Ha arribat a les llibreries El terror entre nosotros. Una historia de la yihad en Francia de Gilles Kepel (editorial Península). Kepel és un dels grans especialistes en la política del món àrab, col·labora en nombrosos mitjans francesos i nord-americans, i és autor d'algun dels llibres emblemàtics sobre el tema. És un veterà en aquest camp acadèmic, perquè ja estudiava l'integrisme islàmic abans dels atemptats de Nova York. Ara, després dels atacs contra el setmanari humorístic Charlie Hebdo i la sala de festes Bataclan, Kepel ha d'abordar l'islamisme des d'un punt de vista completament diferent: l'enemic ja no és a l'Aràbia Saudita, a l'Egipte, a l'Iran o a l'Afganistan, sinó dins l'Hexàgon. No n'hi ha prou amb estudiar l'Islam radical, sinó també la pròpia societat francesa. I Kepel ho fa amb el bagatge acumulat en dècades d'estudi del terrorisme islàmic, al que suma un bon anàlisi de les polítiques franceses en matèria de migració i un estudi competent de les comunitats islàmiques de l'Hexàgon.
Les lògiques de la radicalitat
Kepel intenta trobar les lògiques de la progressió de l'Islam radical en territori francès. No es limita a referir-se a "bàrbars" o a "bojos", sinó que intenta analitzar com és que alguns joves francesos procedents de la immigració se'n van a lluitar a l'Iraq o es fan explotar amb una armilla explosiva en ple centre de París, i com és que alguns francesos que surten de mitjans arabòfobs acaben militant en els grups terroristes islàmics. Kepel en primer lloc s'acosta als suburbis francesos i estudia els efectes de la crisi sobre les comunitats islàmiques, s'interroga pel trencament generacional, valora el pes de les tradicions en la cultura islàmica, es qüestiona sobre el sistema educatiu i el sistema penitenciari francesos, calibra l'impacte de les xarxes socials... Paral·lelament estudia les polítiques franceses i com afecten als individus que s'afegiran a l'islamisme radical. I, finalment, estudia com actua el moviment islamista radical: quines estratègies dissenya, com s'adapta a les noves realitats, com reacciona davant la persecució...
Gihad contra progressos
Un dels fets més interessants i més esperançadors que apunta Kepel és que els grups terroristes islàmics pretenen potenciar la gihad a França, justament, perquè els musulmans francesos s'estaven integrant progressivament a la societat francesa i que els radicals volien trencar la convivència i atiar una reacció antiislàmica, de tal forma que la població islàmica se sentís exclosa i es sumés al Daesh. Kepel apunta que després de la revolta dels suburbis parisencs del 1996 la tensió s'havia reduït. I que és justament aquesta reducció de la tensió la que el gihadisme tracta d'aprofitar per animar el conflicte social. De forma sorprenent, Kepel troba molts elements que fan pensar en una certa simetria entre el Front Nacional i l'islamisme radical, com dos moviments antisistema, mútuament antagònics, però que s'usen un a l'altre per progressar. La crisi del Partit Comunista i de l'esquerra clàssica ha abocat a molts dels sectors que antigament els votaven cap al Front Nacional, però paral·lelament, cap a l'islamisme.
Un personatge polèmic
Gilles Kepel no és un personatge còmode. Les seves declaracions han generat sovint polèmica; les seves discussions amb Olivier Roy han omplert pàgines i pàgines de la premsa francesa. Kepel ha estat molt crític amb alguns sectors de l'esquerra francesa als que ha acusat de tebiesa davant el gihadisme. Darrerament va criticar que es premiés a alguns periodistes que considera col·laboradors del Daesh. Fins i tot ha assegurat que els islamistes fa anys que no actuen a Espanya perquè prefereixen tenir-la com a refugi. Kepel ha apostat per una laïcitat radical, fins i tot imposada, el que li ha valgut ser acusat de totalitari.
I entre nosaltres?
Al llibre de Kepel s'hi troben referències puntuals a les activitats de grups gihadistes a Espanya. El principal pensador de la Gihad contemporània és un siri espanyol, Mustafà Setmarian Nassar, àlies Abu Mussab al-Suri, qui va escriure la molt popular Crida a la resistència islàmica global. A El terror entre nosotros se'ns cita en algun cas la presència d'activistes procedents de Ceuta i Melilla. Però, a més a més, recentment s'han difós informacions que ens parlen del pas de terroristes gihadistes per Barcelona, de transferències econòmiques als escamots des de Catalunya, de conversos espanyols disposats a fer accions suïcides... Els terroristes no només estan entre els francesos; també estan entre nosaltres. I si volem combatre els terroristes, i no deixar-nos endur per una histèria que només afavoreix els populistes, cal conèixer en profunditat el fenomen. Cal un estudi en profunditat sobre què passa en el món de l'Islam català i espanyol. I mentre ens arriba, Kepel ens pot ajudar a entendre la radicalització dels musulmans a la Península. El terror entre nosotros és un llibre que no vol ser alarmista, però que tampoc vol infravalorar el risc de terrorisme.