Amb Peter Pan. El musical, el Teatre Apolo ha abaixat el teló. El popular local del Paral·lel no ha programat cap espectacle més, dóna la temporada per tancada i hi ha incògnites sobre si tornarà a obrir les seves portes. L'empresa Ethika Global, propietària del teatre, sembla que acomiadarà els treballadors, que fa temps que litiguen amb el teatre per impagaments reiterats.

Al desembre Ethika Global ja es va rescindir el contracte del director del teatre, Ricard Reguant, i es va suspendre la representació de l'obra Sherlock Holmes y el destripador, amb acusacions creuades entre l'empresa i els treballadors. En aquell moment Reguant ja va declarar que sospitava que el teatre faria suspensió de pagaments i entraria en concurs de creditors.

En els darrers anys l'Apolo s'havia especialitzat en espectacles musicals, fins i tot amb la producció d'espectacles propis, però a desgrat de l'èxit del gènere, no ha aconseguit sobreviure. En els darrers espectacles el taquillatge ha estat baix. El tancament no afecta a la Sala Apolo, que funciona de forma independent. El diari El Punt Avui apunta que hi ha empreses interessades en adquirir la Sala Apolo, però que no estan disposades a assumir els deutes que deixa Ethika Global.

Més d'un segle d'història

L'Apolo es va inaugurar el 1901. Era una petita barraca de fira especialitzada en espectacles musicals. Més endavant, després que aquesta barraca desaparegués, es va inaugurar el teatre d'obra, i es va dedicar a programar revista, sarsuela i music hall. Va ser molt famós a les primeres dècades de segle XX, en els anys de glòria del Paral·lel. També va programar teatre de text; el 1928 s'hi va estrenar La dama enamorada, de Joan Puig i Ferreter. Va ser a aquest local del Paral·lel on s'hi va presentar la primera obra de teatre en català després de la guerra: El ferrer de tall, de Pitarra. Als anys seixanta, amb Matías Colsada, "el déu de la revista" com a propietari, es va convertir en un teatre musical, amb artistes de gran èxit com Lina Morgan o Tania Doris. Però als anys vuitanta aquest tipus de teatre decauria. Amb la renovació olímpica, les velles instal·lacions van donar pas a l'hotel Tryp Apolo, i als baixos s'hi van mantenir les Atraccions Apolo i la Sala Apolo.