Isabel la Catòlica no era la persona designada per succeir el rei. De fet, era la tercera en la línia successòria, després de la seva neboda Joana —la filla del rei— i del seu germà petit Alfons —que ocupava un lloc prioritari per la seva condició de gènere—. Alfons i Isabel eren fills d’un segon matrimoni del rei i no tenien possibilitat de regnar. Però l’actitud vacil·lant del rei, que cada dia que passava acumulava nous enemics, i la sospitosa mort d’Alfons, van col·locar Isabel en una posició privilegiada. El seu sentit de l’estratègia i els seus poderosos aliats farien que, contra tot pronòstic, acabés asseguda al tron.