Uns xurros amb xocolata calenta, les branques de llenya fent fallida i un conte de la Maria Barbal en veu alta. Així, podem començar una tarda en família, amb amics, en companyia o bé a soles. Tots els contes de Maria Barbal inclou textos inèdits i peces clàssiques com Ulleres de sol o Bari. L'autora va publicar l'any passat El llac, una novel·la que parla sobre els estius mítics de la infantesa i enguany s'ha reeditat amb una revisió i reescriptura de L'helicòpter, obra de teatre sobre les relacions i els vincles durant les èpoques de malaltia. L'editorial Columna ha editat un volum amb tots els contes escrits per l'escriptora Maria Barbal fins al dia d'avui, un regal de Nadal per a gaudir d'històries curtes, amb moralina o sense, però amb una gran prosa deliciosa. Com veiem, la Barbal no ha perdut mai el ritme, està més en forma que mai, publicant nous relats, reeditant i convertint-se en antologia. Quan et converteixes en antologia, vol dir que has treballat molt i que ho has fet molt bé, si més no, l'escriptora d'origen pallarès, ho ha fet.
Quan et converteixes en antologia, vol dir que has treballat molt i que ho has fet molt bé, si més no, l'escriptora d'origen pallarès, ho ha fet
Una de les joies que trobem és La balena somrient, dins de la secció Humana natura, conte que tracta sobre una dona que ha perdut l'esperança després de la mort de la seva filla petita i malgrat tot, admirant "la bellesa dels dies i de les coses i de les persones", supera el dol. Quan el llegeixes, la barreja de xocolata i paraules t'endolceixen la boca i t'escalfen el cor. A les onze classificacions restants, t'acabes atipant de bona literatura. A El món de la muntanya recull contes colpidors com Pastor de professió, basat en una història real d'un pastor del Pallars, la seva terra. La Barbal, com va fer a la seva òpera prima Pedra de tartera, rendeix homenatge al seu origen. Hi ha tants bons relats que s'estan fonent totes les branques de la foguereta i encara no hem començat. Triar un conte de la Barbal és més difícil que triar una pel·lícula a Filmin. Però ara, ja amb les mans plenes de l'oli dels xurros (ens les xuclem) i les comissures marrons del cacau (ens eixuguem), escollim un d'ells, qualsevol.
Sempre hi ha ganes de conte, sempre
L'autora fa un pròleg titulat Ganes de conte on explica que encara té ganes de seguir contant, de continuar escrivint tots aquells que té pensats i mai ha posat sobre un paper. L'autora consolidada voldria seguir "navegant" per l'ofici de l'escriptura i plasmant totes aquelles lletres, que permeten crear històries noves. I clar, sempre és un bon moment per escoltar un conte. Quan érem infants, esperàvem impacientment l'hora d'anar a dormir perquè sabíem que venia el moment de les històries, de la màgia, d'imaginar a través de les veus de les nostres persones estimades uns futurs i uns passats fantàstics. També animals que parlen, pirates o fades. Segons la Barbal, l'hivern és una època perfecta per a explicar històries. Poden ser a la vora del foc o al pedrís si fa bon temps. Sempre és una bona estació per als contes. I ara que continuen crepitant les branques i ja estem escalfades, us explicaré qui és l'autora que llegirem.
Sempre és un bon moment per escoltar un conte
Maria Barbal porta en actiu més de quaranta anys, ha escrit més d'una desena de novel·les i centenars de relats. També obres de teatre, articles i assajos. El 2021 va guanyar el Premi d'Honor de Lletres Catalanes per la seva trajectòria literària i el premi Josep Pla amb la novel·la Tàndem, traduïda a l'italià, l'eslovè i l'alemany. També va ser professora fins a l'any 1999, quan la lectura en veu alta no formava part de cap pla de lectura d'un centre, si més no... una forma natural, orgànica, d'entendre la transmissió oral del coneixement, de les històries. La Barbal ha dit a moltes entrevistes que escriurà mentre pugui i que va deixar la seva altra professió per la literatura, així que li queda molt per explicar. Perdó per la xapa, ja... que m'enrotllo massa, preparades per al conte de la Barbal? Au vinga va, què hi ha ganes de conte i si no comencem, ens quedarem gelades només amb les brases.