El cinema català està d'enhorabona. El barceloní Juanjo Giménez ha guanyat la Palma d'Or al millor curtmetratge al Festival de Canes. Havia estat seleccionat com un dels 10 finalistes entre 5.008 candidatures. Feia set anys que cap curt de l'Estat espanyol era inclòs a la selecció del millor curt de Cannes. Giménez ha volgut homenatjar Berlanga, que va guanyar el 1961 la Palma d'Or al millor llargmetratge: "Ell va guanyar la grossa i jo he guanyat la petita, però la petita és més difícil d'aconseguir, perquè s'hi presenten 5.000 candidats", ha ironitzat.
L'argument
Timecode és la història de dos vigilants de pàrquing, la Luna i en Diego, que pràcticament no es relacionen. El contacte entre ells es dóna, bàsicament, a través de les pantalles de vigilància i a través de l'ordinador i els equips que comparteixen. En realitat, és una història que es basa en una experiència real que va tenir Giménez en una de les seves feines.
Des de Reus
Timecode ha estat produït per l'Escola de Cinema de Reus (ECIR), de la qual Giménez és professor. És tot un èxit, perquè és només el segon documental produït per aquesta escola. Esperen, a partir d'aquest premi, poder moure el curtmetratge i ampliar el seu ressò. Però Giménez no creu que la Palma d'Or li canviï realment la vida. Ell espera que el premi ajudi a la difusió del seu cinema, però assegura que continuarà treballant com sempre.
Juanjo Giménez Peña: sense pressa
Juanjo Giménez Peña va néixer el 1963 a Barcelona. Tot i que fins ara no era citat entre els grans noms del cinema català, és un veterà director amb molt bon currículum. No és un artista prolífic, però alguns dels seus curtmetratges van ser molt premiats, com Libre indirecto (1997) o Máxima pena (2005). Ha treballat en dos documentals llargs: Esquivar y pegar (2010) i Contact Proof (2014). I ha dirigit el llargmetratge de ficció Nos hacemos falta. Tilt. És el fundador de les productores Nadir Films i Salto del Eje. Les pel·lícules que ell ha produït han guanyat diversos guardons. Giménez es considera, abans que res, un "curtmetratgista", i ha afirmat que la seva propera obra serà, també, un curt i ha defensat que "es pot fer gran cinema als curts" i argumenta que donen més llibertat al director que el llargmetratge. En una entrevista, Giménez ha assegurat que amb el curt "hi ha marge per experimentar molt més, la pressió financera és menor, i la llibertat és total, és cine amb majúscules".