El 24 i 25 de gener de 1939, poc abans de l'entrada de les forces franquistes a Barcelona, la Legió Cóndor va protagonitzar l'enèsim bombardeig sobre la ciutat, i va deixar el port completament destruït. Ara, l'Ajuntament de Barcelona, amb el suport de la Fundació Carles Pi i Sunyer edita Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil, de Laia Arañó i Mireia Capdevila, un estudi en profunditat sobre els tres anys de bombardeigs sobre la ciutat, que s'ha presentat avui al Born CCM. Paral·lelament l'Ajuntament anuncia la retirada de 10 medalles concedides a franquistes, entre elles la del mateix dictador. Totes aquestes iniciatives s'emmarquen en el projecte Barcelona Bombardejada, impulsat pel Comissionat de Programes de Memòria de l'Ajuntament.
Bombardejos de maig de 1937 a la Barceloneta. ANC. Generalitat de Catalunya - Segona República.
Bomba a bomba
Aquest treball és el resultat de dos anys de recerques per part de les autores i suposa un gran avenç en l'estudi de què va passar a la ciutat en aquelles dates. Es tracta d'un cens molt detallat dels immobles afectats per la guerra civil, de tal forma que amb dates molt concretes, ordenades cronològicament, es pot constatar la brutalitat dels atacs. Una tasca realitzada amb el suport de molts tipus de fonts diferents: des d'informes dels bombers fins a llistats elaborats per a l'Ajuntament. La voluntat era fer un document basat en dades quantitatives que donés una idea incontestable de la barbàries viscuda. Però les autores també han incorporat fragments de memòries, que permeten donar una idea de la tragèdia humana que van suposar aquests bombardeigs.
La plaça Sant Felip Neri després del tràgic bombardeig de gener de 1938. ANC. Brangulí fotògrafs.
1.800 immobles afectats
El total d'edificis de la ciutat afectats pels bombardeigs és de 1.800. Mireia Capdevila ha volgut resaltar que Barcelona va ser bombardejada durant dos anys, de febrer de 1937 a gener de 1939. "Va viure sota el terror aeri constant i permanent 24 mesos" explica Capdevila. A més a més dels episodis més recordats com el de Sant Felip Neri, el del camió de trilita de la Gran Via o els del port, les autores registren molts més casos. En els mesos finals de 1938 i a principis de 1939 els bombardejos van ser continus: "La gent no tenia temps de refer-se. En una mateixa data podia haver-hi diferents bombardeigs". "Eren bombardeigs despietats sobre centres civils" explica Capdevila, tot apuntant que el seu objectiu era "el desgast de la població civil". En ubicar els immobles afectats s'evidencia quin són els barris més afectats i es constata que eren els més poblats, com Gràcia o Ciutat Vella, a més a més de tota la façana marítima. I a més a més, en el cens queda clar que la majoria dels edificis afectats són vivendes, no instal·lacions d'interès militar. Queda clara la voluntat d'escarment d'aquestes accions aèries.
Mapa dels bombardeigs de Barcelona 1937-1939. ICGC - Ajuntament de Barcelona.
El plànol
Amb l'ajuda de l'Institut Municipal d'Informàtica, les autores van realitzar un mapa geolocalitzat, que reflecteix el cens d'immobles afectats, que és terriblement revelador. El cens i el mapa són els principals eixos d'aquesta feina... El mapa d'una forma molt visual mostra quins llocs van ser afectats per les bombes. A partir d'aquest gran plànol se n'han realitzat un centenar, de mida més petita, que solen reflectir només un barri, per indicar exactament on es produeixen els atacs (el de la Barceloneta és el més gran, perquè va ser el barri que més va patir els atacs). Capdevila ha destacat tres episodis: els bombardeigs de saturació que van durar 41 hores al març de 1938, però també els d'octubre de 1937, en què en un sol dia van haver-hi més de 300 afectacions i, finalment, els produïts al gener de 2019, quan els franquistes ja eren al Llobregat. Les autores han volgut deixar clar que Barcelona es va convertir en un referent pel que fa a resistència dels ciutadans als bombardejos. Aquest llibre, segons les seves autores i els seus promotors, vol ser un "reconeixement a tota la ciutadania que va resistir la barbàrie"; uns barcelonins que van ser posats com a model per Winston Churchill, en un dels seus discursos durant la Segona Guerra Mundial, referint-se a ells com "els valents homes de Barcelona".
Bases de les columnes de l'edifici de la seu de l'Escola del Mar, a la Barceloneta, destruït durant el bombardeig del 7 de gener de 1938 a Barcelona. ANC. Gabriel Casas i Galobardes.
La valoració
Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de la ciutat, ha volgut recordar que els bombardeigs de Barcelona van ser un experiment de terror aeri, que més tard s'aplicarien a d'altres bandes, però que també constituirien un mètode per atemorir la població. "Llibres com aquest són l'antídot perfecte per a la banalització del que va passar, especialment en moments d'ascens de l'extrema dreta", ha apuntat Pisarello, qui ha destacat que aquesta publicació mostra una realitat que es va ocultar i de la que es va parlar poc però que mostra la brutalitat d'una ideologia que avui es pretén blanquejar. El líder dels comuns ha reclamat la necessitat de recordar el passat, però també d'evitar un retorn del totalitarisme: "Cal un gran acord antifeixista europeu. És una condició per la supervivència de la democràcia a Europa".
El trauma en xifres
Encara hi ha barcelonins vius que recorden les terribles dades de la guerra en què la mort arribava del cel, perquè tots els habitants de la capital catalana s'havien convertit en objectius mortals d'una determinada ideologia. Topografia de la destrucció és un llibre sobre els bombardejos sense por, sense taques de sang, sense la mort de familiars... Tan sols dades i més dades. Però és justament aquesta asèptica allau de dades la que permet distanciar-se de la part humana de la barbàrie i oferir una visió incontestable de la tragèdia. Arañó i Capdevila ens ofereeixen un llistat inacabable d'edificis destruïts. Només cal que la nostra imaginació els ompli de gent.
Foto de portada: Imatge aèria dels bombardeigs dels dies 16, 17 i 18 de març. Arxiu Fotogràfic del Centre d'Història Contemporània de Catalunya.