Qui em conegui sap que em vaig fer periodista per una entrevista on no hi havia cap periodista xerrant. Era una conversa, pitillo en mano, en una terrassa, entre Andreu Buenafuente i Pepe Rubianes. Allà s'hi parlava de tot. Del que és diví i del més mundà. Hi havia riures, però també admiració. Dos bàsics de la carrera del veterà humorista de Reus.
El patró l’ha mantingut durant moltíssims anys, tot exercint un estil de més cràpula a més sobri a tants i tants lates. Buenafuente és la comunió idònia entre Jimmy Fallon i David Letterman. I el seu Leit motiv (2016-2021, Movistar+) va deixar del tot orfe l'entrevista televisiva de qualitat, sense mossegar, però de qualitat, a grans personalitats. Aquest buit ja s'ha omplert gràcies a un dels seus (moltíssims) deixebles, David Broncano i La revuelta, que aquests primers dies ha demostrat que hi ha vida més enllà de formigues i imitacions, El Hormiguero i el nou show (ja cancel·lat) de Carlos Latre.
Després d'haver entrevistat el més nostrat de cada àmbit, Buenafuente ha decidit buscar la història i no la marca. El protagonista i no la promoció
Amb aquesta franja resolta, Buenafuente ha pogut tornar al que és important per a ell: s'ha acabat competir per ser jove, descarat o modern. Riure i admiració. Després d'haver entrevistat el més nostrat de cada àmbit, ha decidit, però buscar la història i no la marca. El protagonista i no la promoció. Vosaltres mateixos és un programa d'anònims amb alguna cosa per explicar. I estrena segona temporada.
Dignificant l'espectador
A diferència d'altres apostes de TV3 per exposar l'espectador, en aquest cas el dignifica. No estem davant d’El foraster, la ganyota de l'audiència, l’exotització més furibunda de l'altre. No és tampoc el to ensopit, la veu dels objectes, d'Una altra història d’Albert Om. Buenafuente busca la rialla sense perdre l'admiració. I això ho pot fer perquè és un líder de la improvisació, com demostra cada setmana el consagradíssim Nadie sabe nada amb Berto Romero. Però també perquè s'estima la tele i qui la mira.
Buenafuente busca la rialla sense perdre l'admiració. I això ho pot fer perquè és un líder de la improvisació, però també perquè s'estima la tele i qui la mira
El programa segueix la rutina habitual: un monòleg molt gestualitzat, força punyetero, això sí, i algun mig sketch normalot (aquest dilluns, L'especialista, el pollastre cantant amb el piano de Laura Andrés, un recurs estrany, certament, i una retransmissió de roller derby a Reus). I després, el que és important, la xerrada. En el segon capítol, per exemple, amb els guanyadors fa més de dues dècades, en el seu programa d'aleshores, d'un Ford K defectuós, i amb el petit-gran Pau Brunet (250.000 seguidors a Instagram), que conviu amb l’espectre autista i en difon els ets i uts. Un nen ultra informat, comunicatiu i que va deixar acollonit en Buenafuente, lleugerament inclinat endavant i amb gest còmplice (sense cigarreta, és clar); molt de carisma, el jove. En fi, persones que, cadascú les seves coses, com la Iaia Angeleta del capítol u, influencer als 93. Sigui com sigui, format necessari a la tele pública.
Tothom té una conversa i en Buenafuente les gestiona amb somriures i respecte, com cap altre
Qui em conegui sap que no quadren les dates: no vaig voler ser periodista l'any 2014 per aquell tête à tête entre amics. Ja ho era en aquella època. La xerrada em va fer renovar els vots amb la professió. He mentit, però tant se val, si jo no soc ningú, però, com tots, bé mereixo una entrevista amb Buenafuente. Encara que me la passi dient troles. Tothom té una conversa i en Buenafuente les gestiona amb somriures i respecte, com cap altre.