El CaixaFòrum dedica la seva primera gran exposició de la temporada a conèixer els principals aspectes de l’art francès radical de finals del segle XIX, encarnat en la figura d’Henri de Toulouse-Lautrec i el bohemi barri parisenc de Montmartre. “L’esperit” del barri, al qual remet el títol de la mostra, fa referència a la mentalitat avantguardista de nombrosos artistes que orbitaven al voltant del nou centre literari i artístic de París. Per copsar-lo, l’equipament exhibeix 345 obres procedents de col·leccions d’arreu del món després d’una tasca de comissariat de quatre anys a càrrec del crític d’art Philip Dennis Cate. La mostra posa de manifest el paper destacat que les produccions artístiques efímeres –gravats, cartells o il·lustracions de llibres i premsa- van tenir en la difusió d’artistes com Lautrec.
A partir de l’any 1880, i en un període relativament breu de temps, el marginal barri de Montmartre es va transformar en el centre literari i artístic de París. La mentalitat avantguardista dels seus artistes va connectar amb un jove Henri de Toulouse-Lautrec, procedent de cercles benestants. “Va trigar uns anys en adaptar-se”, destaca el crític d'art i comissari de la mostra, el nord-americà Phillip Dennis Cate. Però quan va veure que la manera de pensar d’aquests joves “estava més a prop” seu que l’herència familiar que arrossegava, va arrelar al barri.
Toulouse-Lautrec, que “tenia planejat” esdevenir un pintor acadèmic professional i aspirava a esdevenir un mestre en la tradició pictòrica clàssica francesa, va decidir a principis de l’última dècada del segle que es consagraria a la il·lustració i el cartellisme, afirma Dennis Cate. La seva creació artística i “contribució” a la història de l’art va ser, doncs, fer il·lustracions i cartells com a “autèntiques formes artístiques”, sense jerarquitzar ni establir diferències entre aquestes formes d’art i la pintura.
A partir de 345 obres procedents de col·leccions de tot el món, l’exposició Toulouse-Lautrec, l’esperit de Montmartre al CaixaForum recull no tan sols una àmplia mostra de la creació de l’artista, derivada d’aquell plantejament, sinó també una selecció d’altres obres d’una vintena d’artistes de mentalitat similar, l’hàbitat natural dels quals va ser durant uns anys el barri de Montmartre. És una producció pròpia del centre propietat de l’Obra Social “la Caixa”, en el que Dennis Cate ha treballat els últims quatre anys, i que viatjarà a Madrid després d’estrenar-se a Barcelona.
L’auge de Montmartre
A finals de 1881 Rodolphe Salis fundava a Montmartre el cabaret Le Chat Noir. El local, i els seus parroquians, sobretot artistes i escriptors afins al col·lectiu protodadaista i surrealista Les Arts Incohérents, van influir en fer del barri un focus d’atenció de la vida artística i literària de l’avantguarda parisenca.
En pocs anys el barri es va transformar en el centre literari i artístic de la ciutat. A finals de segle ja hi havia més de cinquanta locals d’entreteniment: cabarets, cafès concert, sales de ball, music halls, etc. Abans de convertir-se –irònicament- en una gran atracció turística internacional, Montmartre era anti-establishment i antiburgès, i les obres dels artistes que es mostren a aquesta exposició es presentaven en llocs pocs convencionals, com aquells locals d’entreteniment.
Formalment, els artistes del moment van adoptar eines antiacademicistes com l’humor, la ironia, la sàtira, la caricatura, el teatre d’ombres o els titelles per criticar la societat del seu temps. Les il·lustracions de premsa, els cartells i en general la relació de l’art amb els procediments de reproducció seriada i la comunicació de masses són formes d’expressió distintives d’aquells artistes i d’aquells anys, tal i com reflecteix l’exposició al CaixaForum.