Fa pocs dies l'editor i escriptor Marc Moreno rebia el VIII Premi Crims de Tinta, concedit per l'editorial RBA amb ocasió de la BCNegra, per Temps de rates. Una obra que realitza una descripció magistral de la Verneda, un racó de Barcelona on no hi ha arribat el turisme, però tampoc el benestar i el disseny (en canvi sí que els ha afectat la bombolla immobiliària, la crisi...).
Món sense alternativa
El protagonista és un jove que ni estudia ni treballa, i que molt de tant en tant es dedica a la petita delinqüència, que es veu embolicat per casualitat en un tèrbol afer de drogues de gran abast. El noi no és un delinqüent que planegi cap delicte, sinó, simplement, un individu embolicat en un destí terrible pel sol fet d'haver nascut amb les cartes marcades. A la Verneda de Marc Moreno no hi ha individus molt bons, però tampoc hi ha individus terriblement dolents. És l'univers en que viuen el que resulta terriblement dur; no hi ha gaire alternatives, qualsevol decisió que es prengui porta a conseqüències negatives.
La Verneda no és Göteborg
Temps de rates no és una novel·la negra escandinava. I no ho és perquè el panorama que descriu Moreno està lluny de la sofisticació de les socialdemocràcies del nord d'Europa. Aquí no hi ha cap enginyós assassí en sèrie, ni sofisticats terroristes que usen armes de destrucció massiva, ni estafadors de guant blanc, ni empresaris milionaris que blanquegen els seus diners amb xarxes criminals... Els crims hi són, però com el mateix territori, són comuns, senzills, viscerals, immediats... I les víctimes d'aquests crims no trobaran cap policia amb grans coneixements tecnològics i una immensa set de justícia que intenti protegir-los o venjar-los. Tampoc podran contractar cap detectiu preclar, perquè no tenen ni per pagar la factura de la llum. I no trobaran cap periodista d'investigació que es passi setmanes seguint un cas per tal de denunciar les injustícies que pateixen els desfavorits, perquè aquí aquesta no és la feina que fan els periodistes. Ni els resoldran els problemes grans hàckers altruïstes, perquè l'únic que hi ha al barri són joves enganxats als videojocs... Evidentment, en aquesta novel·la negra no hi haurà soterrades classes de gastronomia dictada per sofisticats xefs disfressats d'investigadors. A la Verneda, en l'ambient dels personatges de la novel·la, la prioritat no és menjar, sinó beure alcohol i fumar porros. I per emborratxar-se no els cal cap enòleg: la prioritat és la mitjana del bar del xinès de la cantonada, la cervesa de litre i les llaunes de la botiga del pakistanès o el botellón de mitjanit.
Sordidesa
L'univers de Marc Moreno no té cap glamour. Es tracta d'un món de perdedors: parats de llarga durada, famílies amenaçades pel desnonament, homes sortits de la presó que ben aviat tornaran a ser-hi a dins, policies corruptes, joves que ni estudien ni treballen (ni estudiaran ni treballaran), jubilats amb pensions miserables, dones que accepten sumisses els maltractaments... Personatges que vaguen sense rumb en un món bàsicament insolidari. Tots viuen junts, apretats, però tots estan sols: no tenen ningú a qui recórrer, no hi ha ningú que els ajudi...
Real com la vida mateixa
Marc Moreno escriu una novel·la negra que ens parla d'una Barcelona oblidada: la dels barris que cada cop estan més distants de la Barcelona oficial, del turisme i de les elits. I ho fa de forma ben versemblant, amb una novel·la carregada de brutalitat i fatalisme. La Verneda, de la mà de Moreno, esdevé l'univers més negre possible. Realment, una novel·la de premi.