Hem quedat a La Kate, l'estudi de The Tyets, a les 10. El país s'ha despertat nevat (avui és divendres, però quan això passa és dilluns) i fins i tot a la californiana Mataró fot un fred que pela. Sisplau, una mica de sol solet, i si és èpic, millor. El primer que apareix és en Xavier Coca sobre la seva moto. Ha apurat el cap de setmana, em diu. Poc després ho fa l'Oriol Ramon. "Ha arribat la setmana!!!", fa eufòric, amb aquell somriure que mescla alegria i nervis. Demà es publica el seu segon elapé, Èpic solete, un treball de pop urbà rodó com l'astre rei. Una obra desacomplexada que ressona a reggaeton i sardana que els ha de certificar com una de les propostes més fonamentals de la nostra escena musical actualment. "Aquestes últimes setmanes hem estat liadíssims de feina. Un curro que no acaba fins al dia de la publicació de l'àlbum. I ni així, perquè ara ja estem picant pedra preparant el nou directe". De l'1 al què, que ho peten?
Tot ha anat molt ràpid
"Aquest juliol farà cinc anys que vam començar amb The Tyets. Tres que ens tancaven per la pandèmia. Tot ha passat molt ràpid", apunta en Xavier, a qui si no ho pillo malament, l'Oriol anomena en Jotas. Un lustre ja, cert, des que irrompessin en escena amb RRHH (Tinc una casa). Després vindrien Hamaking, Se queda, Ronaldinho, Menorca, Txarango al Canet Rock, Amics, tiets i coneguts... Sí, tot, absolutament tot, a la seva vida i a la nostra, ha passat molt de pressa. Últimament, encara més. "Aquests darrers dos anys ha estat un no parar. Un no parar de compondre, de produir, de construir el nostre espai, de donar forma al nostre directe... Tot el que hem aconseguit és fruit del nostre treball constant i de mantenir una il·lusió que no hem perdut mai".
Componíem i produíem molt, però aquesta creativitat la dedicàvem a altres artistes i grups. Vam fer un cop de cap i vam decidir prioritzar The Tyets per damunt de tota la resta
Tot rodó. Tot perfecte. Tot temazos. O gairebé tot, perquè en aquests cinc anys també han tingut els seus moments de crisis o, com puntualitza en Xavier, de microcrisis. "Hi ha èpoques en què treballes més pel grup i moments que li dones més importància a altres projectes vitals", segueix l'Oriol. Aquest moment el van tenir ara fa un any, quan estaven liats produint per altra gent i es van oblidar de The Tyets. "Componíem i produíem molt, però aquesta creativitat la dedicàvem a altres artistes i grups. Vam fer un cop de cap i vam decidir prioritzar The Tyets per damunt de tota la resta".
En Xavi i l'Oriol es coneixen gairebé des del bressol. Ara continuen sent igual d'amics com eren abans, sumant el component que actualment també són socis. "És important saber diferenciar quan són coses de feina i quan no. Costa, perquè som dues persones que estan constantment pensant i creant", argumenta el Xavier. "Hi ha moments que ens hem d'autocensurar. No és normal que estiguem de calçotada amb els amics i acabem parlant de les coses que hem de fer amb The Tyets". Amb el temps, la parella ha après a donar-se el seu espai. A gaudir per separat o amb altres amics. "I a mantenir aquelles aficions que ens agraden a tots dos, però no com a grup de música sinó com amics. Quan anem a esquiar, per exemple, no som The Tyets, som l'Oriol i el Xavier, dos amics de sempre que ho flipen esquiant junts. Ara, malauradament, potser ja no estem tan ficats en el grup d'amics com ho estàvem abans de formar The Tyets, però per una simple qüestió de temps. Penso en els estius, uns mesos en què, literalment, per estar sempre de gira, desapareixem".
Epic solete és el disc de la consagració de The Tyets, el disc paradigmàtic de la seva proposta, un treball que posa ordre en aquell tetris per encaixar de sons i ritmes que eren les seves anteriors produccions. Els mataronins continuen jugant amb tot el que els excita, però ara la combinació es presenta més homogènia. Tot té més sentit global. "I això també és fruit de la nostra exigència amb el projecte. Escoltem ara el disc anterior i som supercrítics", exposa el Xavier. "Entenem el context en què el vam fer i no ens penedim de res. Però ara canviaríem moltes coses". Pel seu company de projecte, vist amb perspectiva, el seu disc anterior els ha servit per descobrir què és el que no volien fer i, conseqüentment, tenir molt més clar cap a on volien anar. "El pipeig va ser una suma de temes que anàvem fent. No hi havia cap reflexió rere els temes que vam incloure. La premissa que ens vam marcar per Èpic solete és qu tot fossin temazos". All killers no fillers, que diuen els ianquis. "No volíem temes per omplir. Òbviament, n'hi ha que ens agraden més, i d'altres que menys. O temes que sabem que funcionaran molt bé com a singles, i d'altres que no tant. Però fins i tot aquests, en el disc anterior, serien un bombazo. Èpic solete és un disc que hem fet amb temps i a foc lent".
Urbana a ritme de sardana
Èpic solete és un àlbum sobrat de hits, alguns d'ells ja vells coneguts de la seva cada vegada més extensa parròquia d'adeptes. Ells, però, juren i perjuren que no tenen cap fórmula secreta per modelar temes totals. "N'Hi ha qui ho veus claríssim des del principi. I amb altres no apostaries res per ells i ho acaben petant. Un exemple ben clar és De l'1 al què, que no l'anàvem a publicar ni com a single. Fins i tot teníem els nostres dubtes amb el tema que vam fer amb Els Amics de les Arts. El Sr Chen (productor de Lildami, ndr) va dir que si no tens por de publicar un tema, és que aquest tema no és prou bo. Coincideixo al 110% amb ell".
C. Tangana va agafar el folklore espanyol i el va adaptar a la música urbana, per què no podíem fer-ho nosaltres amb la sardana?
"C. Tangana va agafar el folklore espanyol i el va adaptar a la música urbana, per què no podíem fer-ho nosaltres amb la sardana?". Entre la llista de temes que presenta el segon llarg de The Tyets destaca Coti x Coti, una peça que balla sobre una base de sardana, tot i que en el seu origen, confessen, aquest tema era una cúmbia-reggaeton. "Ja l'havíem acabat, però sentíem que hi havia alguna cosa que fallava", revela l'Oriol. El tenien al calaix fins que un dia el van recuperar, va sorgir una estrofa i de sobte... "Vam pensar: 'I si posem una sardana?'. Vam cridar en Jordi Montasell, un fiscorn de Mataró boníssim, que forma part de la Cobla Sant Jordi, i es va apuntar al moment. Va venir a l'estudi i a l'instant ens vam adornar que allò era el que el tema necessitava".
Ens hem desarrelat molt de la sardana, ens fa vergonya, pensem que és per a avis. I no, és la nostra tradició
Coti x Coti és una cançó que si tanques els ulls et porta a la plaça de l'Ajuntament el dia que es balla sardanes per festa major. "Nosaltres", pren la paraula en Xavier, "sempre hem participat de totes les nostres tradicions, molt especialment de Mataró: les Santes, Capgrossos... No tenim cap complex, ben al contrari, ens sentim molt orgullosos. L'altre dia ens van dir que Coti x Coti desridiculitzava la sardana, i és un gran afalac. Ens hem desarrelat molt de la sardana, ens fa vergonya, pensem que és per a avis. I no, és la nostra tradició". No podem mirar endavant si no sabem d'on venim. "Un membre de La Coixinera, un grup de folklore molt popular a Mataró, em va parlar del concepte 'presa de terra', que es basa en aquelles peces artístiques que prenen les arrels d'on vens", explica l'Oriol. "Per a ell, Coti x Coti és presa de terra perquè beu de la nostra tradició. Està passant una cosa molt guay, i és que amb Coti x Coti ja s'estan ballant sardanes a la sala Clap de Mataró i a la Cabra de Vic i fins i tot a la sala Apolo de Barcelona".
"Si ens limitéssim a cantar amb un català ultranormatiu, estic segur que no arribaríem a una audiència no catalanoparlant. Em ve al cap el youtuber thegrefg, que va compartir el nostre tema Bailoteo, i segurament deu entendre un 10% del que dèiem. Però ell es devia quedar amb això del hangeo i el bailoteo". The Tyets no tenen complexes de mirar enrere per viure el present i veure el futur. De fet, un dels seus grans encerts és haver sabut captar l'essència del seu temps. Portar a les seves cançons la veu de la seva generació amb lletres en què es filtren neologismes i expressions ben vives als carrers de Mataró, Girona, Gelida, Cornellà o Flix l'any 2023. "A vegades", no s'amaga l'Oriol, "tenim dilemes: fins a quin punt hem de respectar el català normatiu i el que posa l'IEC o hem de ser fidels a la manera amb què parlem amb els nostres col·legues, sense faltar a la llengua. El que està clar és que quan sortim de nit, no diem 'anem a ballar', diem 'sortim de bailoteo'. Hi ha qui es posa les mans al cap, però nosaltres ho veiem supernatural. Estic segur que a la gent, en part, els agradem perquè els parlem com els parlen els seus col·legues i no els seus profes".