Divulgar la procedència d'algunes de les frases fetes de la llengua catalana, com ara "remenar les cireres", "afluixar la mosca", "estar tocat del bolet", "tocar el dos" o "treure foc pels queixals", és l'objectiu del llibre "L'origen de 110 dites populars", de l'escriptor i artista Albert Vidal (Barcelona, 1940). Publicat per Albertí Editor, l'autor explica al pròleg que ha reunit "petites frases" que, per un motiu o altre, "s'han emancipat del seu primer origen i s'han incorporat a la parla quotidiana, gairebé sempre amb un sentit diferent del que inicialment tenien".
Moltes d'aquestes frases procedeixen de costums antics, actualment en desús, d'antigues narracions, contes o rondalles, i d'altres tenen un origen incert, però en conjunt formen "un entramat lingüístic que ha sobreviscut al pas dels anys" i que ara "s'utilitzen amb el sentit interpretatiu que el costum els ha donat”, explica Albert Vidal. Aquestes són algunes de les dites populars que recull el llibre i l'explicació del sentit actual:
Afluixar la mosca
L'expressió, que defineix el que es veu obligat a pagar alguna cosa a desgrat seu, estableix un paral·lelisme entre els diners i una mosca caçada al vol, i al·ludeix al fet que, si es deixa d'estrènyer la mà, l'insecte marxarà volant i no hi haurà manera de recuperar-lo, com passarà amb els diners entregats.
Escampar la boira
Aquesta dita procedent de les terres de Lleida amb el significat de sortir a passejar per distreure's, procedeix d'un antic costum de contractar persones iniciades a les arts màgiques que recitaven conjurs i sortilegis pels camps perquè es dispersés la densa boira que els mesos d'hivern es forma en aquesta zona.
Bon vent i barca nova
Aquesta fórmula de comiat d'algú o alguna cosa que no es lamenta que desaparegui va sorgir en ambients mariners com un desig optimista després de les tempestes en què les naus patien danys, referint-se que una situació desfavorable podria millorar amb una embarcació nova i bons vents.
Estar carregat de punyetes
Aplicada a les persones molt escrupoloses o plenes de manies, la frase sorgeix de les puntes d'encaix o brodats de les mànigues de les togues, anomenades punyetes, i del llenguatge complex i ple de formalismes dels professionals de la justícia, per això que es va començar a fer servir també per referir-se als que feien raonaments poc comprensibles, i als que es mostraven recelosos i plens de miraments.
Estar tocat del bolet
Dit de qui està trastornat o té idees extravagants, es remunta a temps dels romans, que van observar que certs comportaments estranys d'alguns nadius de les terres que conquerien obeïen a la ingesta de determinats bolets tòxics que podien provocar al·lucinacions.
Passar la nit en blanc
Aquesta frase que significa no haver dormit durant la nit procedeix de l'època dels ordes de cavalleria, en què, quan un cavaller havia de ser armat, havia de vetllar les armes despert durant la nit anterior, prova que havia de fer vestit amb una túnica blanca.
Remenar les cireres
Usat amb el sentit de tenir poder i influència, l'origen es remunta a un antic joc popular durant el Corpus, en què els concursants havien d'agafar cireres d'un recipient ple d'aigua mentre una altra persona removia el contingut amb un bastó, de manera que, depenent de la seva energia en fer-ho, podia determinar el guanyador de la competició.
Ser un setciències
Expressió aplicada a qui presumeix de tenir més coneixements dels que realment posseeix, l'expressió es refereix a les set disciplines en què es dividia el saber humà a l'edat mitjana, el trívium (la gramàtica, la retòrica i la dialèctica) i el quadrívium (la música, l'astronomia, l'aritmètica i la geometria).
Tocar el dos
Dit amb el sentit de marxar d'un lloc, procedeix de la deformació de la paraula dors, és a dir, dors o esquena, i es referia a l'últim avís de partida de les diligències, quan es donava una fuetada als lloms dels cavalls per emprendre el viatge immediatament.
Treure foc pels queixals
Frase amb què s'expressa una gran indignació o irritació d'una persona, i que prové de la llegenda del drac furiós que escopia foc per la boca i es va enfrontar a Sant Jordi.