Andreu Martín ha presentat avui Tothom et recordarà (en català a l'editorial Crims.cat i en castellà a Al Revés), la  novel·la negra amb que l'any passat va guanyar el premi Ciutat de Vila-real. Es tracta d'un llibre sobre els infiltrats i els confidents a les organitzacions gihadistes. La trama es situa a la Barcelona de l'atemptat de la Rambla i del procés, i té al darrera un rerefons polític que va marcar molt a Martín: "la realitat em va condicionar molt a l'hora d'escriure", afirma. I afegeix que, malgrat tot, no podia obviar els fets, si volia donar versemblança al relat: "Si volia situar la trama en la lluita antigihadista en aquells moments, en calia parlar del 155", afirma.

El confident, al centre

Si bé la trama parla de gihadisme, Martín assegura que no ha volgut fer un llibre sobre aquest fenomen, i que no hi ha res més lluny de la seva voluntat que explicar-lo. Ara bé, sí que volia explicar els sistemes de captació d'aquest grups terroristes i, alhora, submergir-se en els fascinants sistemes d'infiltració policial en aquests grups. Un tema que no li va resultar fàcil de treballar, perquè "Als policies no els agrada parlar d'infiltrats ni de confidents". Per documentar-se per a aquesta novel·la li va ser de gran ajuda la col·laboració d'un agent de la DEA nord-americana, que havia estat infiltrat i que li va explicar com funcionaven aquestes tasques. 

El crim amb majúscules

Andreu Martín se sent atret pel món del crim organitzat (en d'altres obres ja va dedicar molta atenció a les tríades xineses a Barcelona). "Si es fa novel·la policíaca, avui, s'ha de parlar de crim organitzat", comenta. I explica que quan va començar a escriure novel·la negra es deia que "Espanya era un país tan desorganitzat que ni tan sols pot haver-hi crim organitzat". Es pensava que el crim organitzat era una cosa "de fora", fins que l'assassinat del mafiós lionès Vaccarizzi a la Model de Barcelona (descrit per Martín a Barcelona Connection), va evidenciar la presència de màfies a Catalunya. "Ara ja no es pot ignorar l'existència, aquí, de crim organitzat", afirma convençut. I el món del gihadisme, sens dubte, forma part de les nostres pors més profundes, i no deixar d'estar present a la nostra societat.

Sense spoilers

A Andreu Martín no li agrada gaire explicar de què van les seves obres, perquè afirma que "com a lector, m'agrada que els llibres em sorprenguin". Però avança que a la trama de Tothom et recordarà hi ha un policia que coneix a una noia que intenta aconseguir papers per a un iraquià. Afegeix que la noia és cantant i contorsionista, perquè "La vida és plena de gent que fa coses rares". I també explica que el policia és un desastre, perquè "Cap policia vol treballar a estrangeria, és un treball amb moltes contradiccions i poc lluït. El que se n'encarrega d'això és l'últim mono". Andreu Martín és un ferm partidari d'una paradoxal cita de Chesterton: "Un llibre sense morts és un llibre sense vida". Però confessa que aquest llibre té pocs morts, sense que això serveixi de precedent.

Les nostres pors més apassionants

Martín es defineix com un "ortodox" i un "taliban" del gènere negre. Afirma que aquest serveix per parlar d'allò que ens fa més por, d'allò que no entra habitualment en la nostra vida quotidiana, "però que exorcisem perquè no hi entri". En l'estructura de les novel·les de lladres i serenos, és partidari del classicisme. "Allò que és sòlid és la història", afirma, "una història que té un principi i que condueix cap a un final". A partir del moment que té la història construïda (i en aquest cas confessa que li va costar), Martín es dedica a acabar de perfilar els personatges, els ambients, les anècdotes...

Sense novel·la per a l'1 d'octubre

Martín llueix una corbata groga, i es manifesta molt preocupat per la situació política, que és el rerefons de Tothom et recordarà. Però confessa que no té a punt la novel·la de l'1 d'octubre i dubta que algun dia la faci, perquè assegura que a les teles ja hi ha molta informació: "No sé si jo amb una novel·la podria superar les emocions que em provoca la retransmissió del judici", assegura molt seriós. Allò que no descarta és que algun dia se li acudeixi un argument que es pugui adaptar a les circumstàncies del procés, però apunta que no vol fer un llibre de ficció estrictament sobre els fets. No és el seu estil.