La plaça Sant Jaume és el centre polític de Catalunya. Però fa dos mil·lenis ja va ser el fòrum, el centre polític de Barcino. Era el lloc de confluència entre el cardus maximus i el decumanus maximus, els carrers centrals del vell campament romà. I aquest punt de confluència era el centre de concentració del poder polític, i també del religiós. Per tant, ben a prop seu hi havia el temple d'August, dedicat a aquest emperador. Les seves runes es poden visitar gratuïtament al carrer Paradís núm. 10.

Entrada a l'edifici on hi ha el temple. Fotografia: Mar Sánchez.

Al cim de Barcelona

Per arribar al temple, des de la plaça Sant Jaume, haurem de ficar-nos pel petit carreró Paradís, que surt de la mateixa plaça, a l'entrada del carrer Llibreteria. És un curiós carrer que fa dos angles, i que ens du fins a la part posterior de la catedral. Al bell mig d'aquest carrer hi trobem la seu del Centre Excursionista de Catalunya, i al seu interior les impressionants restes del temple d'August. Es va construir a finals del segle I abans de Crist, al cim del mont Taber, el punt més alt de l'antiga ciutat, i va estar en funcionament fins al segle IV. Ben a prop hi havia la basílica, un edifici on es resolien afers comercials i judicials, la cúria, on es reunia el senat municipal, i el mercat. En aquesta zona també hi havia un conjunt de pedestals i estàtues destinats a honorar a personatges famosos.

El temple d'August, al carrer Paradís. Fotografia: Mar Sánchez.

Un temple sense fidels

Els temples romans no eren com els actuals. Les cerimònies es realitzaven sempre fora de l'edifici, especialment a les escalinates d'accés. A la part més recòndita del temple hi havia la cella, una estança tancada on es guardava la figura del déu (en aquest cas l'emperador August), a la qual només hi tenien accés els sacerdots. Ara bé, els sacerdots de l'època també eren molt diferents dels actuals: eren ciutadans designats per a aquest càrrec pel període d'un any. Alguns d'ells, els sevirs augustals solien ser esclaus lliberts, als que es volia honorar amb aquest càrrec. Amb l'expansió del cristianisme, al segle V, el vell temple va perdre la seva funció religiosa.

Antic temple d'August. Fotografia: Mar Sánchez.

Reciclatge

Durant gairebé 2000 anys, les columnes del temple han fet la seva funció. Al llarg de tota l'edat mitjana van ser aprofitades per sustentar un edifici, passant pel bell mig de les vivendes als pisos intermitjos. Els capitells romans eren ben bé al mig d'un dormitori d'un particular. Quan el Centre Excursionista de Catalunya (CEC) es va traslladar al segon pis de la finca del carrer Paradís, a finals del segle XIX, els seus socis van adonar-se del valor d'aquelles columnes i van despertar l'interés dels investigadors per aquest temple. En base a diverses prospeccions es va arribar a la conclusió que el temple havia tingut 40 columnes. Només n'havien sobreviscut quatre i un fragment del pòdium. El 1901 el CEC va comprar l'edifici, i li va encarregar a Domènech i Montaner una reforma per posar al descobert les restes de l'imperi romà. Gràcies a això tenim ara les columnes al descobert. El Museu d'Història de Barcelona col·labora en la contextualització museística de l'espai.

Temple d'August. Fotografia: Mar Sánchez.

Una ciutat de joguina

La vila romana de Barcino era molt i molt petita, pels estàndards actuals de ciutat. El seu centre estava a la plaça Sant Jaume, i tenia forma rectangular. Anava del que ara és la plaça Nova fins al Pati Llimona, i des de la Via Laietana fins al carrer Banys Nous. Media tan sols 550 metres, de la plaça de l'Àngel al carrer del Call, per 850, de la plaça Nova a Regomir. Tenia un teatre i unes termes. Rebia aigua a través de dos aqüeductes, un que venia del Besòs i l'altre de Collserola. I disposava d'un bon sistema de clavegueres. Els morts no es podien enterrar dins dels murs. Per això trobem la necròpoli romana a l'actual Plaça de la Vila de Madrid.

Caelum.

Menjar com al passat

Si volem continuar impregnant-nos de Barcelona, podem fer un itinerari per veure els fragments de muralla que queden drets: al carrer de la Palla, ben a prop de la plaça Nova tenim encara un pany de mur; en trobem un altre a la mateixa plaça Nova, al darrera del Museu d'Història de la Ciutat. Un dels més coneguts és el que hi ha a la Via Laietana, a l'alçada de la plaça de Ramon Berenguer el Gran. Si continuem pel carrer Sots-tinent Navarro trobem dos fragments més, i a la plaça dels Traginers una part de muralla i una torre. El darrer punt on podem trobar importants trams del mur és al Pati Llimona, a la plaça del Regomir. Però hi ha un gran nombre de botigues i vivendes particulars que conserven, en algun lloc, un tros de muntanya romana que ha estat reaprofitat.... Seria recomanable completar aquest recorregut amb una visita al jaciment arqueològic de la Plaça del Rei, on s'accedeix pel Museu d'Història de Barcelona. Per acabar la jornada amb regust a antiguitat, ens podem aturar a prendre alguns dolços a Caelum, una botiga que ven tot tipus de dolços realitzats a convents de monges i que té una magnífica cripta al soterrani, reconvertida en un menjador. Es recomana provar les especialitats de la casa, ben difícils de trobar a altres llocs de la ciutat; acompanyades òbviament, d'un vi dolç. Però qui ho prefereixi també podrà tastar unes torrades amb formatge o amb anxoves.