La diversitat és un plat que se serveix fred. Encara era de dia quan The Blessed Madonna va arribar amb les seves ulleres de pasta, la seva samarreta estampada amb els rostres de La pietat de Miguel Ángel i la seva personalitat aclaparadora i va posar la normativitat potes enlaire. La vida és menys difícil amb els tocs lleus d'unes soles contra el terra, i Marea Stamper bé ha de saber-ho: de jove va patir bullying i ara duu el follet dins per compartir el seu espai amb qui ho desitgi. L'americana va demostrar amb supèrbia humil que el patiment sempre pot reconvertir-se en una cosa bonica. Per a mostra, un botó: va liderar una festa plena de ballarins, cultura drag, ventalls multicolor LGTBIQ+ i molta purpurina per reivindicar la normalitat d'allò diferent. Els que van trepitjar l'escenari van ser els protagonistes en majúscules de la segona jornada del Sónar de Dia amb una sessió tan lloable com ballable a ritme de disco, pop i techno. Perquè aquesta precisament és la gràcia de Stamper, que et sampleja uns hits a cop de base electrònica i posa a ballar fins i tot l'acompanyant més desnodrit.
La sessió es va desencadenar amb una explosió suprema d'amor, sororitat i camaraderia eterna que no es va apagar en les dues hores que va durar el xivarri. The Blessed Madonna va crear un ambient proper en el qual passar una bona estona deixant els problemes a la porta, reproduint el seu saber estar amb harmonies llegendàries i amb la companyia d'una cort de balladors fidels a sobre de l'escenari. Persones racialitzades, queer i d'estètica variada van conquerir el petit univers histriònic d'un festival que compleix 30 anys convertit en pioner de gairebé tot. En això, Marea s'assembla al Sónar i potser per això el seu vincle crea autèntics terratrèmols sensorials amb què empatitzar sense fissures: perquè quan tu vas, ells ja han arribat.
Aquesta DJ és una de les que més ressonen en la contemporaneïtat de les sales. Es mou a duo amb Dua Lipa o Missy Elliott, és la cotitular de temacles milionaris a Spotify —el tema Marea (we've lost dancing), amb el gran Fred Again.., té ja més de 215 milions de reproduccions— i l'any passat va ser l'encarregada de tancar el Sónar de Nit. En aquesta ocasió va tornar i va invocar el poder del ball sobre la gespa verda del recinte, amb milers de cames multigeneracionals en moviment, en una sessió festivalera que va repartir amor a tot arreu i que ja la converteix en una de les caps superiors del Sónar. A totes les persones que van ser-hi els agrada això.
Ningú no pot sentir-se fora de lloc al Sónar
Va inaugurar aquesta segona jornada la proposta de Selectya Glossy i la seva fusió de reggaeton, experimental i creació d'imaginaris, per continuar amb un joveníssim Ralphie Choo, que va sortir de la seva habitació per firmar un gran atreviment creatiu i instrumental. Va ressonar també en una tarda de xafogor i suor Merca Bae, productor d'estrelles locals com Bad Gyal —que encapçalarà el cartell del Sónar de Nit d'aquest dissabte— i que s'estrenava amb el xou en solitari 2048 sense que acabés de quallar entre una gentada contundentment genuïna que no espera massa quan només espera techno, bombo i baffle. I per descomptat van tornar a veure's ulleres de sol a cabassos, reixetes, transparències, outfits molt treballats i també algunes bermudes d'estar per casa, perquè sentir-se fora de lloc en aquest festival no és una opció.
Per descomptat van tornar a veure's ulleres de sol a cabassos, reixetes, transparències, outfits molt treballats i també algunes bermudes d'estar per casa, perquè sentir-se fora de lloc en aquest festival no és una opció
El cert és que no hi va haver gens ni mica de desassossec en la versió diürna del festival, segurament va ser totalment el contrari. Gresca, fluïdesa, disbauxa, èxtasi fins a l'infinit. El Sónar té alguna cosa que el fa diferent. Lluny de ser una trobada com qualsevol, ha sabut conjurar amb folgada mestria una fórmula que li ha funcionat durant tres dècades i que continua consolidant-lo com un lloc al qual anar com a mínim una vegada a la vida. Perquè sempre és un bon moment per recórrer els metres quadrats del recinte —preparat per l'efemèride i amb un confort una mica readaptat, val a dir— i deixar-se subornar per la increïble sensació d'estar flotant.