El món de l'anime està d'enhorabona. I és que aquest dijous arriba a les sales de cinema l'esperadíssima The First Slam Dunk, pel·lícula que conclou la història del mític manga escrit per Takehiko Inoue, que en aquesta ocasió ha assumit la direcció del film, amb un èxit incontestable. Perquè la pel·lícula no és només una cita ineludible per als fans d'Slam Dunk, sigui en la seva versió manga o en la seva animació televisiva, sinó que mereix un visionament de qualsevol aficionat al cinema, ja que tant la seva trama com l'execució tècnica, amb una combinació de 2D i CGI que, després dels dubtes inicials, funciona com un canó en les escenes de més acció, són rodones, enganxant l'espectador al seient i aconseguint que vibri amb cada anotació del Shōhoku, l'equip protagonista de la sèrie.
I no només això, ja que a Catalunya tots els aficionats de la sèrie podran visionar-la en la seva versió en català, gràcies a l'esforç de Selecta Visión, distribuïdora de la pel·lícula, i amb les mateixes veus de l'anime que fa 20 anys va aconseguir un enorme grup de fanàtics d'Slam Dunk, anime de gran èxit del desaparegut canal 3XL, de TV3. L'encarregat del doblatge ha estat Cesc Martínez, actor de doblatge que ha participat en desenes de pel·lícules i sèries, i que per a aquesta ocasió ha estat el director de doblatge. "Slam Dunk va ser una sèrie que va tenir molt èxit en el 3XL, el 2003, era una pel·lícula que s'havia de doblar sí o sí al català. És un producte com Bola de Drac, que a Catalunya funciona en català. Volíem recuperar les mateixes veus que en els 90 perquè la gent que va veure la sèrie havia de veure el final de la història tal com ho van sentir en el seu moment, en la seva llengua i amb les seves veus", explica Cesc Martínez just abans de la Premiere de la pel·lícula, que es va celebrar aquest dimecres en el cinema Mooby Aribau de Barcelona, el més gran de Catalunya, amb més de 1.000 persones omplint la sala i vibrant amb les accions de Hanamichi Sakuragi, Ryota Miyagi, Kaede Rukawa i companyia. "És cert que durant uns anys es va perdre una mica l'anime en català, però des de la creació del nou Canal Super 3, el SX3, l'aposta per l'anime en català ha estat molt forta, amb sèries potents com Guardians de la Nit o Haikyū!!... Per la seva part, Selecta Visión també ha fet un esforç per doblar pel·lícules com Naruto o com la mateixa The First Slam Dunk", afegeix Cesc Martínez.
Els 'spokon' marquen tendència
En els últims anys, al Japó s'ha viscut una autèntica febre pel voleibol, una passió sorgida per un manga, Haikyū!!, convertit després en un anime de gran èxit que gira entorn del món d'aquest esport. El fenomen no és nou, ja que recorda al succeït en els anys 80 amb Captain Tsubasa (Campions), un dels primers spokon, terme amb què es coneixen els mangues amb un esport com a fil conductor, que va aconseguir tenir un impacte global i que va popularitzar el futbol al Japó.
Per als japonesos, però, hi va haver una sèrie esportiva que superaria l'obra creada per Yōichi Takahashi, i aquesta va ser Slam Dunk, que en la dècada dels 90, a través de la clàssica Weekly Shonen Jump, va fer entrar al bàsquet a les llars nipones. Mentre Michael Jordan globalitzava el bàsquet en la vida real, Hanamichi Sakuragi, el protagonista de la sèrie creada per Takehiko Inoue, va aficionar al bàsquet a milers de japonesos, que capítol rere capítol van seguir amb atenció les peripècies de Sakuragi, un adolescent conflictiu que, sense tenir ni idea de jugar a bàsquet, decideix apuntar-se l'equip del seu nou institut per impressionar la noia que li agrada. A diferència del to amable de Campions, l'obra d'Inoue és més gamberra, amb personatges més carismàtics, la qual cosa va aconseguir que Slam Dunk arribés a un públic més ampli. Una dècada després del seu rotund èxit al Japó, l'anime va arribar a Catalunya, a través del canal 3XL. El fenomen ja era imparable.
El final més esperat
A l'estiu de 1996, després de 6 anys de peripècies entre l'obra en versió manga i l'adaptació a l'anime, Takehiko Inoue va donar per conclosa l'obra Slam Dunk, per iniciar altres projectes també de gran èxit, com Vagabond o Real. Sempre va quedar la sensació, tanmateix, que el xiclet d'Slam Dunk es podria haver estirat molt més, que la història era prou bona i els personatges havien aconseguit prou afecte perquè l'autor hagués allargat la trama una o dues temporades més. Ofertes no li van faltar, però va decidir que aquella etapa, tal com l'havia concebut, havia arribat al seu final.
Tot va començar a canviar fa 8 anys, quan Inoue va rebre la proposta de fer una pel·lícula sobre Slam Dunk. En aquell moment, el mangaka estava embrancat en altres projectes, per la qual cosa va desestimar la idea. En aquell moment, Inoue no era conscient que temps després li començaria a picar la curiositat pel món del cinema, la qual cosa el duria no només a acceptar la proposta d'allargar la història d'Slam Dunk, sinó que a més ho anava a fer com el director de la pel·lícula. I així va ser com va néixer The First Slam Dunk, un film que, lluny del que podia semblar, no és només una picada d'ullet per als nostàlgics, sinó que acumula premis i grans crítiques, certificant que Takehiko Inoue és un artista d'un nivell superlatiu. Al Japó ja s'ha convertit en la 10a pel·lícula més vista de la història, mentre que el manga clàssic ha tornat a vendre's a una velocitat de vertigen. Després d'aprovar amb nota al seu país, ha arribat el moment de fer-ho a Europa, a Sud-amèrica i als Estats Units.
Entre la nostàlgia i els nous temps
La trama de The First Slam Dunk, sense entrar en espòilers, gira entorn del partit entre el Shohoku, l'equip dels protagonistes, i l'imponent Sannoh, conjunt implacable que mai no ha perdut un partit. A diferència del manga original, el personatge principal no és Hanamichi Sakuragi, sinó Ryota Miyagi, el base de l'equip. S'explica la vida del jugador, els motius que el van dur a jugar a bàsquet i fins i tot per què llueix el dorsal 7 i una canellera vermella. La combinació en ambdues trames funcionen de meravella, ja que Inoue aconsegueix aturar les emocions del partit, donar descansos, amb el ritme més lent i reflexiu dels flashbacks sobre Ryota.
La barreja entre el nou i l'antic també és evident i aconsegueix globalitzar la pel·lícula. No falten les picades d'ullet a la sèrie original, els moments còmics amb Sakuragi de protagonista i fins i tot el record dels seus inicis, moments que fan treure un somriure al fan de fa 20 anys, la nostàlgia. S'hi afegeix una trama completament nova, amb protagonista diferent i l'entrada de la tecnologia CGI, el que modernitza la imatge i valida el film per a tots els públics. I el final... esplèndid, emotiu i imperdible, però per a això hauran d'anar al cinema. No se'n penediran.