Avui vull confessar-me, com lamentava la Pantoja en la seva cobla: escuchando las notas de una guitarra / que le debo a la vida tantas cosas / y he cantado bajito alguna nana / alguna nana, hoy quiero confesar. Tiraré ràpid de la tireta, perquè faci menys mal: a mi C. Tangana no m'agradava. No li vaig veure mai la gràcia al seu ritme de rap quan el seu nom artístic era Crema, tampoc al Mala mujer que tant va arrasar a les discoteques i que el va convertir descaradament en l'Escollit de la crítica per revolucionar qualsevol gènere i salvar la música popular espanyola. Si començo explicant això és perquè s'entengui millor la meva vara de mesurar, perquè només qui va renegar de la música d'Antón Álvarez en algun moment veu amb lupa la distància recorreguda entre la desconsideració i l'èxtasi i valora molt més el seu contrast. I després de la confessió i l'empatx de paraules, ve la certesa: el que fa Pucho a l'escenari és un dels millors espectacles que he vist en la meva vida.
🎧 Sónar 2022: la informació imperdible per gaudir del festival
Des que va interpretar un concert apoteòsic al Palau Sant Jordi de Barcelona —i segurament, també abans—, les expectatives per veure C. Tangana al Sónar 2022 s'havien multiplicat com a pans. Precedit de Santos Bacana –director creatiu de Little Spain, l'estudi responsable de la imatge de la gira El Madrileño–, que va posar l'entradeta en format DJ amb una oda electrònica a l'Espanya castissa i a la seva cultura popular, Pucho es va tornar a revelar com el patriarca de les sobretaules de diumenge que és, un títol que defensa per tots els mitjans entre companyonatge, cigarros, copes mitjans buides i tovallons bruts. L'artista, en un espectacle a mig camí entre el tablao i el videoclip, es va marcar un altre Tiny Desk acompanyat de La Húngara, Niño de Elche, Juan José Carmona i molts més, que van perfilar el millor de la cultura llatina al voltant d'una taula. No hi ha gresca sense palmes, no hi ha cridòria sense buleries. S'ho passaven bé els paios allà a dalt, com en una capelleta improvisada.
Pucho es va tornar a revelar com el patriarca de les sobretaules de diumenge que és, un títol que defensa per tots els mitjans entre companyonatge, cigarros, copes mig buides i tovallons bruts
L'ambició desmesurada de C. Tangana sap cap a on va però també d'on ve. Va arrencar amb Still rapping, un tema de rap del 2018, i va seguir sense parar amb l'àlbum en el qual hi ha totes aquelles cançons que l'han encimbellat, amb alguns parèntesis com Llorando en la limo o Antes que morirme, que ja va entonar en la seva visita al Sónar cinc anys enrere. Demasiadas mujeres, Nunca estoy, Ingobernable, Comerte entera, Un veneno, ja totes clàssics inesborrables. També va apostar per Ateo, aquesta vegada amb Nathy Peluso a l'escenari –després del concert inaugural, l'argentina també va tornar a actuar en solitari– en una bachata sensualment infernal a més de 30 graus, i ja al tancament Tú me dejaste de querer, que va fer embogir el públic i va confirmar la llegenda.
Però el techno tampoc no falla
Abans de pujar a l'escenari de Puchito, Niño de Elche ja va interpretar Concert de músika festera –al costat d'una quarantena de músics, Ylia i la formació La Valenciana– al Sónar de Dia. L'espectacle és una conjunció de bandes sonores valencianes i música makina, una sonoritat que els nostàlgics de la ruta del bakalao recordaran bé: la mescla es va convertir en un preludi per a reivindicar la festa i el goig ara que es pot. Samantha Hudson, amb la seva Liquidación Total, va ser una altra de les protagonistes d'una jornada extremadament calorosa en la qual sobresortien les ulleres de sol, les gorres i les camises obertes.
I si C. Tangana va col·locar la primera pedra perquè la nit fos innegable, l'electrònica va posar el colofó a una jornada nocturna marcada per l'onada de calor i les ganes de tornar a viure un Sónar després de tres anys d'orfandat. Moderat o The Blaze van destapar les seves sessions amb un espai ple a vessar, el mateix que Richie Hawtin, clàssic entre els clàssics del festival, que va liderar la gresca ja en els seus espeternecs finals i va tornar a demostrar perquè és un dels imprescindibles de cada any.