La sèrie The Boys representa la cara més macabra de la realitat postmoderna que ens ha tocat viure: la de la dictadura de l'aparença, el capitalisme de les habilitats i la prostitució dels valors. Des de fa diversos anys, Hollywood ha anat temptejant el terreny, apostant per presentar una generació d'antiherois de nyigui-nyogui que dubta i es deprimeix, personatges imperfectes i cutres amb malles ajustades que s'assemblen més a la gent del carrer que als déus omnipresents del món.
La idea de rerefons és bona i una mica transgressora. És factible que la ficció ens inoculi constantment la fal·làcia que sempre hi haurà algú disposat a salvar-nos? Els universos de Marvel i DC s'han omplert les butxaques fingint que existeixen éssers superiors, camuflats entre la gentada, que no ens deixaran caure: una espècie de fe cega que li resa a la capa i no a la creu. Esclar, que la ficció és la ficció. Però compte, perquè si els superherois són una creença divina, una altra espècie de secta semi religiosa, no pot tractar-se també d'un altre grup partidista sotmès a un conjunt d'interessos ideològics?
No falten ni l'abús de poder ni els rols sexistes
Aquesta producció d'Amazon Prime, inspirada en el còmic homònim creat per Garth Emis i Darick Poterson, ens situa en una història contemporània (2020) en la que els superherois treballen per a una corporació d'entreteniment milionària, la voluntat de la qual és de tot, menys altruista. L'empresa Vought representa el grup de superherois coneguts com a Los Siete i capitalitza els likes del públic, rentant la seva imatge i creant una estratègia de comportament exemplar perquè els super continuïn plasmant la seva bona imatge als altres. Però són malvats amb pell de be que no pensen més que en si mateixos i en allò que poden treure de la societat. I aquí la cara més atroç de l'abús de poder i la perpetració de les lleis capitalistes de l'oferta i la demanda: a més aplaudiments, més ànsies de voler dominar-ho tot.
Una recreació gairebé fidedigna de la hipocresia de les grans corporacions mundials
En la primera temporada - tot just s'ha acabat de rodar la tercera -, Vought vol aconseguir a tota costa que s'aprovi un Decret als Estats Units que permeti que els superherois estiguin a l'exèrcit. La política a The Boys és comparable a les dinàmiques reals que estan filant l'esdevenir del segle XXI, marcat per la immediatesa dels fets, la tirania del consum i la manipulació mediàtica. També ho fa el ple auge de les xarxes socials i de la veneració suprema de la imatge que alimenten Instagram, Tik Tok i altres plataformes de contingut: The Boys és un reflex latent de com s'utilitza la imatge per explotar la publicitat, sexualitzar el comportament (i la vestimenta) i inocular a caps aliens el que volem que els altres pensin de nosaltres per propiciar els canvis més surrealistes.
La sèrie mostra les idees feixistes i les actituds més neoliberals amb una naturalitat bàrbara no apta per a persones sensibles. Cada capítol és vulnerable de patir una carnisseria i aquesta morbositat macabra enganxa per ser una recreació gairebé fidedigna de la hipocresia de les grans corporacions mundials: les que exploten nens i fan campanyes contra el maltractament infantil; les que miren per a un altre costat mentre productors executius abusen d'actrius durant anys; les que podreixen el món de residus però destinen milions a repoblar d'arbres l'Amazones.
Uns còmics que odien els superherois
En realitat, aquesta història es va gestar el 2006 (fins a 2012) i quan la comunicació online més revolucionària eren els xats de Yahoo. La sèrie de còmics té 72 números i també se situa en un món contemporani atapeït de superherois temeraris, superbs i perversos que són perseguits per l'equip conegut com "The Boys", un grup de persones sense poders que utilitzen la violència i el xantatge per desemmascarar la part més fosca dels aplaudits herois nacionals - l'equilibri entre el bé i el mal que també apareix als capítols, liderat per Bill el Carnisser.
El cert és que l'autor dels còmics, Garth Emis, sempre ha odiat als superherois i en innumerables ocasions ha mantingut que els antifaços han fet molt mal al món del còmic. I ho demostra en el contingut irreverent i descarnat que mostra dins les pàgines. En elles, Emis caricaturitza els grans superherois de Marvel i DC, mostrant-los a través de xacres socials com l'alcoholisme, la pedofilia o la nimfomania. T'imagines Batman esnifant cocaïna? A Superman deixant morir a tot un comboi atapeït d'innocents? A WonderWoman obrint-se un compte a Pornhub? És una cosa dura, inversemblant, agonitzant fins i tot per als defensors del poble. El que sempre va voler demostrar l'ideòleg de The Boys és la veritat universal que ja vam aprendre amb La Bella i la Bèstia: que les aparences enganyen i que ser famós no és sinònim de ser perfecte.