Fins que algú no va posar la lupa allà, ningú no se n'havia adonat. Sota l'eterna mirada del prisma masculí, qui posava atenció en el que havien de dir les dones? Aquesta dinàmica social es va traslladar a la cultura com un reflex del que estava succeint, fins que un dia de 1983 la vinyetista Alison Bechdel, coneguda per crear històries amb temàtiques LGBTIQ+ i feministes, va escriure una tira en un còmic en la qual un personatge diu que només veu pel·lícules que compleixin tres requisits bàsics: que tinguin almenys dues dones, que aquestes parlin entre elles i que ho facin sobre qualsevol cosa que no sigui un home —l'autora va aclarir després que la idea era de la seva amiga Liz Wallace—. El que no sabia en aquell moment és que havia nascut llavors el famós Test de Bechdel, que s'utilitza per avaluar la bretxa de gènere que hi ha a les pel·lícules, sèries o altres produccions artístiques.

🟠 Per què les noies en els dibuixos animats sempre depenen dels homes?
 

🟠 Coneixes la Síndrome de la Barrufeta en els dibuixos animats?
 

Amb el temps, la primera pregunta va evolucionar, i ja no era necessari només que sortissin com a mínim dues dones, sinó que aquestes tinguessin també un nom propi, entenent que si no podien ser nomenades, la seva figura no era rellevant per a l'acció de l'obra. La importància d'aquest test rau en realitzar un enfocament feminista sobre el món en assenyalar la tendència androcentristra del món cultural. És per això que, des d'aleshores, són molts els productes que han passat per aquesta lupa per visibilitzar un biaix que històricament ha relegat les veus femenines i les seves històries del centre de debat.

El Test de Bechdel a una de les trilogies més famoses

Agafem per exemple la trilogia d'El Senyor dels Anells, obra cúspide de J.R.R. Tolkien i un dels mons fantàstics més afalagats de la història, i fem la prova. A hores d'ara, és de sobres conegut el seu argument: el hòbbit Frodo ha de destruir l'anell de poder per tornar la pau a la Terra Mitjana i, per a això, s'uneix amb altres personatges per completar la missió. Ens sonen Aragorn, Légolas, Gàndalf, Gimli, Sam... però on són les dones? Segons Bechdel, la primera pregunta per passar el test és comprovar que hi hagi més de dues dones amb nom propi. En tota la trilogia, només m'hi ha 3 que destaquen —l'Arwen, la Galàdriel i la Éowyn, una dona i dues elfs—, però la xifra ja serveix perquè el primer requisit es compleixi.

La segona fa referència a si elles tres interactuen entre elles, i la resposta és un rotund no. Durant tota la pel·lícula, cap dels tres personatges femenins no mantenen un diàleg, de fet, no creuen ni una paraula en gairebé 10 hores de cinta. Com que aquesta no es compleix, automàticament la tercera tampoc: com que no mantenen cap conversa, és impossible que parlin de res, ja sigui d'un home o del temps. Vistos i comprovats els 3 paràmetres, la sentència és clau: El Senyor dels Anells no supera el Test de Bechdel. Una vegada mirem al passat i analitzem els referents, igual no són tan bonics com recordaves. Precisament de tota aquesta toxicitat neix Retrovisor pop, la secció audiovisual fast-food d'ElNacional.cat que revisa la cultura pop que hem consumit els millennials en els 90' i 00's. Aquí trobaràs tots els vídeos.