La llengua és un vehicle de comunicació que atorga identitat, però mai la llengua ha estat una frontera. Carla Simón ho ha demostrat al festival de Berlín amb el seu cinema i aquesta setmana ho demostra Oriol Broggi a París amb el seu teatre, presentant una obra en català, 28 i mig, al Thèâtre National La Colline de la capital francesa. Wajdi Mouawad, director de La Colline, coneixedor de la trajectòria de Broggi, és l’amfitrió que ha convidat la companyia catalana a mostrar el seu teatre al públic parisenc. 28 i mig és una producció de La Perla 29, que va ser estrenada el 2013 a Barcelona i que s’estrena a París aquest dimecres per fer temporada. Es mantindrà a l’agenda cultural de París durant quatre setmanes.
28 i mig juga amb la referència del 8 ½ de Fellini i esdevé un muntatge sobre Itàlia i els comediants. “Amb la Clara Segura -explica Broggi- ens vam plantejar fer alguna cosa que ens permetés deixar-nos anar, que puguem cantar i fer el burro i alhora sigui seriós i ens ha sortit una mena de festa teatral”. Fins i tot la rumba irromp a l’escenari de la mà de Joan Garriga, en directe, per descomptat. Per a aquesta ocasió Broggi ha mobilitzat tot el potencial productor de La Perla 29 amb un repartiment de luxe: Clara Segura, Laura Aubert, Guillem Balart, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Enrico Iannielo, Blai Juanet, Montserrat Vellvehí i els músics Joan Garriga, Marià Roch i Marc Serra. L’obra té una durada de dues hores i quinze minuts. De dimecres a dissabte es representa a les 20.30 hores; els dimarts a les 19.30 hores i els diumenges a les 15.30 hores.
No a Madrid
La Perla 29 és un centre d’arts escèniques nascut ara just fa vint anys com una plataforma de creació i producció d’espectacles independent, però amb vocació pública que acull diverses companyies i que té la seu a una nau de l’edifici gòtic de la Biblioteca de Catalunya. Ha estat valorada per viatjar a París i fer teatre en català, quelcom que, lamenta el director Oriol Broggi, “no ho podem fer a Madrid”.
L'obra 28 i mig es va estrenar en 2013 a la Biblioteca de Catalunya. Amb referències a obres de Dante, Goethe, Mouawad, De Filippo, Vicent Andrés Estellés i Shakespeare o pel·lícules de Fellini i de Ettore Scola i cançons d'Ovidi Montllor i Nino Rota, l'obra va néixer com a homenatge als còmics i al seu món. És trata d'una peça autoreferencial, que té moltes coses de la companyia. "Parla de la ficció com a espai on trobar la felicitat, com a refugi d'una realitat difícil", ha explicat Broggi.