En aquest diari ja se n'ha parlat en altres ocasions; la parella artística Àngel Llàcer i Manu Guix és sinònim d'èxit, però potser, a partir d'ara, haurem de començar a parlar de 'triella' perquè al duo s'hi suma Enric Cambray i l'èxit és encara més gran. Aquest dijous, al teatre Tívoli de Barcelona, s'ha fet l'estrena oficial del darrer musical dels artistes catalans: The producers. Llàcer i Guix ja han estrenat altres musicals de gran format a Barcelona com La Jaula de las Locas i Cantando Bajo la Llúvia, tots dos èxits vinguts directament de Broadway, però aquest últim és la definició per antonomàsia de Broadway; extravagància, lluentons i números musicals d'aquests que, de tantes coses que passen damunt l'escenari, no saps on mirar.
The producers es va estrenar a Broadway el 2001 amb Nathan Lane i Matthe Broderick en els papers protagonistes a partir del guió de la primera pel·lícula original de Mel Brooks estrenada el 1967. A partir de l'èxit del musical, va arribar una nova pel·lícula el 2005, protagonitzada per Nathan Lane, Matthew Broderick i Uma Thurman.
Quan vagis a veure The producers, que per ara s'estarà a la capital catalana fins el 26 de novembre, no esperis veure damunt l'escenari una història complicada, personatges complexos, grans històries d'amor i, tampoc, cap moment de balada (un gènere musical d'allò més típic en el teatre musical). Aquí no, The producers és humor, en alguns moments humor negre, i si es va a veure s'hi ha d'anar sense complexos, perquè en alguna ocasió hauràs de trair els teus ideals.
Una paròdia del nazisme
Dit això, de què tracta aquest musical i per què et farà sentir un traïdor?. The producers explica la història de Max Bialystock, un productor de Broadway que està arruïnat i que, juntament amb Leo Bloom, un jove comptable, somien a fer-se rics amb un pla sorprenent. Per aconseguir el seu objectiu han de produir el fracàs més gran de la història del teatre musical i fugir amb els diners dels inversors. Per a fer-ho possible, el productor i el comptable hauran de trobar el pitjor guió, el pitjor equip de direcció, els pitjors actors i estrenar un espectacle del tot desastrós. El cas és que l’espectacle desastrós que plantegen gira al voltant de Hitler, amb un protagonista que gairebé l’homenatja. Però quan a última hora aquest actor pateix un accident, el director de l’obra es veu forçat a interpretar el protagonista. El director alterarà totalment el personatge de Hitler i el convertirà en una paròdia. Això farà que l’espectacle triomfi.
I qui farà de Hitler després de l'accident de l'actor principal? Doncs ni més ni menys que Àngel Llàcer que, un cop més, es menja l'escenari d'aquella manera que només sap fer ell. És tan convincent i es posa tant en el paper que aconsegueix arrencar alguna salutació nazi del públic; evidentment forma part de la paròdia, però Llàcer demostra que l'humor no ha de tenir límits sempre que es tingui clar que estem en un teatre, passant una bona estona i rient (envoltats d'esvàstiques, un Hitler que va vestit de color rosa i nens alemanys amb esvàstiques forrades amb lluentons).
Un repartiment digne de Broadway
El repartiment del musical compta amb Ricky Mata i Armando Pita (els dos productors protagonistes), Àngel Llàcer, Mireia Portas, José Luís Mosquera, Bittor Fernández, Oriol Burés, Alex Ars i Clara Lanzani. També hi ha un cos de 15 ballarins, una orquestra en directe i una escenografia de gran format. Ah, l'estrena també va tenir dos actors convidats molt coneguts a Catalunya; Tomàs Molina i Gerard Quintana. L'home del temps més conegut del país i el cantant van ser arrossegats a l'escenari i obligats a fer el càsting pel paper de Hitler al musical que preparen els protagonistes, Bialystock i Bloom.
A nivell tecnològic, la funció incorpora un so immersiu de 360 graus. Al primer pis del Tívoli s’han instal·lat diversitat d’altaveus en laterals i al centre. Això permet oferir una experiència sonora “potent” i “innovadora”. L’espectacle també compta amb una pantalla LED de gran format. L’obra es completa amb pirotècnia, confeti, foc i, com és habitual amb l’equip del musical, amb la interacció del públic.
En declaracions a l'ACN, Llàcer assegurava que aquesta nova producció és escenogràficament “brutal” i “divertidíssima" i ha complert. A la recta final dels assajos, Llàcer va reivindicar l’energia que té l’equip de l’espectacle i va afirmar que uneix tot el que han après amb els musicals La Jaula de las locas o Cantando bajo la lluvia. “S’hi pot veure la comicitat d’un espectacle i l’espectacularitat de l’altre”, va detallar. De fet, al llarg del musical es fan petits homenatges a aquestes obres fetes anteriorment per l’equip de Llàcer. The Producers no decep ja que el text original, que és ni més ni menys que el musical més premiat de la història, és la combinació perfecta de comicitat i espectacularitat.
Una estrena envoltada de polèmica
Nostromo Live manifestava dimecres que en cap cas ha impedit ni impedirà l’accés a la producció The producers a la crítica teatral catalana. Així contestava la productora a la nota en la qual la crítica teatral catalana denunciava que “la productora Nostromo Live impedeix l'accés al col·lectiu de crítics perquè pugui exercir la seva feina sobre l'espectacle. Nostromo Live replica als crítics teatrals que si volen veure The producers, codirigit per Àngel Llàcer i Enric Cambray, poden demanar les invitacions o entrades amb descompte a través de l’equip del Teatre Tívoli.
El comunicat era en resposta al text que van emetre crítics teatrals, que havien denunciat que la productora Nostromo Live impedia l'accés als membres del col·lectiu eliminant les localitats de premsa perquè puguin exercir la seva feina d'anàlisi i opinió sobre l'espectacle, “una mesura sense precedents en el sector teatral i una agressió a l'exercici professional del col·lectiu”, deien els més de 40 signants del text.