La professora i escriptora Teresa Sagrera (Sant Pere de Vilamajor, 1966) ha estat guardonada amb el XXVIII Premi Nèstor Luján de novel·la història amb el llibre El cor del balneari (Columna), després de quedar finalista en aquest reconeixement l'any 2012. El volum repassa la vida d'una jove que es trasllada a Caldes de Montbui per complir amb l'última voluntat de la seva mare, que és lliurar una capseta de música al propietari d'un balneari. Impulsada per conèixer els seus orígens, la protagonista s'acabarà quedant a treballar al recinte, des d'on experimentarà el seu propi creixement i el canvi social d'una època. La història transcorrerà per un període històric convuls, marcat pel sindicalisme, la lluita obrera, el pistolerisme i la transició entre la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República.
Convocat per Columna Edicions, el Premi Nèstor Luján és el primer i únic premi de novel·la històrica en català. Es va crear el 1997, només dos anys després de la mort del periodista i escriptor que hi dona nom. En edicions anteriors, han estat guardonats amb aquest premi Martí Gironell, Núria Esponellà, Tània Juste o Imma Tubella, i el premi d’enguany ha estat lliurat a Teresa Sagrera per decisió unànime del jurat, format per Glòria Gasch, Tin Luján, Maria Carme Roca, Vicent Sanchis i Jaume Sobrequés.
La novel·la s'inicia a finals del s. XIX i s'estructura en tres parts diferenciades, una primera durant 1919 —just després de la mort de la mare de la protagonista—, una segona entre 1922 i 1923 i una última l'any 1931, que coincideix amb la proclamació de la Segona República. Un període on es pot veure, segons l'autora, "tant la mateixa transformació de la protagonista, la Lola, com la del país". "És un viatge en el temps i en l'espai de Caldes de Montbui, que acaba sent una metàfora del que viu tot el país, el canvi de cicle i com això ens transforma a tots", ha subratllat Sagrera. L'escenari que ha escollit per a mostrar aquest canvi d'època és el Balneari Ventura, un espai inspirat en un dels balnearis més importants del s. XX a Catalunya, el Balneari Rius de Caldes de Montbui. "Els balnearis són un món en miniatura, representen gent molt diversa i són un lloc per sanar el cos i l'ànima, per això el vaig escollir", ha argumentat l'autora, que també ha matisat que el volum gira entorn l'oci i les activitats de lleure de la clientela del centre termal.
Teresa Sagrera (Sant Pere de Vilamajor, 1966) és mestra i forma part del Centre d’Estudis local (CESPV) i del Grup d’Escriptors del Montseny, amb els quals ha participat en dos reculls de relats. Ha publicat diversos articles a la revista del CESPV, on el 2009 també va treure el seu primer llibre, Vols que t’expiqui...Vilamajor? L’any 2012 va quedar finalista al Premi Nèstor Luján amb Confidències d’una reina, publicada el 2013 i adaptada al teatre el 2014. Col·labora com a columnista en diferents mitjans, com Nació Digital, Vallesos, Gent, terra i patrimoni i El 9 Nou del Vallès Oriental amb el Dietari de l’okupa de l’altell. El 2019 va publicar Sal roja en coautoria amb Ramon Gasch i la novel·la juvenil Pots comptar amb mi, el 2021 la novel·la Cabells de gebre, i el 2022 La doncella guerrera i Llaços de sang, aquest últim també en coautoria amb Ramon Gasch.