"Te'n constiparàs!". Se li destapa el cul. La manta rellisca i es queda amb la part baixa de l’esquena a l’aire. El consell no li dona una mare o un pare que irromp a l’habitació; li podrien donar milers de mares i pares que en aquell moment vetllen per ell. El consell li podria donar qualsevol jove al xat, acompanyant el comentari amb un bon emoji. 20.000 persones miren com dorm. The Grefg està fent una marató de directe a Twitch (“The Grefg Extensible”). No és el primer al món. Però sí dels més grans que ho fan. En total acumula més de dues setmanes de directe. Més de dues setmanes treballant (i el que li queda). Per cada donació d’un subscriptor, suma deu segons al crono. Les donacions les cedirà a causes benèfiques.
Per què ho fa, més enllà del projecte solidari? El murcià, resident a Andorra, és un dels més grans a YouTube i Twitch, però s’ha de fer bullir l’olla. Sempre s’ha de fer bullir l’olla: Ibai és el ferri més gran del món Internet a Espanya. Però en pocs mesos ha muntat una mansió d’’streamers; una vetllada de boxa; i ara un equip d’eSports, presentat al Palau Sant Jordi dies enrere, amb Gerard Piqué. A més, està davant el xat a Twitch unes quantes hores, pràcticament cada dia de la setmana.
Desmuntar una obsessió
“Com desmuntes una obsessió? L’obsessió de ser el millor?”. Així resumia El Xokas, un altre dels streamers al top 10 de l’Estat espanyol de Twitch la forma d’encarar la feina dels creadors de contingut. Ho admetia: “Tenim un problema. Però…”. Encongia les espatlles, reconeixent que no només són les dotze hores davant la càmera, després cal unes quantes més de gestió de marca, xarxes, contactes amb empreses, etc.
Les reflexions les feia molt recentment davant dels micròfons de The Wild Project, un dels podcasts més escoltats del moment, liderat per un dels youtubers de la vella guàrdia, Jordi Wild (El Rincón de Giorgio). El mateix Wild li preguntava: “No podríeu treballar una mica menys? Amb un 20% menys ja treballaríeu un fotimer d’hores”. “Tens raó”, responia El Xokas, posant-se les mans a la cara, estrenyent les galtes, en clar gest de contrarietat.
Sé que petaré
Jordi Wild, que s’ha inspirat en el líder del podcasting Joe Rogan per al seu programa, conserva la mateixa visió que el nord-americà. La mateixa que el molt influent psicòleg i pregoner del liberalisme clàssic, Jordan B. Peterson. Una barreja entre defensar al màxim les llibertats individuals però alhora, i lluny de les reflexions col·lectives, deixar entreveure un vessant social molt de tant en tant. Un punt de cansament vivencial que els porta a parlar, pràcticament sense voler, de drets laborals. En aquest espectre se situa Wild, que ha dedicat els darrers deu anys de la seva vida a munyir-se com un boig. Fins ara.
“Vosaltres feu el que vulgueu, però quin exemple li esteu donant als nois de deu, dotze o divuit anys que comencen? Que facin dotze hores de directe davant cinc persones?”, qüestionava Wild. Contra les cordes, Xokas responia: “Sé que petaré. M’estic engreixant. Estic blanc. Però fins quan podré seguir al meu prime [el seu millor moment de forma]? Fins quan podré competir amb els millors al meu millor nivell?”. I acompanyava Wild: “Jo també era així, fins que vaig marxar dos mesos de vacances i no-va-passar-res”. El Xokas se’l mirava amb ulls reflexius... El like com a moneda. “Estem creant una societat suïcida pels nivells de pressió i depressió que generem”, concloïa Jordi Wild, precisament recordant el cas d’una streamer que va suïcidar-se dies enrere pel hate.
El pas següent
Cada cop són més els creadors de contingut que parlen sobre les seves condicions de vida. Dies enrere sorgia un sindicat de creadors de contingut sota el paraigua de la UGT. La majoria dels grans streamers i youtubers però, seguint la línia imposada per la lògica desmobilitzada d’Internet, van desprestigiar la proposta. Fins que no solidifiqui alguna d'aquestes idees laborals, s’imposarà la feina extenuant per una competició salvatge. Perquè el directe no pararà. Ja ho deia un dels youtubers també amic dels clàssics a la plataforma, Orslok, viral aquests dies per un cop de puny a un company durant el seu programa Yo Interneto. Ho feia en entrevista a Deriva el 2019: “El que vindrà és el directe pur, no parlo de res orwellià, eh, parlo del pas següent ”.
Aquest present d’hiperconnexió –i autoexplotació– ha arribat. Ja és cosa del futur, potser no tan llunyà, poder traspassar la pantalla i acotxar un mateix l’enèsim streamer que faci un repte esgotador com el de The Grefg. O poder fer-li un copet a l’esquena a Ibai o Xokas i dir-los, “agafeu-vos unes vacances, nois”.