecte com el de Tarta Relena —que no es desprèn de la seva llengua materna i que aposta per una visió allunyada “d’allò que es porta”— és escollit per aparèixer sota una d’aquestes plataformes de difusió, es pot sentir com un petit triomf pel català, però també per l’underground nacional.