Arriba al Teatre Lliure de Gràcia, La tristeza de los ogros, una obra sobre les experiències traumàtiques de l'adolescència que ja es va poder veure en la seva versió original en francès al Festival Temporada Alta, però que ara arriba en un nou muntatge, dirigit pel seu mateix escriptor, Fabrice Murgia. Aquesta nova versió és respectuosa amb l'escenografia de l'original belga, però s'ha adaptat, tal com volia l'autor, a la realitat local, i fins i tot incorpora el cas de les nenes d'Alcàsser. L'obra es podrà veure fins al 25 de febrer, i es recomana per a joves majors de 14 anys, tot i que els seus impulsors afirmen que és del màxim interés, també, per als adults. Ara bé, adverteixen que per gaudir plenament de l'obra "Cal deixar l'adult a fora i treure l'adolescent que tots duem dins". Els seus intèrprets són tres joveníssims actors: Olivia Delcán, Andrea de San Juan i Nacho Sánchez.

Joves assassins i assassinats

Aquest espectacle, que ha acumulat premis on s'ha representat, va ser ideat per Fabrice Mungia, qui va escriure aquesta obra poc després de sortir de l'adolescència. La tristeza de los ogros, en la seva versió original, intentava explicar la solitud, la incomprensió, el tancament i la desesperança dels joves a través de dos casos ben diferents. Un, el de Sebastian Bosse, un jove que havia patit bullying i que va entrar al seu institut disposat a venjar-se. Va començar a disparar, no va arribar a matar ningú i després va suïcidar-se. A través del seu blog es va poder reconstruir la seva vida i  els seus sentiments. L'altre cas era el de Natascha Kampusch, una nena austríaca, que va ser segrestada quan tenia 10 anys, i que va ser violada pel seu segrestador. Només va aconseguir escapar-se al cap de 8 anys, i més tard va escriure la seva autobiografia.

La nostra pròpia brutalitat

Fabrice Murgia va exigir que la versió espanyola de la seva obra fos dirigida per ell mateix, i que respectés estrictament els principis tècnics d'aquell muntatge. Però va demanar que s'adaptés a les peculiaritats locals, i Borja Ortiz de Gondra va encarregar-se'n de fer el text definitiu, en què, a més dels relats sobre Bosse i Kampusch, va incorporar la història del crim d'Alcàsser, tot i respectar visualment el principi de l'espectacle. D'aquesta forma, s'explica la història de les tres nenes de 14 i 15 anys que van ser segrestades, violades i assassinades el 1992, en un cas que mai no es va acabar d'aclarir.

La foscor del món

Aquesta obra ha estat qualificada de "conte negre per a adolescents". Murgia ha afirmat, en alguna ocasió que si aquest espectacle és fosc, és perquè "el món també és fosc", però argumenta que la funció del teatre és, justament, "endinsar-se en la foscor". A desgrat de tot, a aquesta obra no li falta un toc d'humor negre i rebutja convertir-se en una simple obra de teatre documental, incorporant-hi nombrosos elements onírics. "És com un somni, o com un malsón", explica Lluís Pasqual, el director del Lliure.

Plena vigència

Borja Ortiz de Gondra ha afirmat que a desgrat d'haver estat escrita fa més de 10 anys, i que el món dels adolescents ha evolucionat molt en els darrers anys, aquesta obra manté la seva plena vigència. Afirma que avui en dia és ple de nois que interactuen amb el món mitjançant blogs, xarxes socials o càmeres; són gent que llança missatges al món però que no parlen amb ningú. I afirma que els joves que veuen l'obra, actualment, "surten commoguts, perquè s'hi veuen reflectits".