La poetessa Teresa Pascual ha guanyat aquest dilluns el Premi Lletra d’Or 2023 pel poemari Tot passa baix (La Breu Edicions). El treball de maduresa de Pascual entrellaça el present i el passat i presenta una poesia d'investigació filosòfica amb preguntes sobre el ser i els límits del llenguatge. La recerca aborda qüestions sense embuts sobre el món i el sentiment, el ser i el dir i els vius i els morts. En aquest volum, Pascual crea un "pont" entre la vida i la memòria i sobre les escletxes i els límits per corregir-los a través de les paraules. L'autora ha agraït el premi de la crítica i ha apuntat que l'obra l'ha ajudat a "aferrar-se a la vida" i a seguir amb la filosofia. El jurat de l’edició d’enguany ha estat integrat per Àngels Gregori, Bel Olid, Andreu Gomila, Llucia Ramis, Cristina Clemente, Pau Sif i Míriam Cano, i el veredicte s'ha donat a conèixer en una roda de premsa a la llibreria Laie de Pau Claris.
"Ens hem d'aferrar al món que tenim, perquè no n'hi ha altre", ha comentat Pascual després de rebre el guardó. "Reivindico els sentits i la materialitat, posar els peus a terra i ser intel·ligible per no perdre'm en idees filosòfiques abstractes". Pel que fa a la situació actual al País Valencià, l'autora ha mostrat un optimisme moderat: "Espero que no canviïn gaire les coses, pel que fa a l'estat i consideració de la llengua, encara que ara mateix no ens sigui possible parlar ni de Països Catalans en segons quins contextos, ni tampoc de País Valencià".
Teresa Pascual (El Grau de Gandia, País Valencià, 1952) es va donar a conèixer amb el poemari Flexo (1988) i fins ara ha publicat els reculls: Les hores (1988), Arena (1992), Currículum Vitae (1996), El temps en ordre (2002), Rebel·lió de la sal (2008), Herències (2011, amb Àngels Gregori), València Nord (2014) i Vertical (2019). Recentment ha publicat la versió bilingüe català-castellà Rebelión de la sal (2020) amb traducció i pròleg de Lola Andrés i El temps en ordre. Poesia reunida 1988-2019 (2020). Ha guanyat diversos premis, entre ells el premi de la Crítica Serra d’Or i el premi nacional de la Crítica Catalana de poesia. Ha estat traduïda a diversos idiomes i la seva obra està present en diferents antologies.
Dos presents, l’avui i l’ahir, convergeixen en aquest llibre de maduresa de Teresa Pascual, on els matisos de la llum, i la importància de les finestres, s’imposen a la dualitat foscor-claror i el dins i el fora es comuniquen com a parts d’un mateix espai on el concepte de llindar, de lloc de pas, ajuda a relativitzar la importància de les coses. Aquí, la matèria pesa però tot és relatiu, i es relaciona amb l’oblit i el silenci dels altres, tot a través d’una aparença de paraula menuda que es confirma com a una de les nostres veus més essencials. El Lletra d’Or, que consisteix en un botó d'or de solapa creat pel joier Manuel Capdevila, es concedeix cada any des de l'any 1956, i s'atorga al millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior. L'editorial La Breu ha rebut anteriorment aquest guardó amb els poemaris El romanço d'Anna Tirant de Josep Pedrals (2013) i L'esfera insomne de Màrius Sampere (2016), i altres guardonats han estat Mercè Rodoreda amb Mirall trencat (1976), Terenci Moix amb El sexe dels àngels (1993) o Núria Cadenes amb Guillem (Amsterdam, 2021).