El fotògraf menorquí Toni Vidal (Es Castell, 1934) va arribar a Barcelona el 1968. Durant els seus primers anys d'estada al Principat, en els anys turbulents del tardofranquisme. En aquells anys, l'artista es va dedicar a fotografiar algunes de les més destacades personalitats del món de la cultura catalana (per exemple, l'imatge més emblemàtica de Manuel de Pedrolo va ser presa per ell). Ara al vestíbul del Museu d'Història de Catalunya s'hi presenta l'exposició Toni Vidal retrata la cultura catalana dels 70, comissariada per Julià Guillamón. Una mostra que serveix per retre homenatge, alhora, al fotògraf menorquí i a moltes de les personalitats retratades, en la seva majoria desaparegudes. L'exposició es podrà visitar fins a l'1 d'octubre.
Les gotes d'una onada
Observar els superbs retrats de Vidal ens condueix als anys setanta, a un moment de reactivació de la cultura catalana a desgrat de la dictadura. Per les parets del Museu hi trobem persones de diferents disciplines, edat, ideologia i caràcter. Hi ha geògrafs com Pau Vila, músics com els de la Companyia Elèctrica Dharma, periodistes com Montserrat Roig, polítics com Jordi Benet, historiadors com Pierre Vilar, artistes com Joan Brossa, poetes com Martí i Pol o Salvador Espriu, assagistes com Francesc Candel o Francesc Viadiu, narradors com els germans Goytisolo... La tria de fotografies constitueix un catàleg complet del món de la cultura catalana d'aquells anys: des d'alguns que van col·laborar amb la dictadura, com Josep Pla o Salvador Dalí, fins als que van jugar un paper ferm d'opositors al règim, com el líder comunista Rafael Vidiella.
Talent malaguanyat
Bona part dels fotografiats no van poder desenvolupar un paper normal en la cultura catalana a causa de la dictadura. És sorprenent la quantitat de talent malbaratat, entre els creadors que van acabar desenvolupant la seva obra arreu, com Calders o Tísner, els que van veure's reduïts al silenci per la repressió, com l'escriptor Amat-Piniella, tancat a un camp de concentració nazi, i aquells que no van ocupar llocs destacats en l'esfera pública, com els mitjans de comunicació o la universitat, per la seva oposició al franquisme. De fet, Antoni Vidal va sortir de Catalunya i va fotografiar a molts dels pensadors catalans que es mantenien a l'exili: a París, a Tolosa de Llenguadoc... També va fotografiar als que acabaven d'arribar de l'exili; és terriblement significativa la fotografia d'Agustí Bartra i Anna Murià, dues grans eminències, quan acabaven de retornar de l'exili: tenien, probablement no per casualitat, la màquina d'escriure sobre una tauleta plegable. Vidal fins i tot va dedicar-se a fotografiar a alguns benedictins de Montserrat, "els monjos savis", com Massot i Muntaner o l'abat Cassià Maria Just, gent que va combinar la seva dedicació a la cultura catalana amb la lluita per la llibertat.
Introspecció
Els personatges que retrata Toni Vidal no són personatges relaxats, tranquils, immersos en la seva vida quotidiana. Vidal els fotografia sempre amb un posat trascendent, mirant directament a càmera, sovint amb un rerefons de tristesa o de dolor. Però Vidal aconsegueix transmetre una impressió de força. Els seus personatges són sòlids, petris, i interpelen directament al visitant. Vidal és capaç de transmetre una gran energia en els seus retrats, usi el color o el blanc i negre (tot i que potser sigui en aquest darrer en el que més excel·leixi). De fet, sembla ben clar que aquests retrats constituïen, en certa forma, un homenatge a tots els creadors que es van sacrificar pel desenvolupament de la cultura catalana.
Mirar la història
Les més de cent fotografies de Vidal exposades al Museu d'Història de Catalunya són una magnífica mostra de la vida cultural catalana dels darrers temps del franquisme. Ajuda a tornar a posar de relleu molts personatges que ja han desaparegut i que potser no han estat prou reivindicats, però que van tenir un paper destacat en la revitalització de la cultura catalana en els anys difícils. Els que visitin aquest Museu no es poden perdre l'exposició temporal de la seva planta baixa. I els que passegin pel Port Vell, que pensin a aturar-se una estoneta al vestíbul del Museu per veure, de franc, les fotografies de Vidal. De bon segur que no se'n penediran. I rebran una magnífica lliçó d'història de la cultura catalana.