Cada vegada són més les sèries que analitzen l’auge de la ultradreta i converteixen el thriller tradicional en el pretext per entrar a fons en les causes i efectes d’aquesta inquietant evidència. Però sempre acaba apareixent una sèrie que aconsegueix convertir-se en el títol de referència d’un tema, fins al punt que saps mentre la mires que és la que posaràs d’exemple per fer entendre una realitat i els seus matisos. The Walk-In és aquesta sèrie.
Per començar, perquè obra el miracle de recrear uns fets reals i diagnosticar el seu context polític i social sense haver de recórrer a subratllats dramàtics ni haver de jugar amb les nostres emocions. La minisèrie és duríssima, justament, pel seu realisme, perquè defuig tota temptativa de forçar un discurs. El terror que retrata emana dels fets recreats, de les accions documentades i de les seves conseqüències, i els seus responsables no necessiten portar-nos a pensar d’una manera o d’una altra perquè la narració és eloqüent per si mateixa. Només cal veure, sense entrar gaire en detall, l’efecte que provoca la declaració judicial d’un dels personatges explicant per què odia els jueus. El gest de l’actor que interpreta l’advocat pot més que qualsevol proclama guionitzada.
La minisèrie és duríssima, justament, pel seu realisme, perquè defuig tota temptativa de forçar un discurs
La perillosa mirada del feixisme
The Walk-In és una adaptació del llibre escrit pel seu personatge protagonista, Matthew Collins, a qui Stephen Graham interpreta amb la seva solvència habitual. Collins va ser, quan era molt jove, un d’aquests portadors d’odi i violència, però després de viure un episodi molt traumàtic (un dels moments més impactants de la sèrie, per cert) va decidir canviar de vida. Ha dedicat les dècades posteriors al periodisme de denúncia i l’activisme compromès, destapant les organitzacions d’ultradreta que operen a la Gran Bretanya i explicant els seus mètodes.
No es limita a mostrar els perills d’una ideologia des d’un clixé, sinó que entra a les cases, a les habitacions, a les famílies, i ens fa mirar de cara les causes i efectes d’un problema que forma part de la nostra quotidianitat
La sèrie explora el seu passat amb flashbacks molt ben dosificats, però sobretot centra la trama en l’assassinat de la política britànica Jo Cox a mans d’un neonazi i els intents per torpedinar els plans per a un altre atemptat similar. D’estructura tan hàbil com nítida, The Walk-In introdueix imatges reals en una narrativa que bascula entre la intriga periodística i el retrat de proximitat de tots els seus protagonistes. No es limita a mostrar els perills d’una ideologia des d’un clixé, sinó que entra a les cases, a les habitacions, a les famílies, i ens fa mirar de cara les causes i efectes d’un problema que forma part de la nostra quotidianitat.
Un bon exemple d’això són les esplèndides escenes sobre el xoc entre la feina de Collins i la seva vida domèstica, perfectament representades en les mirades de l’actriu que interpreta la seva dona, Leanne Best. De fet, el que acaba fent gran The Walk-In, a més de la seva magnífica reconstrucció d’uns fets que expliquen el nostre present, és la mirada a l’impacte del feixisme a la nostra intimitat. És un monstre que ho esquerda tot, les personalitats, la convivència, les percepcions. I aquesta sensació recorre com una latència in crescendo durant els seus cinc episodis, convertint la sèrie en un dels grans títols d’aquest 2023.