Edicions 1984 l'ha tornada a encertar. I és que, amb la publicació en català de la novel·la Un mal any de John Fante, torna a sumar una gran obra a la seva col·lecció Novetats Mirmanda. Josep Grau Mateu, encarregat de traduir al català el títol original, anomenat 1933 was a bad year, ha fet una feina excel·lent. Com l'obra original (publicada pòstumament l'any 1985), la traducció fa lliscar la història sobre rodes sense renunciar a un lèxic ric i genuí. I, tot plegat, conservant el realisme que caracteritza John Fante.
A Un mal any, Fante narra la història de Dominic Molise, un adolescent italoamericà que es creu destinat a triomfar com a jugador de beisbol. Però la seva vida en un petit poble de l'estat Colorado no sembla que l’hagi d'encaminar cap a aquesta direcció. A casa, la Gran Depressió provocada pel crac borsari de 1929 ha fet estralls i amb prou feines arriben a final de mes. A més, ell i els seus dos germans viuen enmig d'un ambient enrarit per la sospita de la mare que el seu marit li és infidel.
Mentrestant, en Dominic, que va passant els cursos escolars sense pena ni glòria, és pressionat pel seu pare perquè abandoni l'institut i aprengui l'ofici de paleta, cosa que no l'engresca gens. Però és la germana gran del seu millor amic, la Dorothy, qui més el trasbalsa. Per seduir-la, prova de mostrar-se sofisticat i madur, però ella no sembla pas atreta per un spaghetti (malnom utilitzat per anomenar els fills d'immigrants italians). L'any 1933, doncs, no sembla pas un bon any per al jove Dominic.
Atrapat al poble, malda per fer realitat els seus dos objectius: convertir-se en un brillant llançador dels Chicago Cubs i aparellar-se amb la Dorothy. Aconseguir-ho passa per confiar en el seu braç esquerre i marxar a Califòrnia per provar d'entrar en un equip professional. El somni americà es converteix així en el somni de Dominic, que farà el que calgui per no haver de fer la mateixa vida que els pares.
A mesura que passa el temps, marxar del poble sembla deixar de ser un somni per passar a ser una necessitat. En una societat, en què els somnis apareixen amb la mateixa rapidesa amb què la dura realitat els esvaeix, potser la millor sortida és limitar-se somiar. Què farà Dominic?
Bukowski: "Fante va ser per a mi com un déu"
John Fante (Denver, 1909-Los Angeles, 1983) és un escriptor maleït. Va passar de la irrellevància com a novel·lista a haver de reinventar-se com a guionista per guanyar-se la vida. No va ser fins que Charles Bukowski el va descobrir que el seu nom va començar a sonar entre els més grans.
"Fante va ser per a mi com un déu", així de contundent és Bukowski en el pròleg de la que probablement és l'obra més coneguda de John Fante (1909-1983), Pregunta-ho a la pols (també publicada per Edicions 1984). I, en una carta adreçada a Fante de l'any 1979, Bukowski li torna a expressar l'admiració que sent per a ell. "Els teus llibres em van ajudar, em van fer creure que és possible escriure i deixar que les emocions surtin a la superfície. Ningú no ho ha fet tan bé com tu. [...] Sens dubte ets el número u".
Malauradament, la fama li va començar a arribar en la part final de la seva vida. La diabetis que patia i l’addicció a l'alcohol es van convertir en una bomba de rellotgeria que li va provocar ceguera i que li amputessin les dues cames. Un tram final de vida molt amarg per a un geni incomprès durant massa temps.
Ara, Fante és considerat un dels grans autors americans del segle XX, però no gaudeix de la popularitat d'altres autors coetanis com Ernest Hemingway, Jack Kerouac, John Steinbeck o el mateix Bukowski. Potser la seva gràcia és aquesta, la de ser un autor de clàssics ocults. I, sens dubte, Un mal any ho és.
Certament, som davant d'un llibre fascinant. I ho és per una raó: Fante és capaç d'esprémer-hi al màxim aquest realisme brut que tant el caracteritza, amb poques paraules. Una capacitat que li permet colpir el lector. Fins al punt de fer-te sentir que podries protagonitzar la història, que també has tingut un somni a complir i has desitjat una Dorothy.
Descobriu Un mal any i enamoreu-vos de John Fante com va fer Bukowski, només vosaltres podeu portar-lo allà on es mereix.