Hi ha dos moments culminants en la carrera de tot artista i grup de música català: actuar al Palau de la Música i tocar al Palau Sant Jordi. El primer és un somni relativament assolible; la segona és una fita només a l'abast d'uns pocs escollits.
Somnis pendents
Diuen Txarango, els mateixos a què The Tyets canten al seu Txarango al Canet Rock, "Però hi ha una veu que em diu: guarda algun somni pendent que en el desig estem més vius... Més que en allò que desitgem". És un vers de la cançó Si sabessis de l'àlbum De vents i ales, l'últim disc de la banda d'Alguer Miquel, treball que mai van poder arribar a decodificar en directe per culpa de la pandèmia, ni al Palau de la Música i ni al Palau Sant Jordi. Guarda algun somni per fer.
Els que no han actuat mai al Palau de la Música han estat The Tyets. Ja ho faran. Si volen. Tampoc ho han fet al Palau Sant Jordi. No han volgut. Ho podrien haver fet. Segur. Tot just fa un any i mig que van publicar el seu darrer disc, Èpic Solete, compilació de cançons que van presentar en una sala Apolo plena a vessar. Aleshores aquella nit al local del Poble Sec ressonava com si haguessin assolit el cim de l'Everest. Poc imaginaven, o potser sí, que el seu Coti x Coti es convertiria en poc menys que en el nou himne oficiós de Catalunya i que en els següents vint mesos, amb aquella col·lecció de temes que sonaven a ritmes de música urbana i melodia de pop, superarien tots els records mai assolits per un grup català.
Tot ha anat molt de pressa. El juny de 2023, ja liderant aquella Banda del Pati a què s'anirien sumant els Figa Flawas, la Julieta, la Mushkaa... totxs ellxs convidats d'honor en els crèdits d'Èpic Solete, anunciaven que finalitzarien la gira de presentació del disc el novembre del 2024 amb un concert al Sant Jordi Club. Van vendre totes les entrades amb la mateixa rapidesa amb què es va exhaurir el paper de lavabo durant la pandèmia, van sumar una segona data. Faltava un món, abans hauríem de veure sortir el sol un parell de vegades al Canet Rock... i a molts altres festivals en què The Tyets han estat caps de cartell. Faltava un món, però novembre de 2024 ja és aquí, amb The Tyets oferint el primer dels seus dos concerts al Sant Jordi Club. El segon, aquesta nit. Podrien haver reunit a tothom en un Palau Sant Jordi. Millor així. Sempre hem de guardar somnis pendents.
Amics, companys i coneguts
El d'aquest divendres era alguna cosa més que un concert. El final d'una etapa en què The Tyets s'han volgut envoltar de tots aquells amics, companys i coneguts que els han acompanyat en el trajecte que ha transcorregut des que, joveníssims, van irrompre en escena amb aquell RRHH ("Tinc una casa que no té piscina. Però té unes vistes que tu al·lucines. Passa'm a buscar, anem a alliberar. Tota la tarda la nostra endorfina"... Ho recordeu?) fins a reunir a més de 5.000 persones al Sant Jordi Club (avui seran 5.000 més).
Amb un directe perfectament modelat nit rere nit en tota mena d'escenaris per tot arreu del país, els maresmencs han regalat a la seva comunitat de fidels un espectacle en què no ha faltat cap dels seus grans èxits
Amb un directe perfectament modelat nit rere nit en tota mena d'escenaris per tot arreu del país, els maresmencs han regalat a la seva comunitat de fidels un espectacle en què no ha faltat cap dels seus grans èxits. Translació al directe d'un repertori curull d'infal·libles que ha comptat amb la complicitat de molts dels artistes i grups amb qui han col·laborat al llarg dels seus sis anys d'història. Festassa amb l'Uri i en Coca com a protagonistes que no s'han volgut perdre companys de gremi i col·legues de professió com Ferran Palau (Se queda), Julieta (Clar que t'he trobat a faltar), Stay Homas (La Platja), Flashy Ice Cream (Això és l'estiu), Sexenni (Grup de pop) o Los Manolos (La dels Manolos).
Primer instant irrepetible: Lluís Llach apareixent en escena per posar-se a la pell de la Mushkaa i, segut al piano, fer seva El tonteto
La vetllada, però, nit en què The Tyets han desvelat la data de publicació del seu pròxim disc: 4 d'abril, i han projectat les primeres imatges del documental que estan rodant; ha tingut dos moments d'una ressonància especial. Primer instant irrepetible: Lluís Llach apareixent en escena per posar-se a la pell de la Mushkaa i, segut al piano, fer seva El tonteto. Una experiència intergeneracional que ja es va viure en l'última edició del Canet Rock. Segon instant únic: la cloenda de la festa amb, com tothom esperava, un Coti x Coti que, amb The Tyets acompanyats de la Cobla Sant Jordi, ha fet del Sant Jordi Club una plaça sardanista monumental. Visca!