Timecode, la història d'amor de Juanjo Giménez que ja va guanyar la Palma d'Or al millor curtmetratge a Canes, figura entre els cinc curts nominats a l'Oscar al millor curtmetratge. És una mostra de la vitalitat del cinema català en aquests moments. En canvi, no ha tingut tanta sort Graffiti, el film apocalíptic de Lluís Quílez, que també ha estat nominat com a millor curt als Gaudí i als Goya. Les dues pel·lícules figuraven entre el grup de les deu finalistes de les que se n'ha fet la tria de les cinc nominades. Els quatre curts que finalment competiran als Oscar amb Timecode seran les següents:

_ Ennemis interieurs

_ La femme et le TGV

_ Silent nights

_ Sing

Una història d'amor diferent

Timecode és una història d'amor molt especial, que va néixer de la pròpia experiència laboral del seu director, Juanjo Giménez Peña. Es tracta de la relació entre dos vigilants de pàrquing, la Luna i en Diego, que treballen en torns diferents i que, en conseqüència, pràcticament no es veuen. La seva relació s'establirà a través de les pantalles de vigilància, de l'ordinador i dels equips que usen habitualment. Aquesta pel·lícula ha estat produïda per l'Escola de Cinema de Reus (ECIR), de la qual Giménez és professor. Per a aquesta institució és tot un èxit, perquè és només el segon documental produït per aquesta escola.

Juanjo Giménez Peña. Efe.

Juanjo Giménez Peña: sense pressa

Juanjo Giménez Peña va néixer el 1963 a Barcelona i és un reconegut admirador de Berlanga. Tot i que fins ara no era citat entre els grans noms del cinema català, és un veterà director amb molt bon currículum. No és un artista prolífic, però alguns dels seus curtmetratges van ser molt premiats, com Libre indirecto (1997) o Máxima pena (2005). Ha treballat en dos documentals llargs: Esquivar y pegar (2010) i Contact Proof (2014). I ha dirigit el llargmetratge de ficció Nos hacemos falta. Tilt. És el fundador de les productores Nadir Films i Salto del Eje. Les pel·lícules que ell ha produït han guanyat diversos guardons. Giménez es considera, abans que res, un "curtmetratgista", i ha afirmat que la seva propera obra serà, també, un curt. Ha defensat que "es pot fer gran cinema als curts" i argumenta que donen més llibertat al director que el llargmetratge. En una entrevista, Giménez ha assegurat que amb el curt "hi ha marge per experimentar molt més, la pressió financera és menor, i la llibertat és total, és cine amb majúscules".

Cròniques de l'apocalipsi

Graffiti és un curt radicalment diferent. Explica la història de l'únic supervivent d'una catàstrofe de grans dimensions, que s'ha habituat a passejar-se sol, amb el seu gos, per les restes d'un món que ha quedat destruït. Fins que al mateix lloc on viu hi apareix un graffiti amb una única paraula: "ANNA". Es tracta d'un curt de trenta minuts, gravats a la ciutat ucraïnesa de Pripyat, prop de Txernobil, a la zona de control que rodeja la central nuclear. Els magnífics escenaris de la ciutat deserta esdevenen el marc perfecte per a una pel·lícula d'aquestes característiques. Però Graffiti és, sobretot, una pel·lícula sobre la soledat i sobre l'amor platònic.

Quílez

Lluís Quílez va néixer a Barcelona el 1978. És director i productor. Ha guanyat un gran nombre de premis amb els seus curts anteriors: El siguiente, Avatar i Yanindara. Ha fet nombrosos videoclips i treballa com a professor de cinema a les escoles Escac i Ecib.