Carles Feixa és un antropòleg que fa més de 30 anys va començar a estudiar el que aleshores anomenaven tribus urbanes... No ha deixat d'estudiar els grups juvenils marginals i ha derivat en l'estudi de les bandes juvenils. I si va començar a fer estudis a la seva Lleida natal, amb els quinquis, ha donat moltes voltes pel món, passat per llocs on les bandes juvenils estan tan enquistades com a Mèxic. Des de fa un temps, com a professor de la Universitat Pompeu Fabra, es dedica a l'estudi de les bandes transnacionals, generades pel moviment de població jove. I ha treballat en aquest àmbit en projectes a Barcelona, en experiències de mediació, a petició de l'Ajuntament. En aquest moment coordina un projecte europeu, Transgang, que investiga el resultat de les polítiques de mediació sobre els grups transnacionals juvenils i que estarà en vigor fins el 2022, amb un pressupost de 2,2 milions d'euros. Feixa i alguns membres del seu grup analitzaran aquest dijous, al CCCB, a les 18h, com han reaccionat les institucions davant l'aparició de bandes juvenils a Barcelona.

Orquesta de noies del Centro de Inserción Social de Ilopango, a El Salvador. Foto: Instituto Salvadoreño para el Desarrollo Integral de la Niñez y la Adolescencia.

Prendre la conseqüència per la causa

Feixa no té una visió gens idealitzada de les bandes, però considera que sovint s'han emprat polítiques equivocades contra elles. Creu que les polítiques de mà dura, que sovint són les dominants i que de vegades són les més populars, "són caríssimes, en policia, presó i control social".  A més a més, Feixa considera que estan condemnades al fracàs: "en cap cas s’ha demostrat que siguin efectives", explica. Aquest tipus de polítiques encaminades cap a la supressió de les bandes, per a Feixa, sempre durà al fracàs, perquè confon causes i conseqüències: "Les bandes no són la causa de la violència, sinó la conseqüència d'una situació d'exclusió". 

La mediació com a via de resolució

Feixa considera que cal intentar desviar les bandes de la delinqüència i integrar-les a la vida social dels barris i de la ciutat. Considera que els joves s'hi afegeixen degut a la seva situació d'exclusió, i que allò que és necessari, sobretot, és buscar vies perquè es redueixi la seva exclusió, i afirma que això pot passar per la música, el ball, l'esport, el treball social... D'aquesta forma s'allunyaria als joves de l'economia criminal. El projecte Transgang, per això, ha buscat experiències de mediació que puguin resultar significatives i de les que se'n puguin extreure pautes d'actuació per a d'altres ciutats. El projecte, que es desenvolupa a l'Europa Mediterrània, a l'Amèrica Llatina i al Nord d'Àfrica, té com a localitats centre d'estudi Barcelona, Medellín i Casablanca. Les experiències d'aquestes tres ciutats es contrastaran amb nou altres casos: Madrid, Milà, Marsella, Orà, Tunis, Alger, San Salvador, Chicago i Santiago de Cuba. A cadascuna d'aquestes localitats l'estudi anirà a càrrec d'un expert local, supervisat des de la coordinació del projecte, que estarà a Barcelona.

El projecte Transgang

Medellín és el cas més mediàtic de reducció de la conflictivitat de les bandes juvenils. Havia estat la ciutat del món amb la taxa d'homicidis més alta, però ara s'ha reduït espectacularment. Una de les claus: les inversions als barris populars. Feixa apunta que aquesta dinàmica té moltes contradiccions, però ha permés que algunes bandes es convertissin en clubs juvenils més oberts a la comunitat. A Casablanca, on hi ha grups de delinqüents molt actius, els tcharmils, que a vegades han estat usats pel govern per enfrontar-se als immigrants subsaharians, s'està potenciant el hip hop en àrab per implicar-los en activitats socials. A les presons del Salvador hi ha una orquestra de violins que implica noies membres de mares, fins i tot de grups rivals, i les ajuda a trencar les dinàmiques negatives d'aquests grups. I fins i tot a Chicago, on van néixer moltes bandes, ara hi ha antics líders de gangs llatins i afroamericans que s'han unit per reduir les taxes de violència... Feixa assegura que no és un procés gens fàcil, però que es pot fer, i que en qualsevol cas és més econòmic i més efectiu que optar, senzillament, per la repressió.

Foto: U.S. Immigration and Customs Enforcement.

L'experiència barcelonina

El 2005, el boom de les anomenades bandes llatines va generar una gran alarma social a Barcelona, que Feixa considera, en bona part, exagerada i vinculada a estereotips. L'Ajuntament de la ciutat va encarregar a aquest antropòleg que fes un estudi sobre les agrupacions de nois arribats a Catalunya mitjançant processos de reagrupació i la seva adscripció als Latin Kings i als Ñetas. A partir d'aquí es va iniciar un projecte per aconseguir registrar aquests grups com a entitats culturals, apartar els seus membres de la delinqüència i perseguir tan sols les activitats dels malfactors, i no dels grups com a tals. Feixa considera que això va servir per disminuir la conflictivitat juvenil i la criminalitat. El 2010, malgrat tot, va haver-hi un canvi de política i es va tornar a optar per la mà dura.  Feixa afirma, fins i tot, que es va perseguir a molta gent que no havia comés cap delicte pel sol fet de pertànyer a les bandes, tot i que són legals... Segons aquest antropòleg hi va haver-hi una persecució similar a la que ha patit en els darrers temps el moviment independentista.

Les bandes a Barcelona, ara

Feixa assegura que ara per ara Barcelona no té,  ni de lluny, una situació tan conflictiva pel que fa a les bandes com altres ciutats del seu entorn. Ara bé, creu que les darreres polítiques no han ajudat a la millora. Ara, molts dels integrants de les bandes ja no són joves arribats per reagrupació familiar, sinó joves nascuts a Catalunya, que també s'han integrat a les bandes. I cada cop és més preocupant el cas dels joves nord-africans arribats sols a Barcelona, que també s'estan agrupant sota el model de les bandes. Ara bé, Feixa adverteix que massa sovint es continua confonent a les bandes amb els "autèntics grups criminals", com ha passat recentment en el cas de les venjances dominicanes per narcotràfic a Barcelona. Explica que "els grups criminals (que no són juvenils) usen a membres de bandes dominicanes com a carn de canó, però aquestes bandes, pel que jo sé, no són, en sí, criminals".

Noves bandes: intergeneracionals, transnacionals i amb dones

Feixa explica que en els més de 30 anys que porta estudiant els moviments juvenils, aquests han anat canviant, i que el més destacable és que les bandes han ampliat el seu ventall d'edat. Abans només les integraven adolescents, però com que el període de joventut s'ha allargat, en la població general, també la permanència en les bandes s'ha dilatat en el temps. Això per a Feixa reforça les possibilitats de mediació, perquè les bandes inclouen a gent més madura que té més experiència en la resolució de conflictes. Feixa també ressalta que el que abans era un fenomen molt local ara s'ha fet transnacional i s'articula a través de les xarxes socials Quan Feixa va començar a estudiar-les, les bandes juvenils només incloïen a nois, però cada cop es feminitzen més. Però Feixa constata que "allò que no ha canviat gens és la reacció social davant les bandes". I assegura que "Les reaccions veïnals davant les bandes llatines d'avui, són iguals a les que hi havia a l'Hospitalet o a Lleida, fa 30 anys, envers els grups de gitanos o de fills d'immigrants d'altres parts d'Espanya".

 

Foto de portada: un membre dels Latin Kings amb els seus tatuatges. Foto: Javier Ramírez.