El 18 d'octubre de 2003 ens deixava Manuel Vázquez Montalbán, un dels escriptors, en tots els seus vessats: del periodisme -ja fos l'anàlisi política, el relat gastronòmic o l'article esportiu- a la novel·la (pare de l'icònic detectiu Pepe Carvalho) més brillants del segle XX a casa nostra. Una dècada després que el cor se li trenqués a l'aeroport de Bangkok, la seva família va lliurar a la Biblioteca de Catalunya el Fons Manuel Vázquez Montalbán; arxiu, de valor incalculable, que reunia tota la seva creació literària. I una dècada més tard, coincidint amb el vint aniversari de la mort del prodigiós cronista del Raval, amagada en una de les caixes del cartulari, ha aparegut una novel·la totalment inèdita, a més de ser, molt probablement, la primera novel·la mai escrita per l'autor de Los mares del sur. Una descoberta que s'ha d'atribuir a José Colmeiro, expert en l’obra de Montalbán i professor de Filologia Hispànica a la Universitat d’Auckland, Nova Zelanda.
Un text fonamental
El bloc estava catalogat amb l'etiqueta “1962-65”, fet que ja deixava intuir que aquella llibreta vermella amagava un escrit primerenc de Montalbán. Quan Colmeiro va endinsar-se en la seva lectura, acabaria descobrint que aquelles pàgines amagaven la que molt probablement va ser la seva primera novel·la. En aquella època, l’autor només havia publicat un llibre d’assaig, Informe sobre la información (1963), i encara faltaven uns anys per a la publicació del seu primer llibre de poesia, Una educación sentimental (1967); i de les seves primeres obres de narrativa, Recordando a Dardé (1969) i Yo maté a Kennedy (1972).
Amb un protagonista que és un més que evident alter ego de l'autor, la novel·la és ofereix una història vibrant, narrada en primera persona. Ja exposant tot el talent literari que amagava la seva vella Olivetti, Vázquez Montalbán descriu com era la Barcelona dels anys 60, que queda retratada de manera mordaç i despietada, i es parla amb cruesa de la vida a la presó i la lluita antifranquista en la clandestinitat. Per tal d’esquivar la censura franquista, Vázquez Montalbán va posar noms europeus als personatges d’aquesta novel·la, com Admunsen, Ilsa o Laarsen i tot i que la ciutat on transcorre l’acció és clarament Barcelona, ell l’anomena Leiden, una petita ciutat dels Països Baixos.
Una novel·la que m’ha recordat els seus millors textos. És una troballa fonamental per entendre l’obra del meu
pare
Tal com es llegeix a la primera pàgina, Vázquez Montalbán va presentar el manuscrit trobat, obra totalment acabada, al premi Biblioteca Breve, molt probablement entre els anys 1964 i 1966. No va guanyar. A partir d’aleshores, l’obra va quedar apartada en un calaix per raons que no es coneixen. El mateix Vázquez Montalbán mai no en va explicar res i, per tant, la seva família mai no va saber ni tan sols que el manuscrit existia. Per l’escriptor Daniel Vázquez Sallés, fill de Vázquez Montalbán i responsable de la gestió de l’obra de son pare, es tracta d’ “una novel·la que m’ha recordat els seus millors textos. És una troballa fonamental per entendre l’obra del meu pare”. La novel·la veurà la llum aquesta tardor de la mà de l'editorial Navona.