La història de la fotografia (i també de l’art) està guiada per una mirada masclista. Per sort, la justícia és lenta, però implacable i cada vegada s’estan revelant més fotògrafes. Mesos enrere, el MNAC descobria la fotògrafa Mey Rahola. Fins al 3 de setembre, la KBr Fundació Mapfre de Barcelona ens presenta la fotògrafa i revolucionària antifeixista Tina Modotti (Udine, 1896 - Ciutat de Mèxic, 1952).
La història de la fotografia (i també de l’art) està guiada per una mirada masclista. Per sort, la justícia és lenta, però implacable i cada vegada s’estan revelant més fotògrafes
Una fotògrafa del món
L’artista italiana és coneguda per diferents facetes: des de fotògrafa fins a activista, passant per actriu de pel·lícules de cinema mut o fins i tot (i malauradament) com a “senyora de”. Probablement, i així ho espero, la seva faceta de fotògrafa sigui la més coneguda. Tanmateix, avui dia encara s’estan complint noves troballes. De fet, l’any passat se li va dedicar una monogràfica a PHotoEspaña (Madrid) amb 120 imatges, totes les que es coneixien fins al moment. A la mostra actual de Barcelona, que forma part del Festival PHotoEspaña d’enguany, es poden veure gairebé 240 imatges seves. Aquesta evolució és gràcies al treball d’investigació de quatre anys d’Isabel Tejeda, comissària de l’exposició i catedràtica de Belles Arts, que ha descobert noves fotografies i n’ha constatat l’autoria.
Les seves fotografies parlen des del seu interior i des de l’empatia que sentia envers les persones i les situacions que retratava
Tina Modotti va ser una viatgera inquieta; va estar als Estats Units, a Mèxic i a diversos indrets d'Europa: Alemanya, Moscou, Berlín, París, Espanya... Per això es diu que era ciutadana del món. Si més no, on es considera que es va sentir més còmoda fou a Mèxic; les seves fotografies en són una prova. La majoria de les imatges les va prendre allí entre el 1923 i el 1930. Aquesta comoditat es delata en la seva mirada fotogràfica; parla des del seu interior i des de l’empatia que sentia envers les persones i les situacions que retratava.
La fotografia com a document històric
Tina Modotti mai va estudiar fotografia, gran part del seu aprenentatge va ser fruit del viatge a Mèxic amb Edward Weston (1886 - 1958). De fet, a l’inici de la seva trajectòria hi ha algunes fotografies que costa d’identificar si són d’ell o d’ella. Ara bé, Modotti ràpidament adopta un llenguatge personal que la distancia de les obres del fotògraf estatunidenc. Un clar exemple és la manera de fotografiar les dones mexicanes: Weston les veu com a models a Dona asseguda en una estora de palma (1926), mentre que Modotti a Luz i nadó (1926) ens apropa a l’escena gràcies a la càrrega personal i sensible que hi diposita.
Tota fotografia pot ser vista com un document històric, i el cas de Modotti no n’és una excepció
Tota fotografia pot ser vista com un document històric, i el cas de Modotti no n’és una excepció. Les seves imatges ens transmeten com es van viure els fets històrics més transcendents en el Mèxic dels anys 20 i 30. A més, totes elles compten amb el component d’activisme polític que la caracteritzava. Des del 1924 pertanyia al servei social Socors Roig Internacional, el 1927 es va afiliar al Partit Comunista i treballava al diari El Machete, adreçat a obrers i pagesos. Aquesta denúncia de les injustícies és constant en la seva obra. Una imatge que, a tall de naturalesa morta, resumeix el seu esperit reivindicatiu és Falç, canana i panotxa (1927).
El punt final de l’exposició el marca una imatge de la seva gosseta Suzi (c. 1940) que fins ara no s’havia vist mai i que afegeix aquest punt de tendresa en la seva personalitat. L’exposició és una oportunitat per conèixer profundament una de les fotògrafes més importants de l’època. Modotti considerava que l’art i la fotografia eren un instrument de transformació social. Aquesta mostra ho corrobora i ens brinda un exemple de dona treballadora i lluitadora que ens inspira davant les incerteses d’un futur necessitat de poètiques.