La música pop i rock espanyola tindria una història molt diferent sense la seva existència. Nascut a l'Argentina l'any 1959, Alejo Stivel era tan sols un adolescent de 18 anys quan va arribar a Madrid el 1977. Hi va aterrar acompanyat del seu inseparable amic Ariel Rot. Junts formaven la Spoonful Blues Band, banda de rock que poc després va canviar el seu nom pel de Tequila. Va ser aleshores que es van sumar al projecte Julián Infante, Felipe Lipe i Manolo Iglesias. El quintet, de què Stivel n'era el vocalista, va publicar un total de quatre discs entre el 1978 i el 1981: Matrícula de honor (1978), Rock-and-Roll (1979), Viva Tequila (1980) i Confidencial (1981), àlbums que amagaven hits totals com Salta!, Dime que me quieres o Rock and Roll en la plaza del pueblo. Van ser tan sols cinc anys, suficients per a protagonitzar una de les aventures de més èxit del rock en espanyol. Es van separar definitivament el 1983.
Retorn als escenaris
Acabada la història de Tequila, Rot i Infante van reformular-se amb Los Rodríguez, aquí en associació Andrés Calamaro. Stivel va traslladar el seu talent a la faceta de productor. Un dels seus primers clients seria Nacho Cano. La nòmina d'artistes que buscarien el seu olfacte per a la creació d'èxits incontestables s'ampliaria amb La Oreja de Van Gogh, Joaquín Sabina (Stivel és el productor d'un dels millors discos del rock espanyol de tots els temps com és 19 días y 500 noches), MClan o El Canto del Loco, entre molts altres. No seria fins al 2011 quan va reprendre el seu vessant com a creador, publicant el seu primer disc en solitari, Decíamos ayer (2011). Sis anys més tard arribaria Yo era un animal (2017).
Mentrestant, el 2008 tots els membres de Tequila, tret de Felipe Lipe, a qui la vida a la carretera ja li quedava massa lluny (curiositat: Felipe és germà de Rafa Guitiérrez, guitarrista d'Hombres G), es van tornar a reunir. El retorn, acompanyant d'un magnífic documental que revivia la seva trajectòria, es va allargar fins a 2021 amb sis concerts de comiat definitiu a Bilbao, Barcelona, València, Pamplona, Sevilla i Madrid. Va ser l'últim ball de Tequila.
Història viva del rock en espanyol, Alejo Stivel, que recentment bolcava les seves memòries a Yo debería estar muerto, vibrant i addictiva autobiografia, passarà aquesta nit per l'escenari de la sala Luz de Gas de Barcelona. Un concert emmarcat dins de la gira Muy Vivo Tour amb què aquests dies estpa recorrent la península. Retorn a la primera fila de l'activitat musical, amb què, repassant els capítols més aclamat de la seva extensa trajectòria, promet brindar una nit plena de rock, energia i la força inconfusible que el caracteritza.