Jugar amb la figura de Tintín té un preu. El diari The Guardian explica que l'empresa Moulinsart, encarregada de gestionar els drets de l'icònic personatge d'Hergé, ha denunciat l'artista francès Xavier Marabout, autor d'una sèrie d'obres en les quals introdueix Tintín dins de quadres d'Edward Hooper i n'erotitza el contingut.
Al seu web, Marabout apunta que la seva obra "despulla universos artístics llunyans per fusionar-los" –moviment que rep el nom de Strip Art–, i, sobre la sèrie Hergé-Hooper, explica que "utilitza la mirada voyeruista del pintor estatunidenc per imaginar una vida sentimental i tumultuosa de Tintín".
Les obres mostren un Tintín com mai l'havíem vist: flirtejant en bars, de vacances en parella o servit per noies atractives. Sempre, o gairebé sempre, acompanyat per dones en actitud provocativa i amb una aura d'erotisme que amara la pintura.
El cas, però, és que l'obra de Marabout no ha fet cap gràcia als hereus de Hergé, que han denunciat l'artista davant de la Justícia francesa. Aquests consideren que no és divertit aprofitar-se de la figura de Tintín, especialment perquè l'autor belga va decidir no caricaturitzar les dones –només 25 dels 300 personatges identificables als còmics són femenins–, i apunten que Marabout vol aprofitar la reputació del personatge "per submergir-lo en un univers eròtic que no té res a veure amb l'humor", segons ha explicat l'advocat de Moulinsart a Ouest-France.
L'advocat en qüestió, a més, ha aprofundit en el fet que Hergé "no volia involucrar les dones en el seu treball perquè va descobrir que rarament eren elements còmics". La defensa de Marabout, en canvi, argumenta que les pintures són una paròdia i qüestiona per què un artista no hauria de poder "fer-se preguntes sobre la vida sexual de Tintín". Sigui com sigui, la justícia bretona no es pronunciarà fins al mes de maig.
Les aventures de Tintín –Les Aventures de Tintin et Milou, en francès– és una de les sèries d'historietes europees més influents del segle XX. Creada pel belga George Remi 'Hergé', té un total de 24 àlbums, el primer, publicat el 1930, i el penúltim, el 1976. A causa de la mort de l'autor, l'últim mai es va acabar.