Aquest matí s'ha aixecat com va fer-se de nit: calorós. Les hores sense sol han minvat les temperatures un parell de graus. Però la humitat ha mantingut la sensació d'asfíxia. Els coloms tenyeixen de gris la vora d'una petita font propera a una biblioteca a Barcelona. Els seus excrements tenyeixen de blanc el formigó. Un home es queixa en passar. Porta la samarreta xopa i, amb la punta dels dits (perquè crema), una barra de pa acabada de sortir del forn. Les enveja. Cada dos per tres, les aus estavellen les seves panxes contra el fons, rascant una mica d'aigua: fins i tot elles estan fins als testicles i ovaris, sí, tenen testicles i ovaris, de l'onada de calor.
📱'El meu bebito fiu fiu' i la cançó del (no tenir) estiu
La fauna de les biblioteques
La fauna de les fonts canvia a l'estiu. També ho fa la de les biblioteques, que s'amplia quan arriba la calor. N'hi ha, com sempre, amb colors fosforescents preparant oposicions; els ja habituals, herència del teletreball després de la pandèmia, i moltes persones jubilades. Però també un parell de noies rosses amb maletes i coixins per a l'avió que esperen l'hora de sortida del vol. Joves que juguen amb els seus mòbils. Una dona mira un programa de cuina amb cascos de fil. La gent, més enllà del que ens facin creure els hacks (trucs) a Internet, no és ximple. Malgrat que l'explosió de contingut sobre "com passar la calor", "trucs casolans per passar la calor" i de similars augmenta exponencialment en aquestes dates, en la vida només prospera allò que funciona. I un any més, les biblioteques resisteixen com un dels pocs espais on mitigar la calima de forma gratuïta.
Un any més, les biblioteques resisteixen com un dels pocs espais on mitigar la calima de forma gratuïta
Refugis climàtics
No tothom pot recórrer a bars, gimnasos o cases de pares. Ni tan sols a les piscines municipals, de preus populars. No tothom viu a prop de la platja. Els centres comercials són una alternativa. Més bulliciosa. Passa el mateix amb el transport públic, però també cal pagar-lo. Molt menys còmode que la biblio. Les butaques, l'arrossegar dels carros, el gairebé silenci, fan de les biblioteques un lloc imbatible. Ho diuen també les institucions, que han marcat aquests espais de llibres i cultura com 'Refugis climàtics (refugis climàtics)'. "La calor excessiva i sostinguda comporta un augment de la mortalitat, especialment en els grups més vulnerables (situació socioeconòmica o condició). Per aquesta raó l'Ajuntament de Barcelona, des de l'any 2019, posa en funcionament una xarxa d'espais de refugi climàtic, on es podrà protegir de la calor," dicta el consistori.
Les butaques, l'arrossegar dels carros, el gairebé silenci, fan de les biblioteques un lloc imbatible
Compartint la factura de la llum
Barcelona és una ciutat amb moltíssim infrahabitatge. Ja no aquella que no compleix ni els mínims per habitar-la. Aquella que, com reconeixia la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a la Revista Deriva, ens toca a tots de prop: sense climatització adequada, amb mala ventilació. El parc d'habitatge de la capital és, en general, antic i ineficient energèticament: el 65% de les persones enquestades per a un informe sobre emergència habitacional realitzat per entitats socials destacava que vivia en pisos construïts abans de 1979 i que gairebé la meitat tenien goteres o humitats. I ja no és només això: pots tenir aire condicionat i, després de l'última pujada de la llum, no poder pagar-lo. Sempre pot compartir-se la despesa: el que té, convida i Bizum quan arribi la factura, mancomunar l'aparell. Molt millor això que deixar en mans de les xarxes socials o dels mitjans de comunicació el teu confort: busques i et deprimeixes. Perquè que no t'enganyi la premsa amb els recopilatoris de mems i calor... La calor ens posa de mala hòstia. I sentir que els altres tenen menys calor que tu, encara més.
El parc d'habitatge de la capital és, en general, antic i ineficient energèticament
Ocupem les fonts!
Per veure bons hacks, no fa falta més que llançar la vista al passat o baixar-se a alguna plaça: la meva fillola l'altre dia caminava jugant amb aigua al parc. Va acabar xopa i amb un somriure d'orella a orella. Altres nens feien el mateix, ells amb globus. Els adults miràvem l'escena, amb alguna bronca puntual, com el vell rondinaire amb els coloms: enveja. Després de les biblioteques, ocupem les fonts!