Teresa Juvé Acero va néixer a Madrid el 7 de febrer de l'any 1921. Degana de la literatura catalana, avui és el seu aniversari, ha fet 104 anys. Ens ho han recordat a través de les xarxes la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i la seva editora, Maria Dolors Sàrries, que ha destacat que les institucions i els mitjans catalans haurien de "recordar-la, parlar sobre això i felicitar-la". Recollim la proposta i des de Revers, la secció de cultura d'ElNacional.cat, la felicitem.
Una vida de novel·la (negra)
De pare català i mare madrilenya, la seva formació s'inicia, a cinc anys, a la Institución Libre de Enseñanza de Madrid. Durant la República, la família es trasllada a Barcelona i Juvé continua els estudis a l'Institut Escola Ausiàs March de la Generalitat de Catalunya, on rep classes per part de professors il·lustres com Jaume Vicens Vives i Carme Serrallonga. Acabada la Guerra Civil s'exilia a Tolosa de Llenguadoc amb la seva mare, el seu germà i la seva germana. A França estudia Filologia i Literatura Comparada, dona classes de llengua espanyola i prepara la tesi sobre el poeta occità Pèire Godolin. L'any 1942, durant la Segona Guerra Mundial, Teresa Juvé es va comprometre amb la resistència francesa fent d'agent d'enllaç. A conseqüència d'aquesta activitat, en dues ocasions està a punt de ser capturada pels soldats alemanys i per la Gestapo.
Durant la Segona Guerra Mundial, Teresa Juvé es va comprometre amb la resistència francesa fent d'agent d'enllaç
L'octubre del 1948 es casa amb el dirigent socialista Josep Pallach, també exiliat i a qui havia conegut, a Cotlliure, l'estiu d'aquell mateix any. Pallach ja havia finalitzat la carrera de Ciències de l'Educació, també participava en la resistència francesa i havia entrat al Moviment Socialista de Catalunya. La parella va viure a París durant uns anys en què Juvé s'aficiona a llegir novel·les policíaques. Els seus autors favorits són Georges Simenon i Aghata Cristhie. Entre lectura i lectura, comença a escriure. La seva primera novel·la, La charca en la ciudad, és un recull de la seva experiència a l'exili, centrant l'argument en un camp de concentració de dones a França. Finalista del premi Nadal en la seva edició de 1963, el llibre no va veure la llum fins al 2005, ara sota el títol de L'aiguamort a la ciutat, la versió catalana d'aquell primer títol.
Juvé es va bolcar en l'escriptura per superar el dol, iniciant la sèrie de novel·la policíaca, protagonitzada pel detectiu Plagumà i seu col·laborador, el jutge Joanola
Teresa Juvé va tornar a Catalunya definitivament el 1970 dedicant-se a la docència universitària impartint classes de Literatura Occitana dels segles XVI i XVII i de Traducció Literària a la Universitat Autònoma. Una vida finalment tranquil·la que queda truncada amb la mort de Pallach a inicis de 1977. Juvé es va bolcar en l'escriptura per superar el dol, iniciant la sèrie de novel·la policíaca, protagonitzada pel detectiu Plagumà i el seu col·laborador, el jutge Joanola. D'aquesta saga en destaquen títols com La Commedia dell'Arte sota sospita (2000), Els assassins eren més d'un (2002) o Juguesca mortal (2002), especialment valuosos per la descripció de la vida política, econòmica i social de Catalunya de finals del segle XVI, on està ambientada la trama, destacant l'estil àgil i precís, la intriga de l'argument i la caracterització de la parella protagonista. De la seva posterior nòmina bibliogràfica, cal recomanar el llibre autobiogràfic Tu ets jo. Flaixos per al meu blog, en què Juvé exposa les seves reflexions, sempre lúcides i colpidores, a partir del relat de les seves intenses vivències. Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i Premi Memorial Francesc Macià de la Fundació Josep Irla, l'any 2021 la Generalitat de Catalunya va commemorar el centenari del seu naixement. Una vegada més, avui que fa 104 anys, felicitem la degana de la literatura catalana.