Històrica troballa a Pompeia. Els arqueòlegs han descobert un gran fris del segle I a.C. mentre desenterraven una espaiosa sala de banquets, excavada les últimes setmanes a la part central de les ruïnes de l’antiga ciutat romana sepultada per l’erupció del Vesuvi. El gran fris recorre tres costats de l’habitació mentre que el quart s’obre al jardí que es trobava a l’exterior. Sobre el fris hi ha representada la processó de Dionís, el déu del vi: les dones són representades com a ballarines, però també com a ferotges caçadores amb cabrits sacrificats sobre les espatlles o sostenint una espasa i les entranyes d'un animal; joves sàtirs amb orelles punxegudes toquen la flauta doble, mentre un altre realitza un sacrifici de vi en estil acrobàtic, abocant el líquid darrere seu des d'una banya per beure.
Un dettaglio curioso consiste nel fatto che tutte le figure del fregio sono rappresentate su piedistalli, come se fossero delle statue, mentre al tempo stesso movimenti, carnagione e vestiti le fanno apparire molto vive. pic.twitter.com/tYQrWGUk1N
— Pompeii Sites (@pompeii_sites) February 26, 2025
Al centre de la composició, hi ha una dona amb un vell Silè —un preceptor i lleial company de Dionís— que sosté una torxa, cosa que indica que és una iniciada, una dona mortal que, a través d'un ritual nocturn, està a punt de ser introduïda als misteris de Dionís, el déu que mor i reneix i que promet. En l’antiguitat, es processaven diversos cultes entre els quals es troba el de Dionís. Només les persones que se sotmetien a un ritual d’iniciació eren elegibles per accedir a aquests. Se'ls coneixia com a "cultes misteriosos" perquè els seus secrets només podien ser coneguts pels iniciats. Els cultes sovint estaven vinculats a la promesa d'una nova vida feliç, tant en aquest món com al més enllà.
El fris descobert a Pompeia és una il·lustració fidedigna d’aquests cultes i es pot atribuir al Segon Estil de la pintura pompeiana, que es remunta al segle I a.C., més concretament entre els anys 40 i 30 a.C. La delimitació temporal establerta pels arqueòlegs vol dir que en el moment de l’erupció del Vesuvi, l’any 79 d.C., el fris dionisíac ja tenia al voltant de cent anys.
L’única representació d’un ritual similar, més enllà de la descoberta les últimes setmanes, és el fris dels Misteris de la Vila dels Misteris, fora de les portes de Pompeia, també decorat en el Segon Estil. Tot i això, el fris de la sala de banquets introdueix un nou element: la caça, representada no només per les ferotges caçadores, sinó també per un porc senglar acabat de destriar, galls, diversos tipus d'aus, peixos i mariscs. Un altre detall que fa d’aquest fris una troballa inèdita, és que totes les figures que el componen es troben col·locades a sobre de pedestals, com si fossin estàtues. Així mateix, els seus moviments, complexió i vestimenta les fan semblar plenes de vida, segons un comunicat dels museus de Pompeia.