Tot i ser relativament moderna en el calendari litúrgic, la festivitat del Corpus Christi, que se celebra avui, és una de les més importants i més vinculades a la ciutat de Barcelona i a tot Catalunya.
La celebració té el seu origen en les visions d'una jove novícia del convent de Mont-Cornillon, Juliana de Lieja, que havia tingut una visió de la lluna travessada per una taca en forma d'anell, que va interpretar com una necessitat de celebrar una diada de culte a L'eucaristia. Instituïda l'any 1262 pel papa Urbà IV –que com a bisbe de Lieja l'havia celebrat per primera vegada a instàncies de Juliana, l'any 1247–, per exaltar l'eucaristia en un context d'heretgies i messianismes, va ser amb Joan XXII quan a partir de 1316 es va estendre a tota Europa. Quatre anys després, l'any 1320 se celebrava per primera vegada la processó de Corpus al Cap i Casal.
Per això, després que la pandèmia ho hagués impedit l'any passat, enguany se celebren els 700 anys de la que s'ha anomenat "festa de festes", i que se celebra el dijous següent a l'octava de Pentecosta.
D'acord amb el calendari lunisolar, Corpus el fixa la darrera lluna plena de primavera, i coincideix amb l'esclat de la primavera i les primeres calors de l'estiu. Per aquest aniversari s'han programat exposicions, ballades, conferències, concerts, espectacles i, com no podia ser d'altra manera, els actes més esperats: les catifes de flors, les desfilades dels entremesos i l'ou com balla. En l'organització dels set-cents anys hi han participat l'Ajuntament de Barcelona, la Catedral i la Generalitat de Catalunya i està previst que el Corpus de Barcelona sigui declarat com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional.
Inici de la processó del Corpus de 1896 obra de Ramon Casas, que s'exposa al MNAC. Font Wikimedia Commons
La processó barcelonina, la gran festa ciutadana
Les processons amb gegants, capgrossos, diables i tots els entremesos festius, els castells, els balls de valencians, els balls de gitanes, els falcons, els balls de bastons o les catifes de flors són les principals aportacions a la cultura tradicional de la festa de Corpus, que a Berga se celebra amb la Patum i a Arbúcies i Sallent amb les Enramades. També tenen molta tradició les festes de Corpus de Solsona i les catifes de flors de Sitges i la Garriga.
Però, com dèiem, és a Barcelona on la tradició de Corpus té un significat especial. Només cal recordar els fets del Corpus de Sang, de 1640, que va donar origen a la revolta dels Segadors, o com Santiago Rusiñol introdueix la processó de Corpus –data clau al calendari ciutadà, on tothom volia veure i ser vist– a L'auca del senyor Esteve. Una processó que l'any 1896 havia estat objecte d'un tan terrible com misteriós atemptat anarquista, que va servir per iniciar una onada repressiva que va fer cèlebre internacionalment el castell de Montjuïc.
Els Gegants i l'Àliga de la ciutat de Barcelona/ACN
Després d'haver-se perdut als anys setanta, en paral·lel a la pèrdua del dia festiu que havia estat fins llavors i els nous preceptes litúrgics que limitaven les processons de tota mena fora dels temples, l'Ajuntament i la Catedral de Barcelona van començar a recuperar l'any 1992.
La desfilada la inicia el Seguici Popularl format pels Capgrossos Macers, els Gegants de la Ciutat, els Cavallets Cotoners, l'Àliga, el Lleó, la Mulassa, el Bou, el Drac, la Víbria, la Tarasca, els Gegants del Pi, els Gegants de Santa Maria del Mar, el Ball de Bastons del Seguici i els Falcons de Barcelona, d'altres elements festius com els Trabucaires d'en Perot Rocaguinarda, els Gegants del Corpus, la Coronela, el nan Cu-cut de la plaça Nova i el Ball de Cercolets de l'Esbart Català, i la tanca com és preceptiu la Custòdia amb el Santíssim Sacrament sobre el tron del rei Martí. En aquesta ocasió, la processó no se celebrarà com sempre, però es podrà veure el diumenge 6 de juny a l'avinguda de la Catedral amb reserva prèvia.
Catifes de flors i ginesta, el perfum de la primavera d'estiu
La situació al calendari fa que Corpus estigui associat a les flors, la fruita, el triomf de la vida renascuda i de la primavera d'estiu, que diria el poeta. Olors de ginesta i gust de cirera. Com dèiem, les catifes de flors són un patrimoni únic d'algunes localitats del Principat, com a Sitges o la Garriga, però que a Barcelona tot just s'estan recuperant i impulsant. Avui, una quinzena d'entitats promouen la creació de catifes als carrers i places de diferents barris, en una feina que, com els carrers guarnits de Gràcia o Sants, aplega els veïns per una tasca creativa i col·laborativa. Les diferents associacions de campaners, per la seva banda, són els encarregats de posar la banda sonora amb els repics de les diferents campanes de la ciutat.
Catifes de flors a Sitges/ACN
L'ou com balla, el rei de la festa
Però si hi ha un element que associat al Corpus barceloní, aquest és l'ou com balla als brolladors adornats de patis i claustres. El seu origen és objecte de debat entre etnòlegs i folkloristes. Mentre alguns hi veuen una al·legoria de la vida o de la mort i resurrecció de Jesús, d'altres hi veuen una representació plàstica de l'eucaristia en que l'ou és l'hòstia i la font ornamental la custòdia. Per d'altres, és senzillament un senzill i innocent joc infantil d'origen medieval que ha perviscut fins avui. Sigui com sigui, la tradició de l'ou com balla suma cada any nous adeptes i se'n col·loquen a diferents barris, més enllà dels espais més coneguts.
Aquest any, se'n podran trobar més que mai: a la Catedral, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó al Palau del Lloctinent, a l’Arxiu Històric – Casa de l’Ardiaca, a l’Ateneu Barcelonès, a la Capitania General, a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, als jardins de Rubió i Lluch, al Museu Frederic Marès, al Museu Marítim, al Museu Etnològic i de les Cultures del Món situat al Palau dels Marquesos de Llió, al Centre Cívic Can Deu, a l’Oratori de Sant Felip Neri, a les parròquies de Santa Anna, de la Puríssima Concepció i de Santa Maria del Taulat, a la plaça de la Virreina, al Monestir de Pedralbes i al Taller Sant Camil del Guinardó. Seguir la ruta dels ous com balla pot ser l'oportunitat de descobrir edificis emblemàtics generalment tancats al públic.